«En molts aspectes, el cos humà s’assembla més a un escull de corall que no pas a un organisme individual», explica el Dr. Frederic Bushman, catedràtic de Microbiologia a la Universitat de Pennsilvània. Com els acolorits ecosistemes subaquàtics, som la llar de milers de milions de microorganismes que viuen en harmonia amb nosaltres. Anomenats conjuntament microbioma humà, aquests microbis —majoritàriament bacteris, virus i fongs— recobreixen les nostres cavitats oral i nasal, el nostre tracte digestiu i fins i tot la nostra pell.

Igual com les abelles obreres protegeixen el seu rusc, els nostres microbis duen a terme nombroses funcions que contribueixen a la nostra supervivència,

• La Fundació ”la Caixa” presenta el projecte científic del seu futur centre de recerca, que se centrarà en l’estudi dels processos del sistema immunològic en la seva interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, a més de en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.

• CaixaResearch Institute desenvoluparà investigació pròpia d’impacte que prioritzarà la transversalitat i la interdisciplinarietat, el desenvolupament de tecnologies d’avantguarda i la translació dels resultats a la societat.

• A més, generarà un ecosistema estable de col·laboració entre els quatre centres de referència amb els quals Fundació ”la Caixa” té una especial vinculació: l’Institut d’Investigació de la Sida (IrsiCaixa),

21 de juny, a les 19 h, debat en línia. Apunta’t aquí.

La memòria té un paper crucial en la forma en què percebem el món que ens envolta. I els records i les experiències condicionen la nostra percepció de la realitat. Percepció i memòria són dos elements clau del cervell que han de ser entesos per poder tractar diferents patologies cerebrals.

El desenvolupament del cervell depèn de la informació sensorial que rep del món exterior. La vista, l’oïda i el tacte capten estímuls que contribueixen a la formació i la plasticitat de les connexions neuronals. Quan existeix una pèrdua en la captació dels estímuls sensorials, les neurones i els circuits neuronals del tàlem i l’escorça cerebral es redueixen considerablement.

«Curar la ceguesa ja no és una utopia.» «Un home amb una ceguesa total aconsegueix veure-hi per primera vegada.» «Un implant restaura la visió en ratolins.»

Amb la menció d’aquests titulars iniciava Nuria Ramírez de Castro, redactora en cap de Societat al diari ABC, un nou Debat CaixaResearch, el que es va celebrar el 25 de maig, al qual van assistir prop de 500 persones en streaming. «De veritat som tan a prop d’aconseguir curar la ceguesa, o hi ha més entusiasme en els mitjans de comunicació que en la realitat?», preguntava la periodista als dos ponents, la doctora Maria Pia Cosma (ICREA i CRG) i el doctor José Antonio Garrido (ICREA i ICN2).

La possibilitat de viure més temps i amb més bona salut és un dels grans reptes de la medicina actual. Però entendre aquests processos és una mica complex i exigeix la col·laboració i el coneixement de molts àmbits de la biologia.

Per això, durant els dies 9 i 10 de maig, experts internacionals en la recerca sobre envelliment es van reunir en un nou CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting, el primer des del 2019, després de la pausa provocada per la pandèmia de la COVID-19.

La trobada, organitzada per Maria A. Blasco, directora del CNIO i cap del Grup de Telòmers i Telomerasa d’aquest centre; Alejo Efeyan, cap del Grup de Metabolisme i Senyalització Cel·lular del CNIO,