El 21 de juny vam celebrar una nova sessió del cicle de Debats CaixaResearch, «Com percep el cervell el món i genera records», a la qual van assistir més de 1.000 persones en línia. Aquesta vegada, hi van participar el doctor Josep Dalmau (IDIBAPS – Hospital Clínic de Barcelona) i la doctora Guillermina López-Bendito (Institut de Neurociències d’Alacant – CSIC), moderats per Pere Estupinyà, escriptor i divulgador científic, i director d’El cazador de cerebros, de TVE.

Durant la trobada es van abordar moltes qüestions, des de com es creen els circuits neuronals fins a com el nostre propi cos pot arribar a atacar el cervell i canviar el nostre comportament.

«En molts aspectes, el cos humà s’assembla més a un escull de corall que no pas a un organisme individual», explica el Dr. Frederic Bushman, catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilvània. Com els acolorits ecosistemes subaquàtics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament microbioma humà, aquests microbis —majoritàriament bacteris, virus i fongs— recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.

Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra supervivència,

• La Fundació ”la Caixa” presenta el projecte científic del seu futur centre de recerca, que se centrarà en l’estudi dels processos del sistema immunològic en la seva interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, a més de en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.

• CaixaResearch Institute desenvoluparà investigació pròpia d’impacte que prioritzarà la transversalitat i la interdisciplinarietat, el desenvolupament de tecnologies d’avantguarda i la translació dels resultats a la societat.

• A més, generarà un ecosistema estable de col·laboració entre els quatre centres de referència amb els quals Fundació ”la Caixa” té una especial vinculació: l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa),

21 de juny, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

La memòria té un paper crucial en la forma en què percebem el món que ens envolta. I els records i les experiències condicionen la nostra percepció de la realitat. Percepció i memòria són dos elements clau del cervell que han de ser entesos per poder tractar diferents patologies cerebrals.

El desenvolupament del cervell depèn de la informació sensorial que rep del món exterior. La vista, l’oïda i el tacte capten estímuls que contribueixen a la formació i la plasticitat de les connexions neuronals. Quan existeix una pèrdua en la captació dels estímuls sensorials, les neurones i els circuits neuronals del tàlem i l’escorça cerebral es redueixen considerablement.

«Curar la ceguesa ja no és una utopia.» «Un home amb una ceguesa total aconsegueix veure-hi per primera vegada.» «Un implant restaura la visió en ratolins.»

Amb la menció d’aquests titulars iniciava Nuria Ramírez de Castro, redactora en cap de Societat al diari ABC, un nou Debat CaixaResearch, el que es va celebrar el 25 de maig, al qual van assistir prop de 500 persones en streaming. «De veritat som tan a prop d’aconseguir curar la ceguesa, o hi ha més entusiasme en els mitjans de comunicació que en la realitat?», preguntava la periodista als dos ponents, la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor José Antonio Garrido (ICREA i ICN2).