Article de Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraciència i Il·lustraFuturs.

Torna Il·lustraFuturs, Premi Internacional d’Il·lustració sobre les Grans Tendències del Futur. En aquesta nova convocatòria volem, mitjançant les il·lustracions que ens enviïn els professionals i aficionats del dibuix i la il·lustració, continuar apropant les grans tendències del futur i descriure com seran les ciutats, la societat, la tecnologia i el medi ambient l’any 2100. 

L’ésser humà sempre ha imaginat com seria el futur: si seríem capaços de volar, si podríem construir edificis cada cop més alts, si podríem vèncer la foscor nocturna, etc. Aquesta projecció del futur s’ha anat reflectint en obres artístiques i literàries,

Publicació de Raül Toran, vicepresident de l’ACCC.

Amb motiu de l’exposició «Experiment any 2100. Què ens espera a la Terra del futur?», que es pot visitar fins a finals de gener del 2016 a CosmoCaixa Barcelona, l’Àrea de Ciència de l’Obra Social “la Caixa” va organitzar la conferència «El nostre futur. Les megatendències globals que determinen el futur de la humanitat», impartida per Anita Pirc-Velkavrh, del Departament de Futurs Estratègics de l’Agència Europea del Medi Ambient (EEA), que va tenir lloc a l’Àgora CosmoCaixa el 27 de maig i en la qual es va presentar l’informe The European Environment: State and Outlook 2015.

Els estils de vida actuals a Europa i altres regions desenvolupades fan una pressió excessiva sobre el medi ambient.

Amb motiu de l’obertura del nou espai expositiu Top Ciència – Sincrotró ALBA a CosmoCaixa Barcelona, l’Àrea de Ciència de l’Obra Social “la Caixa” ha entrevistat Ramon Pascual, impulsor del projecte del sincrotró ALBA i president de la Comissió Executiva de CELLS (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró). 

Ramon Pascual. Font: sincrotró ALBA.

Molta gent ha sentit a parlar del sincrotró ALBA, però quina mena d’instal·lació científica és?

El sincrotró ALBA és un complex d’acceleradors d’electrons destinat a la producció de llum sincrotró. La llum sincrotró permet analitzar l’estructura de la matèria i les seves propietats des del punt de vista atòmic i molecular.

Per Sergio Marco, gerent de la consultora Everis

Per què volem divulgar ciència? Què perseguim amb les nostres activitats divulgatives? Són qüestions simples, certament, però d’una importància cabdal, ja que són el primer pas que hem de fer abans d’iniciar una activitat. Encara més, sempre han d’estar presents al llarg de tot el procés de desenvolupament de l’activitat, des que es conceptualitza fins que acaba.

La resposta a aquestes preguntes no té una única alternativa. Són molts i diversos els motius pels quals fem divulgació científica. Entre aquests motius, cada cop té més rellevància l’objectiu de desvetllar en els joves l’interès per la ciència i la tecnologia. Desenvolupar les competències STEM (Science,

Post de Sònia Roura, geògrafa, ERF-Estudi Ramon Folch & Associats SL

Sovint, els processos d’urbanització i de creació de ciutat han implicat, progressivament, la desaparició d’espais i de processos naturals, d’un ritme pausat i cíclic, com també dels nombrosos beneficis que ens ofereixen els espais verds i naturals i que tenen un valor no gens marginal, sinó ben mesurable econòmicament.

A Barcelona, Nova York, París i altres ciutats d’arreu s’estan generant processos de reversió d’aquesta situació i s’està incorporant aquesta dimensió a la lògica urbana, a la planificació urbanística, a l’arquitectura tant pública com privada o a l’àmbit domèstic. El procés de renaturalització de les ciutats, de naturalesa híbrida, trenca amb la insularització i integra els elements paisatgístics i geogràfics amb les necessitats urbanes.