Dimecres 01

40 anys de sida. Quan tindrem una cura o una vacuna?

Publicat el 01/12/2021

Recupera el debat complet amb el Dr. Julià Blanco, cap de grup a IrsiCaixa, Institut de Recerca de la Sida Fundació ”la Caixa” i investigador del Institut Germans Trias i Pujol i la Dra. Beatriz Mothe, metgessa i cap de grup d’investigació clínica en immunologia, vacunes i farmacologia del Servei de Malalties Infeccioses i investigadora associada a IrsiCaixa, Institut d’Investigació de la Sida Fundació ”la Caixa”, a l’Hospital Germans Trias i Pujol. Debat moderat per la periodista i presentadora de TVE, Marta Sugrañes.

El 29 de novembre, a les portes del Dia Mundial de la Sida, es va celebrar un nou debat CaixaResearch sobre els reptes pendents en la lluita contra el VIH. El debat el van protagonitzar el Dr. Julià Blanco i la Dra. Beatriz Mothe. Tots dos, investigadors a l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa).

L’IrsiCaixa es va crear quan la pandèmia de la sida causava la mort de més de 2 milions de persones cada any. 26 anys més tard, la sida és una malaltia crònica per a la majoria de pacients i l’IrsiCaixa, un centre de referència internacional en la recerca contra aquesta i altres malalties infeccioses.

Durant la conversa van sorgir una vegada i una altra tres idees clau:

  1. La importància de la prevenció i el diagnòstic precoç del VIH 
  2. La necessitat de trobar una vacuna preventiva o terapèutica
  3. La importància de dur a terme una resposta coordinada i global que permeti accedir als països d’ingressos baixos i mitjans a les eines disponibles actualment

“Els primers tractaments per fer front al VIH eren molt complexos. Les persones diagnosticades prenien més de 20 pastilles al dia, i presentaven nombrosos efectes secundaris”, explicava el Dr. Blanco. Això va canviar radicalment l’any 1996, quan van aparèixer els primers antiretrovirals que aconseguien controlar la reproducció del virus. “Actualment, una sola pastilla al dia és suficient per mantenir el virus controlat. Els efectes secundaris són mínims i l’eficàcia és pràcticament del 100 %”, afegia.

Aquests tractaments, si es prenen de manera correcta –cada dia sense excepció– no generen resistències i els pacients poden dur una vida llarga i saludable. “A més, les persones que prenen tractament antiretroviral i que no presenten el virus en sang no transmeten el VIH a la seva descendència”, afegia la Dra. Mothe.

El problema, comentaven els experts, és que encara avui un terç dels casos es detecta en fases molt avançades. “Aquests pacients són els que tenen pitjor pronòstic. La clau és detectar-ho a temps”, explicava la Dra. Mothe. 

Els factors que influeixen en la detecció tardana, explicaven, són diversos:

  1. Les persones no sospiten que poden estar infectades. “Als primers estadis, el VIH és asimptomàtic i moltes vegades es detecta quan els pacients ja han contret una infecció oportunista”, explicava la Dra. Mothe.
  2. Algunes persones no es fan la prova per por de rebre el diagnòstic.

Però, quan tindrem una vacuna o una cura definitiva?

“En aquests 40 anys d’història del VIH s’ha avançat moltíssim. A finals dels 80 es va fer un assaig per tenir un candidat a vacuna, però no va funcionar”, explicava la Dra. Mothe. Tanmateix, aquests “fracassos” han permès continuar avançant en la direcció adequada. I no només en el camp del VIH. “Tot el coneixement generat de la recerca en VIH ha servit per actuar ràpidament davant la pandèmia de la COVID-19”, apuntava la Dra. Mothe. De la mateixa manera, la tecnologia d’ARNm que s’ha fet servir a les vacunes contra la COVID-19 podria contribuir a desenvolupar una vacuna contra el VIH.

“Les dianes ja estan definides. Sabem quins anticossos poden bloquejar el virus. Un 1 % de les persones infectades amb VIH generen anticossos neutralitzants, però intentar imitar això amb el disseny de vacunes és enormement difícil. Qualsevol aproximació clàssica no serveix per fer front al VIH”, explicava el Dr. Blanco. “El gran problema rau en la complexitat del virus. Des del principi es va intentar fer el mateix que amb les vacunes de la COVID-19, però amb el VIH no va funcionar”.

Ara, el projecte Mosaic obre la porta a un nou candidat de vacuna. “És l’únic assaig clínic que actualment està en fase III i que intenta combatre el principal obstacle del VIH: la diversitat i la seva capacitat de mutar”, explicava la Dra. Mothe.

Preventivament, disposem d’estratègies com la PrEP (profilaxi preposició), aprovada únicament per a col·lectius de risc. “Actualment és l’estratègia més útil per frenar el VIH”, indicava el Dr. Blanco.

Aquest i altres fàrmacs, com els anomenats long-acting –tractaments injectables d’alliberament perllongat (una vegada al mes o una vegada cada dos mesos)–, són un important avenç en la lluita contra aquesta malaltia. “S’ha observat que els pacients toleren molt bé aquests fàrmacs. Sens dubte, milloraran molt la vida de les persones que avui dia es mediquen diàriament”, explicava la Dra. Mothe.

Els experts es mostren optimistes, però estan d’acord que l’erradicació del virus només s’aconseguirà si s’actua globalment. “A occident tenim un molt bon control del virus de les persones que estan infectades, però a l’Àfrica la situació continua sent molt complicada”. Dels 38 milions de persones amb VIH que hi ha al món, prop del 70 % viuen a Àfrica (més de 25 milions). “El concepte de one health és clau per posar fi al VIH”, concloïa el Dr. Blanco.

 

Llegeix la crònica d’altres debats:

Compartir

0

Categoría:

Divulgació científica

Tema:

debate - día mundial contra el sida - sida