Per Sergio Marco, gerent de la consultora Everis

Per què volem divulgar ciència? Què perseguim amb les nostres activitats divulgatives? Són qüestions simples, certament, però d’una importància cabdal, ja que són el primer pas que hem de fer abans d’iniciar una activitat. Encara més, sempre han d’estar presents al llarg de tot el procés de desenvolupament de l’activitat, des que es conceptualitza fins que acaba.

La resposta a aquestes preguntes no té una única alternativa. Són molts i diversos els motius pels quals fem divulgació científica. Entre aquests motius, cada cop té més rellevància l’objectiu de desvetllar en els joves l’interès per la ciència i la tecnologia. Desenvolupar les competències STEM (Science, Technology, Engineering & Mathematics) en els nens i nenes és com més va més important per assegurar que en el futur siguin ciutadans que puguin participar activament i amb èxit en el creixement i el progrés de la societat. Per descomptat, també per afavorir el desenvolupament de professionals STEM que puguin cobrir la demanda en els sectors relacionats, especialment en l’àmbit de la tecnologia, que és elevada i ho continuarà sent, si fem cas de les previsions de la Comissió Europea i de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), entre d’altres.

Però un cop tenim clar el nostre objectiu, sorgeix una pregunta encara més complicada de respondre: ho estem aconseguint?

Fa uns quants anys, durant el desenvolupament d’un estudi sobre vocacions STEM dels joves, vam preguntar per aquestes qüestions als responsables de diverses iniciatives de divulgació científica. Totes eren unes iniciatives fantàstiques, meravelloses, d’aquelles que et fan dir: «Vull tornar a ser un nen!». Estàvem segurs que en aquelles activitats s’estaven gestant «vocacions» científiques. Era impossible no sentir-se fascinat i atret per la ciència després d’haver-hi participat. Tanmateix, en cap d’aquelles activitats no es disposava de dades que poguessin corroborar aquesta intuïció, ni tampoc si ho aconseguien en més o menys mesura, segons el col·lectiu de joves. Impactem més en els nens o en les nenes? Aconseguim inspirar en més mesura nois i noies dels entorns més desfavorits?

I és normal: sembla impossible poder determinar d’una manera objectiva si una activitat divulgativa té algun tipus d’impacte i en quina mesura incrementa l’interès per la ciència d’un jove. Això no obstant, aquest va ser el propòsit del treball que hem desenvolupat conjuntament entre l’Obra Social “la Caixa”, la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) i Everis durant dos cursos escolars: com es pot captar i mesurar la propensió dels joves a estudiar ciència i tecnologia. I ho hem aconseguit!

En primer lloc, hem determinat el conjunt de factors amb més influència en la generació d’interès en els joves per la ciència (autoeficàcia, imatge assignada per pares i professors, orientació acadèmica i professional, etc.). I la primera bona notícia és que participar en activitats divulgatives està entre aquests factors; per tant, amb el que fem tenim la capacitat d’incidir en l’interès per la ciència.

En segon lloc, hem integrat aquestes variables en un model estadístic que, a partir de les respostes a un qüestionari senzill, ens permet mesurar la propensió d’un jove a estudiar STEM, i també quin és el seu posicionament respecte a cada una de les variables d’influència. I això ens dóna moltes possibilitats per millorar la nostra activitat divulgativa.

Podem conèixer l’impacte que tenen les nostres activitats en cada grup participant i, d’aquesta manera, identificar aspectes de millora. Podem caracteritzar el grup abans de l’activitat, i saber per endavant si el més adequat és un taller pràctic de ciència o tenir contacte amb un científic que els transmeti les seves vivències i experiències com a professional, per exemple. Podem saber si som més eficaços promovent l’interès per la ciència en nois o en noies, en alumnes d’entorns rurals o d’entorns urbans, en joves d’àmbits socialment desfavorits o de nivells socioeconòmics mitjans i alts, etc.

El resultat del treball pretén ser útil al conjunt de museus i centres de ciència, així com a totes les entitats i professionals compromesos en la divulgació científica encaminada a desvetllar l’interès per la ciència i la tecnologia en els joves, i per això el posem a l’abast de manera oberta per a tothom que s’animi a aplicar-lo. 

Més informació:

Estudi sobre vocacions científiques