La ciència té un deute pendent amb les dones. Tot i que cada vegada s’aposti més per polítiques adreçades cap a la igualtat i la inclusió, encara queda molt per recórrer. Hem volgut aprofitar una activitat que organitza CaixaForum Madrid amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència per parlar amb dues de les seves participants. 

Isabel Dorado, de la Universitat Politècnica de Madrid, treballa per predir l’impacte del canvi climàtic sobre els boscos i ho fa amb el suport d’una beca de postdoctorat Junior Leader. Helena Domínguez és arqueòloga i va tenir el suport d’una beca de postgrau a Amèrica del Nord de “la Caixa” per a la seva estada de recerca a la University of Pennsylvania.

Des del 2018, qualsevol publicació científica sorgida a partir d’un ajut de ”la Caixa” s’ha de dipositar en un repositori públic d’acord amb la nova política d’Open Access (accés obert), alineada amb les directrius de la Unió Europea. En aquest sentit, ”la Caixa” també ha liderat el projecte europeu RRI Tools, que ha dissenyat un conjunt d’eines per unificar criteris a l’hora de fer polítiques per una ciència més responsable i innovadora. L’Open Access era un dels sis eixos de treball, entre els quals també destacaven la participació ciutadana o la igualtat de gènere.

Diego Valerio Chialva, analista de l’European Research Council (ERC), a la seu de ”la Caixa” a Barcelona.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Posar de manifest les debilitats dels processos de transmissió dels resultats científics a la societat i oferir recomanacions perquè aquesta comunicació sigui més ètica i inclusiva són alguns dels objectius del darrer treball elaborat per l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona.

Imatge: Ousa Chea, Unsplash.

El document analitza l’estat de la qüestió i posa alguns exemples de biaixos a l’hora de transmetre els avenços científics, com ara la falta de rigor, l’existència de conflictes d’interessos o la creació de falses expectatives. I és que, segons Pere Puigdomènech,

Moment del B-Debate. (Imatge: Jordi Cabanes/Biocat)

Post de Josep M. Tormos i Àngel Gil, investigadors de la Fundació Institut Guttmann i responsables científics del B-DEBATE «Integrative Societies and Disability: Open and Smart Cities from Social Sciences».

Una societat forta és una societat cohesionada. Identificar tots els reptes i totes les oportunitats és indispensable per treure el millor de cada moment històric, poder compartir-ho i transmetre el millor llegat possible a les generacions futures.

La nostra societat i el nostre present estan caracteritzats per la influència de dos fets singulars: un canvi demogràfic amb fortes repercussions a la nostra societat i una revolució tecnològica protagonitzada per les tecnologies de la informació i la comunicació.