Imatge: Shutterstock.

Post de David Bartrés-Faz, PhD. Professor agregat del Departament de Medicina, Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, Universitat de Barcelona, i investigador principal del Barcelona Brain Health Initiative, projecte liderat per l’Institut Guttmann amb la col·laboració d’Obra Social ”la Caixa”.

Avui sabem que els estils de vida saludables en relació amb la nutrició, l’activitat cognitiva, el son, la cura de la salut física, l’entrenament cognitiu i la socialització són importants per mantenir la salut cerebral. No obstant, hi ha un pilar menys estudiat però que ja sabem que té rellevància en la protecció de la salut del cervell quan parlem de malalties com la depressió i fins i tot les demències o els infarts cerebrals i que contribueix a la reserva cognitiva. És el que anomenem el pla vital o el propòsit de vida.

Les persones que tenen més alts propòsits a la vida són més eficients a l’hora de regular els processos fisiològics associats a l’estrès. És a dir, la secreció d’hormones com ara el cortisol, que són necessàries per donar resposta davant esdeveniments puntuals estressors però que sostingudament són perniciosos per a la salut de l’organisme i del cervell. L’altra via que s’ha vist en estudis neuropatològics és que les persones amb alts propòsits a la vida tenien lesions típiques de la malaltia d’Alzheimer o la demència i, en canvi, en vida, estaven millor cognitivament del que es podria esperar pel grau de lesió cerebral. Per tant, probablement també ajuda a augmentar mecanismes de resiliència compensatoris al cervell davant d’una malaltia neurodegenerativa per seguir funcionant millor. Encara no sabem exactament per què, però és un factor que promou aquesta resiliència del cervell.

Què vol dir tenir propòsits a la vida?

Ens referim a aquelles persones que tenen un valor, un motiu, que fa que tinguin conductes adreçades a aconseguir aquest valor. El propòsit en la vida és un component clau del concepte més ampli de meaning in life (sentit de vida).

Les persones amb un alt nivell de propòsit o sentit de vida es caracteritzen per saber on són, i tenen la percepció que disposen dels seus propis recursos de resistència per utilitzar-los d’una manera adequada en l’entorn on són. Aquest concepte inclou un component cognitiu («entenc on soc i mesuro bé el món»), un component afectiu («per a mi és important aconseguir una meta») i un component motivacional («jo em mouré i tinc els recursos per aconseguir-ho»). Aquesta manera de pensar fa que aquestes persones tendeixin a utilitzar els seus recursos tant socials i culturals com cognitius d’una manera més efectiva per gestionar-se millor i mantenir-se en l’estat de salut.

Imatge: Shutterstock.

Sobre la base de la percepció subjectiva de 1.081 voluntaris del projecte Barcelona Brain Health Initiative (BBHI) que van contestar els qüestionaris sobre el pla vital, ja podem afirmar que el sentit de vida es relaciona amb una millor salut mental percebuda (menys estrès i menys símptomes depressius) i un millor funcionament cognitiu. Però serà a partir de les proves en persona que un grup de 1.000 voluntaris iniciaran en els propers mesos quan podrem tenir les mesures objectives necessàries (per exemple, ressonància magnètica o electroencefalografia) que confirmin que el sentit de vida es relaciona amb una millor salut cerebral.

Finalment, també és important tenir  en compte que la percepció de sentit de vida és modificable per mitjà de teràpies adreçades a clarificar i augmentar la importància dels valors individuals. En aquest sentit, a la fase d’intervenció, des de l’estudi BBHI es promocionarà amb els voluntaris l’optimització d’alguns hàbits relacionats amb els pilars de la salut cerebral com ara la dieta, l’exercici físic i el son, entre d’altres. Així mateix, ens assegurarem que la gent té uns valors i que actua d’acord amb aquests valors, per així veure quins són els resultats en comparació amb aquells que no en tenen.

Sobre el projecte BBHI

El BBHI, liderat per l’Institut Guttmann amb la col·laboració d’Obra Social ”la Caixa”, es porta a terme amb la direcció científica del professor Álvaro Pascual-Leone, degà associat de Ciència Clínica i Translacional de la Harvard Medical School. Al projecte, hi participen ja més de 3.000 voluntaris que han proporcionat informació sobre els estils i hàbits de vida que influeixen sobre la salut cerebral. Els voluntaris són persones sanes d’entre 40 i 65 anys i participen en  aquest estudi de seguiment durant un mínim de tres anys. L’objectiu de l’estudi és conèixer com es pot mantenir la funció cerebral a mesura que avança l’edat. Els interessats es poden inscriure a https://bbhi.cat/participa per rebre informació sobre l’estat de salut del seu cervell, així com un seguiment professional personalitzat amb informació i consells sobre com poden millorar la salut cerebral.

Més informació

Entrevista d’Els Matins de TV3 a Álvaro Pascual-Leone: https://youtu.be/urfZ6t7uM8E

Consell Pla Vital del web BBHI sobre propòsits de vida https://bbhi.cat/tips/tenir-proposits-en-la-vida-ajuda-a-prevenir-el-desenvolupament-de-declivi-cognitiu-i-demencia/