Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;

Avui anunciem quatre nous projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch Consolidate 2021. Des del 2019, aquest programa dona suport a projectes madurs d’innovació biomèdica per impulsar-ne la comercialització i, per tant, l’arribada a la societat.

Entre les propostes hi ha un projecte per desenvolupar cèl·lules sintètiques enfocades a la detecció i la vigilància de les infeccions víriques; una tecnologia que actua sobre les cèl·lules mare canceroses per superar la resistència i evitar la reincidència; un nou fàrmac construït amb un pèptid llançadora que travessa la barrera hematoencefàlica per tractar el càncer cerebral infantil, i, finalment, unes ulleres intel·ligents que permeten corregir les aberracions oculars greus. 

Cada un dels quatre investigadors responsables rebran fins a 300.000 euros per impulsar el seu projecte fins a una fase potencialment atractiva per a la captació d’inversió.

Reconeguda per l’OMS com una de les causes més importants de mortalitat perinatal en el món, el baix pes en néixer afecta fins al 10% de tots els naixements. Algunes de les conseqüències associades són:

1. Un pitjor neurodesenvolupament en la infància
2. Més problemes de salut metabòlica i cardiovascular durant l’edat adulta.

Fins ara no hi havia cap tractament que pogués prevenir o millorar el baix pes al naixement. L’estudi IMPACT, publicat a la revista JAMA i liderat per investigadors de BCNatal (Hospital Clínic-IDIBAPS i Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona), demostra per primera vegada que el creixement fetal pot millorar-se mitjançant canvis en l’estil de vida de l’embarassada.

“La majoria de nosaltres coneix algú a qui la tecnologia mèdica ha millorat notablement la vida”, comenta d’entrada Andrés G. Fernández, que dirigeix la cerca i identificació de nous projectes innovadors en l’àrea d’I+D de la farmacèutica Ferrer i és un dels mentors i avaluadors del programa CaixaResearch Validate i Consolidate. “A hores d’ara, les teràpies cel·lulars –com la CAR-T o les cèl·lules mare pluripotents induïdes (iPSC)– i les teràpies gèniques estan vivint una fase de consolidació. Sens dubte, esdevindran les grans protagonistes en el tractament del càncer, les malalties autoimmunes, neurològiques i cardiovasculars”. 

Aquestes teràpies, juntament amb el big data i la digitalització, són únicament alguns dels avenços que estan canviant la medicina: ens trobem en un nou punt d’inflexió,

Recupera el debat complet amb la Dra. María Abad, cap de grup del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) a Barcelona, i la Dra. María J. Vicent, cap de grup del Centre d’Investigació Príncipe Felipe a València. Debat moderat per Jessica Mouzo, periodista d’El País.

Dimecres passat, 27 de novembre, vam fem un nou debat CaixaResearch que es va centrar en una malaltia complexa i devastadora: el càncer de pàncrees. 

Cada dia, més de 1.000 persones arreu del món reben un diagnòstic. Només un 5 % sobreviurà més de cinc anys després de detectar-se el càncer i el 75 % no superarà el primer any.