D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins a mig milió de persones arreu del món sofreixen cada any una lesió de la medul·la espinal (LME). Aquest tipus de lesió altera completament la qualitat de vida dels pacients, que esdevenen molt susceptibles a diversos problemes de salut potencialment mortals. Segons la gravetat de la lesió, també acostumen a acabar sent totalment dependents d’una persona cuidadora per dur a terme les tasques quotidianes, després de perdre la funció sensorial i motora de diferents parts del cos. La majoria de persones amb una lesió medul·lar espinal tenen dolor crònic i, en general, presenten una probabilitat de dues a cinc vegades més gran de morir prematurament.

A principis d’octubre vam conèixer als investigadors guardonats amb els premis més importants en l’àmbit de la investigació científica a Espanya, els Premis Nacionals d’Investigació atorgats pel Ministeri de Ciència i Innovació.

Un any més, tenim la immensa alegria de veure entre els premiats investigadors i investigadores amb els quals col·laborem i als quals tenim l’honor de donar suport. En aquesta edició 2022, han estat tres els guardonats de CaixaResearch: Ana Martínez Gil, Arkaitz Carracedo i Marc Güell Cargol. Tots ells han estat reconeguts per les excepcionals contribucions que han fet a l’avanç de la ciència, a la transferència de tecnologia i al progrés de la humanitat; tres característiques inherents, des que es van crear el 2017,

La majoria de nosaltres estem familiaritzats amb la teoria del desequilibri químic de la depressió, segons la qual aquesta malaltia és causada per una baixa concentració del neurotransmissor serotonina. Tanmateix, una àmplia revisió publicada recentment, que no ha trobat relació entre els nivells de serotonina i la depressió, ha posat en dubte aquesta teoria. 

Molts antidepressius actuen inhibint la degradació de la serotonina al cervell. Què indica aquest nou descobriment sobre aquests fàrmacs que milions de pacients prenen diàriament?  

«El que sabem és que funcionen, però encara no sabem exactament per què; són dues coses diferents», explica João Filipe Oliveira, investigador de la Universidade do Minho,

El nostre cervell està format per més de 100.000 milions de neurones, tantes com estrelles hi ha a la nostra galàxia. Tot i els avenços científics de les últimes dècades, tot just estem començant a comprendre el nostre òrgan més complex, la nostra pròpia galàxia. 

Així mateix, sabem molt poc sobre l’origen de les nombroses malalties que poden afectar el cervell. Es calcula que a tot el món hi ha fins a mil milions de persones (aproximadament, una de cada sis) que pateixen algun trastorn cerebral, com la malaltia d’Alzheimer, epilèpsia o malalties mentals, entre d’altres.

Per comprendre en profunditat aquests trastorns, no n’hi ha prou amb l’estudi de les àrees i circuits del cervell que hi estan involucrats.

«En molts aspectes, el cos humà s’assembla més a un escull de corall que no pas a un organisme individual», explica el Dr. Frederic Bushman, catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilvània. Com els acolorits ecosistemes subaquàtics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament microbioma humà, aquests microbis —majoritàriament bacteris, virus i fongs— recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.

Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra supervivència,