Prop d’1,3 milions de dones amb el virus d’immunodeficiència humana (VIH) es van quedar embarassades i van donar a llum durant l’any passat, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Si fa una dècada menys de la meitat rebien tractament, avui ho fan més del 90 %. Això significa que hi ha més dones que tenen la malaltia sota control i que s’ha reduït significativament la transmissió de mares a fills durant l’embaràs, el part i la lactància.

L’estudi del VIH és el focus principal d’IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa” que fa més de 25 anys que estudia la malaltia causada pel virus i les seves possibles cures. Avui, amb motiu del Dia Mundial de la Sida, Julia García Prado, que fa més de dues dècades que investiga sobre el VIH, analitza com ha avançat la investigació sobre l’impacte del virus en les dones, la situació actual de la pandèmia de sida —la malaltia causada pel virus— i el que podem esperar del tractament i la cura d’aquesta síndrome en el futur.

Les xifres d’una pandèmia amb un impacte desigual

Més de 38 milions de persones vivien amb el VIH el 2021, la xifra més alta en la història de la pandèmia. Tot i així, el maneig de la malaltia ha canviat molt. Avui, la majoria de persones afectades coneixen el seu estat i cada vegada són més les que tenen accés a la teràpia antiretroviral per mantenir la infecció controlada (mentre que, fa una dècada, el tenien només el 25 %). Però, més enllà de les xifres globals, les dades regionals ens mostren diferències importants en el perfil dels portadors i en la gestió de la pandèmia. 

«Hi ha una desigualtat evident entre països amb més recursos i països amb menys recursos. L’epidèmia és molt diferent a cadascun. Als països amb més recursos, els més afectats solen ser els homes i el perfil de població que viu amb la infecció no acostuma a estar vinculat amb la capacitat adquisitiva o el nivell d’estudis. Als països amb menys recursos, però, sí que es tracta d’una pandèmia molt feminitzada», explica la Julia. Segons dades de l’ONU, 6 de cada 7 noves infeccions en adolescents de l’Àfrica subsahariana afecten les nenes.

Aquesta desigualtat també es reflecteix en les dades de transmissió entre mares i fills. Als països amb més recursos i amb sistemes de salut sòlids, la taxa de contagi maternofetal està per sota de l’1 %, ja que la malaltia es manté sota control amb medicaments i seguiment. Tanmateix, als països menys desenvolupats i entre poblacions aïllades amb dificultats per accedir als tractaments, aquesta via de transmissió continua sent important i supera, en alguns casos, el 30 %.

De mares a fills: la importància del tractament

El contagi entre mares i fills es pot donar durant l’embaràs, el part —el moment de més risc en absència de tractament— i la lactància. Per reduir les probabilitats de transmissió, el primer pas és saber si la dona està infectada o no. Amb aquesta informació, el pas següent és reduir la transmissió maternofetal mitjançant antiretrovirals. Amb la medicació adequada, les probabilitats de contagi són molt baixes. 

Avui, més del 80 % de les dones amb el VIH que es queden embarassades reben tractament. Tanmateix, a les regions de l’Àfrica central i occidental, el percentatge està per sota del 60 %.

«Si les dones prenen els medicaments durant l’embaràs i el part, i, si és necessari, es medica el bebè entre quatre i sis setmanes, el risc de transmissió és inferior a l’1 %. No serà mai zero, però la probabilitat de contagi és gairebé inexistent», afegeix la Julia. A més, el risc també es pot reduir si el part es fa mitjançant una cesària i s’evita la lactància natural.

Si el virus es manté controlat, amb una càrrega viral tan baixa que és indetectable, les probabilitats de transmissió desapareixen. Fent al·lusió al missatge de l’ONU, la Julia recorda que «indetectable és igual a intransmissible».

L’impacte del VIH més enllà de la maternitat

Entendre que les malalties afecten de manera diferent dones i homes, infants i adults o persones de diferents grups ètnics és clau per aconseguir tractaments més personalitzats i cures més efectives. Per exemple, el VIH provoca algunes complicacions que afecten especialment les dones, amb infeccions inflamatòries pèlviques, més risc de càncer de coll uterí o alteracions del cicle menstrual. «A més, sembla que pot incrementar el risc d’osteoporosi i, a vegades, els anticonceptius hormonals poden arribar a interferir amb el tractament del VIH», indica la investigadora.

Per a la Julia és evident que l’estudi de la malaltia i els seus tractaments es va iniciar amb certes desigualtats, des del moment que el VIH es va estudiar des de la perspectiva dels països amb recursos, en els quals la població més afectada era la masculina.

Amb la mirada posada en la cura, les vacunes i els controladors

La «pacient Esperanza» és una de les últimes controladores d’elit conegudes. Aquesta dona argentina, el cas de la qual va ser conegut el 2021, és una de les quatre persones registrades al planeta que han estat capaces de controlar de manera natural la infecció per VIH. Tot i que encara no es coneixen gaires casos com aquest, es calcula que una de cada 300 persones infectades pel VIH és capaç de mantenir sota control el virus sense necessitat de prendre medicaments antiretrovirals. Estudiar en detall els seus casos centra molts dels esforços de la ciència per trobar una cura de la sida.

«A nivell científic, el gran repte és curar el VIH. Probablement, no serà a través d’una única estratègia terapèutica, sinó mitjançant una combinació d’estratègies: immunoteràpies, vacunes, teràpies gèniques…», explica la Julia. «L’altre gran repte és continuar millorant la prevenció, que la gent no s’infecti i que no neixin infants amb VIH. Una vegada el contagi ja s’ha confirmat, mantenir un tractament amb antiretrovirals la resta de la vida no és l’ideal. Fins ara, ens havíem conformat a tractar, però volem anar més enllà.»

En aquest sentit, les vacunes ―com la vacuna terapèutica HTI contra el VIH d’AELIX Therapeutics dissenyada a IrsiCaixa― constitueixen una de les grans esperances en la lluita contra la malaltia. Actualment, hi ha diversos candidats en desenvolupament, dividits entre vacunes preventives, que s’administren a les persones seronegatives per prevenir la infecció en el futur, i terapèutiques, per millorar el tractament de persones que ja tenen el virus.

El VIH és un virus complex que no deixa d’evolucionar i que té una habilitat especial per escapar de les defenses del sistema immunitari dels humans, per la qual cosa els esforços per trobar una cura han estat, fins ara, infructuosos. Tanmateix, les estratègies per frenar la transmissió a través de la protecció, el testatge i la medicació, en especial en grups de risc com les dones embarassades, han millorat les perspectives de control de la pandèmia.

«Una de les coses que més m’han motivat per treballar en el VIH és que sempre ha anat unit a la lluita social. Des de l’inici, ha estat una infecció que afectava grups minoritaris, i els avenços científics han anat molt acompanyats dels avenços contra l’estigmatització», conclou la Julia.