Post d’Ignacio Rubio Somoza, Nuria Sánchez Coll i Paloma Mas, Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG).

Imatge de la inauguració del B-Debate sobre interacció desenvolupament i defensa vegetal. Font: B-Debate.

El ràpid creixement de la població constitueix un repte crític per garantir el subministrament d’aliments, de manera que l’optimització de la seguretat alimentària serà un dels temes centrals en les agendes de la majoria dels governs. L’acció dels patògens que ataquen les plantes en pot afectar dramàticament el desenvolupament i el rendiment i, tot i la intensa recerca que s’ha dut a terme les últimes dècades, les interaccions que es produeixen entre el creixement i l’estrès encara són poc conegudes.

Post de Raül Toran, divulgador científic i president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

La primera taula rodona del Campus Gutenberg-CosmoCaixa de la Comunicació i Cultura Científiques, celebrat els passats 14 i 15 de setembre a CosmoCaixa (Barcelona), va tractar del paper de la dona científica i com es reflectia en el periodisme i la divulgació de la ciència després de les manifestacions del passat 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, que van ser tota una fita a Espanya i a escala internacional.

Lydia Gil, especialista en documentació digital, va explicar que la societat cada vegada està més conscienciada sobre el gènere per corregir els desajustos comesos fins ara.

Post de l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb CaixaImpulse.

A més de finançament i formació, CaixaImpulse posa a la disposició dels participants un mentor per guiar-los i aconsellar-los en el trajecte del laboratori al mercat. Directora científica i vicepresidenta d’Oryzon Genomics, Tamara Maes és mentora del programa des que va arrencar l’any 2015. Parlem amb ella sobre la seva experiència a CaixaImpulse i sobre el paper que hi té la figura del mentor.

Quina opinió tens sobre CaixaImpulse?

Penso que és un programa molt necessari. Hi ha hagut certa evolució, però encara avui en l’àmbit acadèmic no es té gaire en compte la possibilitat de transferir la teva recerca a la societat.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Els efectes que la natura pot tenir sobre la salut humana són objecte d’un creixent interès tant científic com social. Preguntes com quin és l’impacte psicològic i fisiològic d’estar en contacte amb el medi natural o quin és el potencial dels boscos com a font de salut plantegen interrogants que busquen respostes en la recerca.

Malgrat l’existència de diversos estudis que ja han demostrat alguns dels beneficis que els boscos projecten sobre la nostra salut, com ara la regulació dels nivells de cortisol associats amb l’estrès, encara no tenim prou evidències per afirmar que el bosc té un efecte directe sobre la salut humana.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

La malaltia cardiovascular (MCV) és la primera causa de mortalitat arreu del món. Cada any 17,5 milions de persones moren per MCV i s’estima que, el 2030, aquesta xifra arribi als 23,6 milions de defuncions anuals.

La MCV comprèn un grup ampli de malalties, que inclouen des de les cardiopaties fins a les malalties cerebrovasculars. Afortunadament, es pot reduir el risc de patir-ne algunes adoptant certes mesures de prevenció, com abandonar el consum de tabac, seguir una dieta sana i fer activitat física de manera regular.

Un altre avantatge fonamental per lluitar contra la MCV és la recerca. En aquest context,