El president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, i la presidenta executiva de la Fundación Francisco Luzón, María José Arregui, han signat la renovació de la col·laboració entre totes dues entitats per donar suport econòmic a projectes de recerca que contribueixin a saber més sobre l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) per poder millorar el diagnòstic primerenc i desenvolupar nous tractaments que previnguin o, com a mínim, alenteixin el progrés de la malaltia i millorin la qualitat de vida dels pacients.

Isidro Fainé, president de la Fundació “la Caixa” y María José Arregui, presidenta executiva de la Fundación Francisco Luzón.

Durant els cinc anys vinents, la Fundació ”la Caixa” i la Fundación Francisco Luzón donaran suport a cinc projectes de recerca sobre l’ELA amb un ajut d’entre 500.000 i 1 milió d’euros cada un. La Fundació ”la Caixa” aportarà el 75 % de l’import a través de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut, i la Fundación Francisco Luzón, el 25 % a través del programa Talento ELA. El pressupost es dedicarà a l’impuls d’un projecte a l’any, seleccionat per un comitè científic independent. 

El 2017, totes dues institucions van signar un primer acord de cinc anys de durada que va desembocar en la creació de la primera convocatòria específicament centrada en l’ELA a Espanya. Des d’aquell moment s’han destinat prop de 2,5 milions d’euros a cinc projectes d’investigació sobre aquesta malaltia liderats per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universidad CEU San Pablo, la Fundación Miguel Servet – Navarrabiomed, el Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas del CSIC y el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO).

La investigació, clau contra l’ELA

En l’última dècada s’han fet importants avenços en el coneixement de les causes i els mecanismes d’aquesta malaltia gràcies a la investigació bàsica i terapèutica. Tanmateix, l’ELA continua sent una malaltia rara, incurable ara per ara i de causa desconeguda que afecta aproximadament 200.000 persones al món, 4.000 de les quals a Espanya.

L’ELA provoca una pèrdua progressiva de les neurones motores, cosa que dona lloc a debilitat i atròfia muscular, fins a provocar la immobilitat completa de la persona afectada. L’esperança de vida és variable: el 80 % dels pacients moren els primers cinc anys. Per això, cal continuar dotant de recursos la investigació d’aquesta malaltia. En els cinc projectes d’investigació que tenen suport gràcies al primer conveni de col·laboració es treballa per avançar en la comprensió de les causes del procés de neurodegeneració i poder millorar d’aquesta manera el diagnòstic i el tractament de la malaltia, i això es fa des de moltes perspectives diferents.

Tot i que encara se’n desconeixen les causes, se sap que la neuroinflamació és un dels mecanismes patogènics que contribueixen a l’aparició i la progressió d’aquesta malaltia. Fins ara, els fàrmacs antiinflamatoris s’han mostrat ineficaços a l’hora de tractar-ne els símptomes i frenar-ne l’evolució. Dels projectes que han rebut el suport fins al moment, el primer que ha finalitzat ha estat el de Rubèn López Vales, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ell i el seu equip han demostrat que l’administració oral d’un lípid derivat dels àcids grassos omega-3, la maresina, té millors efectes terapèutics que el riluzol, l’únic fàrmac aprovat per a l’ELA a Europa. El projecte ha provat amb èxit l’eficàcia de la maresina en models animals per reduir la inflamació i frenar la progressió de la malaltia. Després d’aquesta etapa preclínica, s’estan fent ara estudis de toxicitat i farmacocinètica com a pas previ al començament d’un estudi clínic en pacients amb l’objectiu últim que aquests resultats s’acabin transformant en un tractament que arribi a les persones afectades d’ELA.

La investigadora Carmen María Fernández-Martos està liderant a la Universidad CEU San Pablo un projecte en el qual s’estudia el paper neuroprotector de la leptina, hormona relacionada amb l’obesitat, i que l’evidència científica mostra que s’associa a un risc més baix de desenvolupar ELA, conferint un avantatge de supervivència en els pacients amb la malaltia. L’equip ha aconseguit un model animal únic per valorar noves dianes terapèutiques en el qual es poden estudiar els mecanismes relacionats amb la leptina. El projecte és un exemple d’investigació multidisciplinària a escala internacional, ja que els estudis en animals s’estan fent a Espanya i, posteriorment, a Austràlia es portarà a terme l’última part de l’estudi i es validaran les dades en mostres de pacients. Aquesta última part clínica i d’investigació donarà resposta al paper que té la leptina en les neurones motores.

A la Fundación Miguel Servet – Navarrabiomed, Maite Mendioroz i Ivonne Jericó encapçalen un projecte en el qual s’està utilitzant una tècnica recentment desenvolupada al camp de l’oncologia per aplicar-la a pacients amb ELA: la coneguda com a biòpsia líquida. La tècnica es basa en el fet que, quan les cèl·lules degeneren i moren, alliberen el seu contingut, inclòs el material genètic (ADN), al torrent sanguini. Aquestes molècules d’ADN circulants contenen informació bioquímica sobre les seves cèl·lules d’origen, que en aquest cas són les neurones malaltes. Aquestes molècules es poden aïllar i estudiar per mitjà d’una anàlisi de sang. En el projecte s’està utilitzant aquesta tècnica amb èxit per aïllar aquests fragments d’ADN en pacients amb ELA i identificar nous gens que podrien utilitzar-se com biomarcadors de diagnòstic i progressió de la malaltia.

Ana Martínez, del Centro de Investigaciones Biológicas Margarita Salas del CSIC, està desenvolupant juntament amb el seu equip un nou compost que recupera la funcionalitat de la proteïna TDP-43, que els pacients d’ELA tenen modificada. En el projecte s’ha provat que aquest compost és eficaç en models animals perquè preveu la mort de les neurones motores, que són les cèl·lules nervioses encarregades de produir els estímuls que contrauen els músculs de tot l’organisme. La seva mort és la responsable de la paràlisi funcional que caracteritza els pacients afectats per l’ELA.

L’últim projecte que ha rebut el suport d’aquesta col·laboració ha estat el d’Óscar Fernández-Capetillo, del CNIO, que explora el paper de l’estrès nucleolar en l’ELA. Fins ara, s’han identificat més de 22 gens que presenten mutacions en pacients d’ELA. La primera mutació trobada va ser el gen SOD1, encarregat de produir un enzim que té la funció de protegir del dany mediat per l’estrès oxidatiu. Aquesta és la raó per la qual alguns dels tractaments aprovats pel tractament de l’ELA es basen en antioxidants, si bé fins ara l’impacte d’aquestes teràpies en l’esperança de vida dels pacients ha sigut modest. Apart de SOD1, una important fracció de les mutacions trobades en els pacients d’ELA tenen a veure amb la biologia de l’ARN. No obstant el mecanisme pel qual aquestes mutacions desencadenen la malaltia i, el que és més important, el desenvolupament de teràpies contra les mateixes, són àrees en què els avenços han estat limitats. En aquest context, el grup de Fernández-Capetillo ha descobert un mecanisme relacionat amb l’accessibilitat general dels àcids nucleics que els ha permès explorar noves teràpies que limiten la toxicitat d’aquestes mutacions tant in vitro com en models animals. Amb l’ajut de la Fundació “la Caixa”, el laboratori continuarà aprofundint en intentar entendre com mutacions en gens relacionats amb l’ARN deriven en ELA, i en intentar explotar aquest coneixement pel desenvolupament de nous tractaments.