Post de Sònia Roura, geògrafa, ERF-Estudi Ramon Folch & Associats SL

Sovint, els processos d’urbanització i de creació de ciutat han implicat, progressivament, la desaparició d’espais i de processos naturals, d’un ritme pausat i cíclic, com també dels nombrosos beneficis que ens ofereixen els espais verds i naturals i que tenen un valor no gens marginal, sinó ben mesurable econòmicament.

A Barcelona, Nova York, París i altres ciutats d’arreu s’estan generant processos de reversió d’aquesta situació i s’està incorporant aquesta dimensió a la lògica urbana, a la planificació urbanística, a l’arquitectura tant pública com privada o a l’àmbit domèstic. El procés de renaturalització de les ciutats, de naturalesa híbrida, trenca amb la insularització i integra els elements paisatgístics i geogràfics amb les necessitats urbanes.

Post de Julio M. Panizo, director de Comunicació de la Fundació Fòrum Ambiental

Com podem desenvolupar empreses innovadores centrades en el medi ambient i que, a més, siguin més sostenibles? Aquesta és la finalitat del Laboratori d’Ecoinnovació, desenvolupat des de fa un any gràcies a la col·laboració entre la Fundació Fòrum Ambiental i l’Obra Social “la Caixa”. Aquest projecte, pensat per identificar oportunitats de negoci centrades en el medi ambient com a factor impulsor, pretén augmentar d’aquesta manera la competitivitat de les empreses i, a la vegada, fomentar la innovació responsable com a estratègia per a un desenvolupament més sostenible.

Imatge: Esquema amb els passos de l’ecoinnovació.

Post de Jordi Aloy i Domènech, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”

El futur, com se sol dir, és on passarem la resta de les nostres vides. Per això, el que pugui passar en el futur ha atret poderosament la imaginació dels éssers humans al llarg de tots els temps. Però, es pot predir el futur? En termes absoluts, no, però avui dia disposem dels mitjans per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser l’avenir. La tècnica que utilitzem, basada en el mètode científic, s’anomena «prospectiva». A grans trets, aquesta tècnica treballa de la manera següent: primer s’observa com ha evolucionat un determinat àmbit fins al moment actual —les anomenades tendències— i tot seguit es construeixen models matemàtics que extrapolen l’evolució d’aquestes tendències cap al futur.

Post de Frederic Ximeno, soci director d’ERF, Estudi Ramon Folch & Associats SL

Hi ha una altra manera eficient i competitiva de moure’s en vehicle privat que no sigui tan contaminant com el vehicle de combustió? És possible moure’s amb vehicles que emetin menys gasos d’efecte hivernacle i menys contaminants per a la nostra salut? L’any 2011, Ecotendències CosmoCaixa va tractar la mobilitat elèctrica. I ara és un bon moment per fer balanç de les perspectives que llavors generava l’arribada de nous models de cotxes híbrids i cotxes elèctrics.

El primer cotxe elèctric a Espanya es va matricular l’any 2009. En aquell moment, les expectatives sobre el desenvolupament que tindria eren altes.

Post de Joan Fontcuberta, artista, representant de la Fundació Sputnik a la Unió Europea i comissari de l’exposició «Sputnik. L’odissea del Soiuz 2»

Tsiolkovsky, el peoner de la cosmonàutica, va dir: «la Terra és el nostre bressol, però ningú no roman eternament al seu bressol». La descoberta de nous mons, doncs, resulta una empresa inevitable en la qual els humans no estalviarem ni esforços ni sacrificis.

Però entre el que realment va passar i el que se’ns vol fer creure hi sol haver una gran diferència. La història de la cosmonàutica està farcida d’impostures, sobretot en els inicis de risc i aventura. Era el temps en què els Estats Units i l’URSS treballaven contra rellotge per arribar els primers a la Lluna.