29 de novembre a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

L’octubre del 1981, un home de 35 anys va ingressar a l’Hospital Vall d’Hebron amb mal de cap i lesions cutànies de color porpra; va morir quatre dies després. Va ser el primer cas de sida descrit a Espanya. Fins al 1983 no es va aconseguir aïllar el nou virus que causava aquesta malaltia mortal, el virus de la immunodeficiència humana (VIH).

En aquests 40 anys d’història de la malaltia, al món han mort de sida més de 40 milions de persones, 60.000 de les quals a Espanya. Actualment hi ha 38 milions de persones infectades amb el VIH,

17 de novembre, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

La supervivència entre els nadons prematurs extrems, nascuts als sis mesos o menys de gestació, ha millorat moltíssim gràcies als avenços en neonatologia i cures prenatals i ronda actualment entre el 75% i el 80% al primer món. Y el 75% dels nadons prematurs extrems que sobreviuen ho fan lliures de discapacitat moderada o greu.

Tot i això, les xifres no són encara òptimes entre aquells nascuts més a prop dels límits de la viabilitat, abans dels sis mesos de gestació, cosa que succeeix en més de 25.000 naixements anuals a Europa. En els casos de prematuritat més extrema,

Recupera el debat complet amb la Dra. María Abad, cap de grup del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) a Barcelona, i la Dra. María J. Vicent, cap de grup del Centre d’Investigació Príncipe Felipe a València. Debat moderat per Jessica Mouzo, periodista d’El País.

Dimecres passat, 27 de novembre, vam fem un nou debat CaixaResearch que es va centrar en una malaltia complexa i devastadora: el càncer de pàncrees. 

Cada dia, més de 1.000 persones arreu del món reben un diagnòstic. Només un 5 % sobreviurà més de cinc anys després de detectar-se el càncer i el 75 % no superarà el primer any.

El 29 de setembre, Dia Mundial del Cor, va tenir lloc una nova sessió dels Debats CaixaResearch que posava el focus en les malalties cardiovasculars, la principal causa de defunció en el món.

Cada dia, aquesta família de malalties es cobra al voltant de 50.000 vides, gairebé el doble del nombre diari de morts per càncer. Tot i això, el que les fa especialment preocupants és que, tot sovint, evolucionen lentament i durant molts anys no presenten símptomes notables. I quan finalment es manifesten, poden fer-ho d’una manera devastadora, fins i tot quan ja és massa tard per tractar-les.

Necessitem més innovació i recerca per abordar-les de manera òptima.

Debat on-line, 29 de setembre, 19 h. Apunta’t aquí.

Les malalties cardiovasculars són la principal causa de defunció en el món i, segons estimacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es cobren 18 milions de vides cada any –50.000 al dia. Quatre de cada cinc defuncions per malalties cardiovasculars les causen atacs coronaris i accidents cerebrovasculars i una tercera part d’aquestes defuncions s’esdevenen prematurament a persones més grans de 70 anys. 

Segons un estudi liderat pel Dr. Valentí Fuster, un dels cardiòlegs de més prestigi a l’àmbit internacional, els casos de malaltia cardiovascular gairebé s’han duplicat des de 1990 i les morts han augmentat un 50 %.