Post de Sònia Roura, geògrafa, ERF-Estudi Ramon Folch & Associats SL

Sovint, els processos d’urbanització i de creació de ciutat han implicat, progressivament, la desaparició d’espais i de processos naturals, d’un ritme pausat i cíclic, com també dels nombrosos beneficis que ens ofereixen els espais verds i naturals i que tenen un valor no gens marginal, sinó ben mesurable econòmicament.

A Barcelona, Nova York, París i altres ciutats d’arreu s’estan generant processos de reversió d’aquesta situació i s’està incorporant aquesta dimensió a la lògica urbana, a la planificació urbanística, a l’arquitectura tant pública com privada o a l’àmbit domèstic. El procés de renaturalització de les ciutats, de naturalesa híbrida, trenca amb la insularització i integra els elements paisatgístics i geogràfics amb les necessitats urbanes. La ciutat se’ns apareix més verda però, sobretot, més habitable, neta i saludable, amb menys contaminació, menys soroll, més ombra i més biodiversitat. Es transforma així en una ciutat més amable, més equilibrada, participativa i humana, amb més espais de trobada, de socialització i d’inspiració.

Però, no només els parcs o els corredors verds són exemples del verd urbà. Ho són també les façanes verdes, que permeten climatitzar de manera natural els edificis; els terrats ordenats, que capten aigua o produeixen energia; o els horts urbans, que ens proporcionen aliments. Aquests exemples d’espais verds es comencen a fer ben visibles aquí i allà, com petites taques que s’estenen ràpidament. 

La transició entre espais de natura i cultura, és a dir, entre els elements verds i les manifestacions humanes, es dilueix en projectes urbanístics centrats en la qualitat urbana i que compatibilitzen els diversos usos que la ciutadania demana; que combinen adequadament funcionalitat i estètica, com és el cas del projecte Canòpia urbana, de la nova plaça de les Glòries de Barcelona, que proposa un espai central de la ciutat on el nou element estructurador és el verd.

Totes aquestes operacions són aportacions significatives i una expressió del canvi de tendència en el disseny urbà, on la frontera entre la ciutat i el territori que l’envolta deixa de ser abrupta i els elements naturals retornen a la ciutat. 

A Ecotendències «Ciutat i natura. On són les fronteres?» dos experts dialoguen sobre aquest procés de renaturalització de la ciutat i la reconnexió amb l’entorn com a pilar d’un nou urbanisme. Són Vicente Guallart, arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, i Olivier Philippe, codirector de l’Agence Ter, guanyadora de la remodelació de la plaça de les Glòries de Barcelona, que parlen en una sessió moderada per Josep Maria Mallarach, consultor i membre de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides i de la Comissió de Polítiques Ambientals de la UICN.

Més informació:

Plataforma Ecotendències

Notícia (Ecotendències CosmoCaixa): Projectes per avançar cap a una ciutat renaturalitzada

Document: Els beneficis ambientals del verd urbà