Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives» al Palau Macaya. A la sessió, que va estar moderada pel periodista científic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21.

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reunió que es preveia crucial perquè havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 ºC.

Post de Carme Pérez, responsable de comunicació del programa RecerCaixa, i Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat 20 d’octubre es va posar en marxa la 3a edició d’Investiga amb RecerCaixa!, una activitat que proposa a estudiants de deu a dotze anys dur a terme un treball d’investigació al llarg del curs vinculat a diferents projectes de recerca que es desenvolupen actualment a Catalunya, amb el suport dels investigadors que els lideren, que participen voluntàriament en aquesta acció i formen part del programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa. 

El valor d’aquesta proposta pionera a Catalunya rau en la innovació pedagògica que aporta als centres,

Per Cristina Ribas, presidenta de l’Associació Catalana de Comunicació Científica(ACCC)

Discovery Max acaba d’estrenar ADN Max, un magazín de ciència i tecnologia, dirigit per Xavier Sardà. Se suma a una llarga sèrie de programes d’entreteniment que han optat pels continguts científics, des de la secció ja clàssica a El Hormiguero a la sèrie nord-americana The Big Bang Theory passant per Órbita Laika, el programa d’RTVE patrocinat per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). La ciència està de moda. Ja ens ho va advertir José Antonio Pérez, guionista i director d’Órbita Laika,

Post per Javier Armentia, oordinador del Planetari de Pamplona

La tasca dels planetaris i dels museus de ciència és fonamental en el progrés de cada país. Això es deu al fet que la transmissió dels coneixements astronòmics és un estímul per a l’ensenyament de les ciències i les tecnologies, com ha ocorregut al llarg de la història i el desenvolupament de la ciència, on els debats aportats per l’astronomia han estat la punta de llança del desenvolupament de noves teories i noves ciències que ens permeten entendre millor el món. I millorar-lo o, almenys, intentar-ho.

A més, l’experiència en un planetari, fins i tot en una era de l’audiovisual en què estem envoltats de meravelles en moviment,

Post de Gema Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat (CCS-UPF), i d’Emma Cots, project manager i community manager del CCS-UPF.

La cinquena edició del Campus Gutenberg, organitzat per l’Institut d’Educació Contínua de la Universitat Pompeu Fabra (IDEC-UPF) i l’Obra Social “la Caixa” ha estat, més que mai, una festa i un punt de trobada per celebrar que la comunicació pública de la ciència compleix vint-i-cinc anys. Òbviament, aquesta fita no va succeir de la nit al dia i hi ha tota una història (d’escriptors i divulgadors de la ciència, periodistes, responsables de museus, etc.) que relata com es van aconseguir les condicions necessàries per a la gestació d’aquesta especialitat professional.