Ara com ara, set coronavirus han estat capaços d’infectar éssers humans, i el SARS-CoV-2 n’és l’últim. Menys letal, però més contagiós que els seus parents més coneguts, com el SARS o el MERS, ha passat de zero a cent en només tres mesos: des que es va detectar a Wuhan (Xina) ha infectat prop de mig milió de persones a gairebé 200 països. No obstant això, els científics cada vegada coneixen més el virus i la malaltia que provoca, la COVID-19.

Il·lustració: Tamara González

De tot aquest coneixement i dels tractaments que s’estan desenvolupant, en parlem amb la immunòloga i redactora científica de l’ISGlobal Adelaida Sarukhan.

Quan la xifra d’infectats per la Covid-19 ha arribat ja als quasi 20.000  a Espanya i supera amb escreix els 200.000 al món, continuem parlant amb Antoni Plasència, director de l’ISGlobal. Aquest epidemiòleg lidera un equip interdisciplinari d’investigadors per millorar la salut global i promoure l’equitat a través de la recerca en aquest camp. Aquest centre, impulsat per ”la Caixa”, és fruit de la col·laboració entre hospitals, centres de recerca i administracions governamentals.

Quines serien les prioritats, avui, en la lluita contra el coronavirus?

La primera, injectar els recursos i equips necessaris per assegurar la capacitat assistencial del nostre sistema sanitari.

A cada racó del planeta, per a molts el dia comença amb noves dades sobre l’avenç de la infecció per Covid-19. Aquest nou virus, desconegut fins fa poc, continua provocant tancaments de centres escolars i de treball, cues en supermercats i confinant poblacions senceres a casa. Desgraciadament, en un percentatge petit de casos, però acumulant xifres desoladores, aquest virus causa també la mort.

Les bones notícies ens les porta sovint la lluita sense quarter d’equips sanitaris i de recerca. Els primers, salven vides a diari. Els segons, imaginen i desenvolupen teràpies per frenar i, tal vegada curar, aquesta malaltia.

Mentre acaba la primera setmana de confinament per a molts espanyols,

Si llegeixes qualsevol revista científica no trigaràs a trobar articles sobre edició genètica, medicina personalitzada i resistència als antibiòtics. Les dues primeres qüestions estan transformant cada vegada més l’assistència sanitària, fet que ens permet entendre les complexitats de diverses malalties que en un moment donat es van considerar irresolubles i, per tant, tractar-les. Ara bé, la tercera qüestió amenaça deixar sense efecte moltes opcions terapèutiques fiables, a més d’imposar una càrrega sense precedents als sistemes sanitaris d’arreu del món.

Aquests són els principals temes que investiguen, de forma innovadora, els quatre projectes seleccionats a l’edició inaugural de CaixaImpulse Consolidate. Tots ofereixen solucions a necessitats biomèdiques que encara no han estat cobertes,

Entre els grans descobriments en salut dels últims anys destaquen les nombroses connexions que han aflorat entre símptomes, òrgans, proteïnes o gens. Ara sabem que petits biomarcadors poden indicar una malaltia encara en desenvolupament, o que una malaltia amb símptomes en una part del nostre cos pot, de fet, tenir l’origen en una altra zona. És el cas de l’obesitat, una malaltia caracteritzada per una acumulació excessiva de greix i sobre la qual estem aprenent que l’origen s’amaga darrere d’una combinació de múltiples factors genètics i ambientals.

Coincidint amb el Dia Mundial contra l’Obesitat, ens endinsem en la complexitat d’aquesta malaltia de la mà de Marc Claret, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),