Post de Vienna Leigh, responsable de comunicació de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC).

Imatge: D’esquerra a dreta, Xavier Trepat i Josep Samitier, responsables del projecte de l’IBEC seleccionat en la primera edició de la convocatòria MIT-Spain “la Caixa” Foundation Seed Fund.

Tot i que fa segles que es coneixen els efectes del càncer en les persones, les bases moleculars d’aquesta malaltia han estat un misteri fins fa poc. No obstant això, i malgrat l’èxit de l’enfocament molecular en les teràpies actuals, en molts casos el pacient desenvolupa resistència al tractament, de manera que se’n redueix dràsticament l’esperança de vida. Les causes poden ser múltiples: des de mutacions addicionals a les cèl·lules canceroses fins a la reactivació de vies moleculars en diferents punts de la cascada de senyalització.

Un treballador del CISM conversa amb una parella durant una Ronda d’Administració Massiva de fàrmacs antimalàrics, a Magude, Moçambic. Imatge: ISGlobal

[Publicat conjuntament amb ISGlobal (blog Health Is Global), amb motiu del Dia Mundial de la Malària 2018, que celebrem el 25 d’abril]

Beatriz Galatas, investigadora de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”

La cursa contra la malària va a tota velocitat. En l’última dècada, hem passat de treballar per controlar la malaltia a estar davant del repte d’eliminar-la. L’Estratègia Tècnica Mundial contra la Malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha establert objectius molt ambiciosos: reduir la incidència i les taxes de mortalitat per malària en el 90% i eliminar la malaltia en almenys 35 països el 2030.

Imatge: Shutterstock.

Post de David Bartrés-Faz, PhD. Professor agregat del Departament de Medicina, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, i investigador principal del Barcelona Brain Health Initiative, projecte liderat per l’Institut Guttmann amb la col·laboració d’Obra Social ”la Caixa”.

Avui sabem que els estils de vida saludables en relació amb la nutrició, l’activitat cognitiva, el son, la cura de la salut física, l’entrenament cognitiu i la socialització són importants per mantenir la salut cerebral. No obstant, hi ha un pilar menys estudiat però que ja sabem que té rellevància en la protecció de la salut del cervell quan parlem de malalties com la depressió i fins i tot les demències o els infarts cerebrals i que contribueix a la reserva cognitiva.

Post del Dr. Juan Domingo Gispert, cap de l’Àrea de Recerca en Neuroimatge. Barcelonaβeta Brain Research Center de la Fundació Pasqual Maragall.

Les tècniques de neuroimatge són la nostra principal «finestra» per entendre tant els processos biològics que tenen lloc durant l’envelliment saludable com aquells associats a les fases asimptomàtiques de la malaltia d’Alzheimer. Això és d’una gran rellevància ja que en les malalties del cervell, a diferència d’altres òrgans, és extremadament difícil accedir a mostres dels teixits afectats.

Un dels objectius principals del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC) de la Fundació Pasqual Maragall és conèixer com i quan s’inicia el procés de l’Alzheimer,

Post d’Ana Bonilla, Servei d’Educació i Divulgació del projecte Medclic-SOCIB.

Des de fa quatre anys, el projecte d’investigació MEDCLIC, un programa conjunt entre la ICTS SOCIB i l’Obra Social ”la Caixa”, ha avançat en el coneixement de la variabilitat dels corrents i els remolins (el temps oceànic) i ha desenvolupat diverses eines d’anàlisi i predicció basades en models matemàtics. En aquest marc, un grup d’investigadors ha impulsat un model biofísic per entendre l’impacte dels corrents marins sobre els mecanismes que controlen la producció biològica i l’ecosistema del mar d’Alboran.

Fruit de la investigació de MEDCLIC, la revista Journal of Geophysical Research: Oceans ha publicat l’article Modulation of frontogenetic plankton production along a meandering jet by zonal wind forcing: An application to the Alboran Sea,