Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Es calcula que l’any 2050 el 70 % de la població mundial viurà en ciutats. Per això, els efectes que tenen la mida i el creixement de les ciutats sobre la salut dels seus habitants desperten cada vegada més interès en la població. Usama Bilal, expert en epidemiologia social en entorns urbans, lidera una recerca pionera a escala mundial per dilucidar quins són els patrons associats als nuclis urbans que tenen una influència més gran sobre la salut humana.

Imatge: mauro mora, Unsplash.

Bilal, que actualment treballa a la Universitat Drexel, va fer el doctorat als Estats Units gràcies a una beca de l’Obra Social ”la Caixa” (OSLC). Recentment ha estat premiat amb un dels prestigiosos Early Independence Award dels National Institutes of Health (NIH), dotat amb dos milions de dòlars. L’oportunitat que li va oferir la beca de l’OSLC li va permetre establir-se en aquest país i obtenir més finançament i oportunitats de col·laboració.

El projecte dels NIH li permetrà emprendre la seva pròpia carrera científica dirigida a determinar els efectes que tenen les dinàmiques de les ciutats i els barris sobre la salut dels seus habitants. “De moment estem començant aquesta recerca, però sabem que les ciutats més grans tenen més pol·lució, criminalitat, desigualtat, vida cultural més diversa, riquesa i ocupació. Tots aquests aspectes afecten la salut, així que esperem trobar que les ciutats grans tenen uns patrons de salut diferents comparats amb ciutats més petites”, explica l’investigador.

L’organització de les ciutats té un paper crucial en la salut humana

Cal comprendre les conseqüències del procés d’urbanització. Factors com la contaminació ambiental són importants, però també ho és el salari, o la desigualtat en l’accés a l’habitatge. “Això genera una sèrie de problemes de cohesió social i manca d’oportunitats econòmiques que poden empitjorar la salut en una ciutat. Al seu torn, unes bones polítiques d’habitatge assequible o de transport públic, que permetin mantenir la ciutat connectada, podrien ajudar a evitar aquests efectes negatius”.

Tot i així, les grans ciutats aporten també aspectes positius: concentren un major nombre d’oportunitats laborals, riquesa i llocs de treball especialitzats, factors que, afegits a una bona connectivitat mitjançant el transport públic, són els principals factors determinants de la salut, tal com assenyala l’investigador.

“Busco entendre com la mida i el creixement de les ciutats afecta la salut, quins són els potencials mecanismes darrere d’aquesta associació i amb quin tipus de polítiques es podrien evitar o potenciar”. Aquest projecte de cinc anys de durada proporcionarà resultats que podran ser aplicats per potenciar els aspectes saludables i suavitzar els aspectes negatius dels processos d’urbanització. “És molt aviat per aventurar resultats, però intueixo que aspectes com la forma en què les ciutats creixen tindran un important impacte en els resultats en salut.”