Post de Joan Fontcuberta, artista, representant de la Fundació Sputnik a la Unió Europea i comissari de l’exposició «Sputnik. L’odissea del Soiuz 2»

Tsiolkovsky, el peoner de la cosmonàutica, va dir: «la Terra és el nostre bressol, però ningú no roman eternament al seu bressol». La descoberta de nous mons, doncs, resulta una empresa inevitable en la qual els humans no estalviarem ni esforços ni sacrificis.

Però entre el que realment va passar i el que se’ns vol fer creure hi sol haver una gran diferència. La història de la cosmonàutica està farcida d’impostures, sobretot en els inicis de risc i aventura. Era el temps en què els Estats Units i l’URSS treballaven contra rellotge per arribar els primers a la Lluna.

Per Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraFuturs. , coordinador de Il·lustraFuturs.

Des de petits hem imaginat com seria el futur i, fins i tot, crèiem que algun dia podríem teletransportar-nos. Gràcies als còmics i al cinema de ciència ficció ens apropem a mons i futurs imaginaris. Sota aquesta idea va néixer Il·lustraFuturs, Premi Internacional d’Il·lustració sobre les Grans Tendències del Futur, on els participants han enviat dibuixos per mostrar com pensaven que seria la Terra a l’any 2100. En les més de cent propostes rebudes, els participants han descrit com imaginen les ciutats, l’entorn, la natura, la tecnologia i les relacions socials al voltant de l’any 2100. S’han presentat propostes de vint-i-cinc països.

Post de Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País i presentadora i moderadora del cicle Futur(s).

Qualsevol que tingui més de quaranta anys haurà fet alguna vegada el càlcul d’imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l’any 2000. Jo recordo haver imaginat el tomb del mil·lenni com una cosa molt, molt llunyana. Ja fa quinze anys que ho celebrem i ara em sembla també una data llunyana, però en el passat. Però necessitem posar fites al futur per poder-lo imaginar i mirar així de conquerir-lo. La propera és el 2050. Com serà el món i la nostra vida quan arribem a la meitat del segle XXI? En les últimes setmanes he tingut l’oportunitat de submergir-me en l’interessant exercici de prospecció que ha estat el cicle Futur(s),

Per Àlex Pérez Jiménez, Àrea de Ciència i Medi Ambient de l’Obra Social “la Caixa”.

L’activitat humana provoca la desaparició anual de milions d’hectàrees de selva tropical i, amb ella, desapareixen els éssers vius que acull: la meitat de les espècies conegudes viuen als boscos tropicals. La selva amazònica, que no és aliena a aquest desastre, ja ha perdut el 18% de la superfície.

La selva amazònica abasta una extensió de cinc milions de quilòmetres quadrats, dels quals 150.000 estan ocupats pels boscos inundats. En concret, l’Amazònia brasilera comprèn 70.000 quilòmetres quadrats de bosc inundat, el 2% de la superfície total. Els boscos inundats es formen després de les pluges i el creixement consegüent del cabal dels rius.

Post d’Alejandro Vaquero, investigador del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL).

Recentment es van celebrar a Barcelona unes jornades de debat amb líders en recerca en els camps de l’epigenètica i el càncer, coorganitzades per B-Debate, una iniciativa de Biocat i de l’Obra Social “la Caixa”, i pel Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC-IDIBELL). Aquestes jornades es van centrar en el debat en profunditat dels reptes, les oportunitats i les perspectives de l’epigenètica del càncer.

Presentació del B-Debate sobre l’epigenètica del càncer, amb representants de les tres entitats organitzadores (Font: B-Debate).