D’esquerra a dreta: Les investigadores de l’estudi del Grup DIAMET del IISPV Victoria Ceperuelo Mallafré, Anna Marsal Beltran i Sonia Fernández-Veledo.

Un estudi liderat des de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, i publicat a la prestigiosa revista científica Metabolism ha permès identificar el succinat com a nou biomarcador present a la sang per predir la malaltia del fetge gras no alcohòlic i per confirmar-ne el seu diagnòstic. A més, aquest estudi, que rep el suport de CaixaResearch, descobreix una nova funció del succinat i, concretament, del seu receptor SUCNR1 com a mecanisme protector de leș cèl·lules hepàtiques: la de prevenir l’acumulació de lípids a les fases inicials de la malaltia.

La malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta el 25% de la població. En els casos més greus pot derivar en una cirrosi i pot implicar un major risc de càncer. S’ha convertit en una de les principals causes de transplantament hepàtic. El grup DIAMET de l’IISPV (reconegut a nivell internacional per la seva recerca sobre el paper del succinat en les malalties metabòliques) treballa en aquest camp des de fa temps.

L’estudi ha analitzat els nivells de succinat en sang de pacients amb sospita de patir la malaltia i que presentaven diverses alteracions metabòliques, com l’obesitat, o valors anormals relacionats amb la glucosa, els enzims hepàtics i els lípids. Els resultats han mostrat que els pacients amb nivells elevats de succinat en sang tenen un major risc de desenvolupar la malaltia del fetge gras. A més a més, s’ha observat que aquest metabòlit té un potencial similar a altres biomarcadors no invasius per a la predicció i confirmació del diagnòstic d’aquesta patologia. La inclusió d’aquest paràmetre a la pràctica clínica podria evitar biòpsies hepàtiques, una prova invasiva que s’utilitza quan hi ha dubtes sobre l’evolució de la patologia.

D’altra banda, s’ha descobert que el receptor del succinat, el SUCNR1, juga un paper clau no només en etapes més avançades de la malaltia com la fibrosi, com s’havia descrit en estudis previs, sinó també en etapes més inicials. Utilitzant mostres de pacients amb obesitat severa i amb diferents nivells de la malaltia, així com estudis en ratolins i experiments amb cèl·lules, s’ha demostrat per primera vegada que el succinat, a través del seu receptor, té efectes protectors en les principals cèl·lules del fetge, els hepatòcits, ja que evita l’acumulació de greix al fetge. Aquest efecte protector és fonamental a les etapes inicials, però no és suficient en etapes més avançades. 

Aquest estudi del Grup de Recerca DIAMET de l’IISPV-CIBERDEM-URV, sota la direcció dels investigadors Sonia Fernández-Veledo i Joan Vendrell, no només contribueix a un diagnòstic més efectiu de la malaltia del fetge gras no alcohòlic, sinó que també obrirà noves vies per al desenvolupament de fàrmacs destinats al seu tractament (fins ara inexistents). Les investigadores de l’estudi Victòria Ceperuelo Mallafré i Anna Marsal Beltran assenyalen la importància d’avançar en el coneixement dels processos moleculars que determinen la progressió de la malaltia i poder així desenvolupar fàrmacs dirigits a cèl·lules específiques. Aquest estudi s’ha dut a terme amb mostres de pacients dels hospitals universitaris Joan XXIII i Sant Joan de Reus de Tarragona, de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona i de l’Hospital Clínic Universitari Virgen de la Arrixaca, a Murcia. La recerca ha comptat amb el suport financer de la Agencia Estatal de Investigación (Ministerio de Ciencia e Innovación), del Instituto de Salud Carlos III, i de la Fundació La Caixa, mitjançant diferents projectes de recerca competitius centrats en l’estudi del paper del succinat i del seu receptor amb relació a malalties metabòliques amb una elevada incidència a la nostra societat, com l’obesitat, la diabetis i el fetge gras.