Parlem amb el director científic del CIC bioGUNE, Jesús Jiménez Barbero, que ens explica les línies principals de recerca d’aquest centre i la transició cap a una era de medicina de precisió, com també la importància de la col·laboració entre centres per aconseguir-ho. El CIC bioGUNE, al País Basc, és un dels centres de la xarxa d’Excel·lència Severo Ochoa i una institució clau de recerca en biomedicina a la regió, amb un focus a les bases i els mecanismes moleculars de les malalties.

Jesús Jiménez Barbero

L’Obra Social ”la Caixa” dona suport a la recerca del CIC bioGUNE amb ajuts que van des dels programes de doctorat INPhINIT fins a l’atracció d’investigadors de postdoctorat per establir les bases d’una medicina de precisió en la malaltia de Crohn,

Una membrana artificial per regenerar ferides, un dispositiu sintètic que imita les estratègies de la pròpia natura per captar energia solar o la creació de xarxes elèctriques intel·ligents per proveir comunitats aïllades són 3 dels 12 projectes seleccionats a la segona convocatòria MIT-SPAIN ”la Caixa” Foundation SEED FUND i que s’han presentat avui a la seu a Barcelona de ”la Caixa”.

Aquesta convocatòria, una iniciativa de ”la Caixa” i del Massachusetts Institute of Technology (MIT), està destinada a impulsar projectes de recerca entre grups de recerca espanyols i del MIT que posin solució als grans reptes del segle XXI en matèria de salut, energia i economia global,

Cada any, a Espanya es diagnostiquen més de 5.000 persones de limfoma no Hodgkin B, una xifra que el converteix en el càncer de sang més freqüent al nostre país. Afortunadament, més del 60 % dels pacients el supera. No obstant això, la resta recau i, en alguns casos, l’afecció es torna resistent a les teràpies disponibles.

Des del desenvolupament de les primeres cèl·lules CAR-T l’any 1989, les recerques més innovadores a escala internacional han anat avançant el seu potencial en el tractament del càncer. Actualment, les teràpies d’immunoteràpia CAR s’han erigit com les més disruptives en el cas de càncers de la sang fins ara sense tractament.

El 2019 és l’Any Internacional de la Taula Periòdica i, per a CaixaCiència, una oportunitat per donar valor als metalls comuns, sovint injuriats per agents contaminants quan es troben en concentració elevada. Una de les línies de recerca més innovadores en l’àmbit de la química industrial n’estudia l’ús per fabricar compostos d’una manera més sostenible i barata.

Aquest és l’objectiu d’Alicia Casitas, investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi de la Universitat de Girona. Gràcies a una beca de postdoctorat Junior Leader ”la Caixa”, el seu projecte persegueix sintetitzar catalitzadors d’ús farmacèutic que continguin àtoms de ferro i manganès, metalls que es troben de manera abundant a la natura.

Crèdits: La seqüència sobre el cicle de vida del Plasmodium és cortesia de Drew Berry, del Walter and Elisa Hall Institute of Medical Research. Música cedida per bensound.com

El 1955 es va posar en marxa el primer programa mundial destinat a erradicar la malària. Més de seixanta anys després, gairebé un centenar de països i prop de la meitat de la població mundial continuen exposats a aquesta malaltia parasitària potencialment mortal. La realitat és que, el 2017, es van produir 219 milions de casos i més de 400.000 morts de malària, i l’Àfrica va ser el continent més castigat.

Amb motiu del Dia Mundial de la Malària,