Les idees són com arrels que es nodreixen les unes a les altres. 

Cada descobriment és un brot nou. 

Cada col·laboració, una oportunitat que floreix. 

La diversitat, la connexió i la comunitat, elementals per créixer. 

 

Aquest va ser l’esperit que va dominar la quarta edició del Health Research Meeting. Els dies 2 i 3 d’octubre, ciència i natura es van donar la mà per acollir els gairebé 50 investigadors i investigadores de la convocatòria d’Investigació en Salut 2021 als Jardins de Cap Roig. Van ser dues jornades plenes de networking, presentacions i debats oberts. 

Aquesta vegada, a més, l’esdeveniment es va dur a terme amb la moderació de l’escriptora i divulgadora científica Vivienne Parry i amb la participació de representants de la Fundación Luzón i la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), socis estratègics dels ajuts Health Research. I tot això, amb un mateix propòsit: explorar els grans reptes presents i futurs de la recerca biomèdica i la innovació en salut. 

Un espai on es pot créixer

«Cap Roig és un lloc únic», va explicar durant l’obertura de l’esdeveniment Àngel Font, director general adjunt d’Investigació i Beques de la Fundació ”la Caixa”. I n’hi ha per a això i per a molt més: aquest jardí de 20 hectàrees entre Palafrugell i Mont-ras acull més de 800 espècies botàniques procedents de tot el món i forma així un ecosistema excepcional a la Mediterrània. 

«Aquest és precisament el sentit de reunir-nos aquí», va continuar Font. «L’exuberància i la singularitat d’aquest espai reflecteixen el nostre compromís amb el creixement i ens conviden un any més a compartir, reflexionar i crear coneixement junts». 

Als jardins de Cap Roig, doncs, va començar la primera jornada. Investigadors i investigadores van compartir en aquest espai primeres impressions, expectatives i projectes, i en molts casos es van posar cara per primer cop. Així ens consta que ho van viure alguns d’ells: 

«Les millors converses científiques sorgeixen en ambients relaxats com aquest, on poden aparèixer idees inesperades.» 

Alejo Efeyan, Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas Carlos III (CNIO, Madrid)

«Compartir ciència en un espai tan inspirador és un privilegi que ens permetrà créixer.» 

Esther Julián, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) 

«El més valuós és conèixer de primera mà els projectes d’altres investigadors. Tots són increïbles.» 

Jordi Llop, Centro de Investigación Cooperativa en Biomateriales (CIC biomaGUNE, Donostia) 

«La força d’aquesta trobada rau en la diversitat dels seus participants, que obre noves perspectives i oportunitats de col·laboració.» 

Anne Rosser, Cardiff University, Regne Unit 

Desxifrar malalties, dissenyar teràpies 

Les teràpies personalitzades i els diagnòstics precoços són el gran repte de la biomedicina. En dues sessions consecutives, vuit investigadors van explicar que els seus projectes estan abordant aquests desafiaments des de dues perspectives diferents. 

La primera part de les sessions científiques es va centrar en l’ús de «codis» ocults en les nostres cèl·lules —des de marques en l’ADN fins a patrons de funcionament cel·lular— com a «empremtes d’identitat» capaces de revelar malalties i servir com a eines de diagnòstic i prevenció primerenca. 

Liset Menéndez de la Prida (Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, Madrid) va obrir la sessió amb un exemple aplicat a la neurobiologia. Va explicar que les neurones de l’hipocamp —la regió del cervell responsable de la formació de records— s’activen seguint seqüències molt precises, com si componguessin un autèntic «codi de la memòria». El seu objectiu, va afegir, és «identificar possibles alteracions en aquests patrons que es puguin convertir en marcadors per al diagnòstic precoç de malalties neurològiques». 

José Bessa (Instituto de Investigação e Inovação em Saúde da Universidade do Porto, i3S, Porto) va passar al camp de les malalties metabòliques per indicar el potencial de les «marques» en l’ADN no codificant de les cèl·lules pancreàtiques com a possibles indicadors primerencs de la diabetis tipus 2. El seu equip treballa per identificar aquestes marques amb l’objectiu de desenvolupar tractaments més personalitzats i eficaços. 

Margarida Saraiva (i3S) va centrar la seva intervenció en el paper de la genètica —tant del pacient com del patogen— en la variabilitat de les respostes immunitàries davant la infecció per tuberculosi. «Desxifrar aquestes “signatures genètiques” podria obrir les portes a noves estratègies per combatre la malaltia», va indicar Margarida. 

Per acabar, Helder Maiato (i3S) va presentar la seva investigació sobre el «codi de la tubulina», un marcador que és al citoesquelet de la cèl·lula i que podria ajudar a predir la resposta a fàrmacs i minimitzar d’aquesta manera els efectes secundaris en pacients de càncer de mama. 

La sessió va destil·lar una conclusió clara: desxifrar les signatures genètiques i moleculars de cada malaltia és un pas decisiu cap a la medicina de precisió. Una de les ponents, Margarida Saraiva, ho va resumir així (més detalls en aquest fil de X i Bluesky):

La segona part de la sessió va tractar sobre les teràpies dirigides, pensades per portar els tractaments on i quan es necessiten. I va demostrar que, avui dia, aquestes estratègies ja no són només teoria: existeixen i presenten beneficis significatius. 

Amadeu Llebaria (Institut de Química Avançada de Catalunya, IQAC-CSIC, Barcelona) va presentar el cas dels fàrmacs activats per llum. «Aquesta tecnologia redueix el dany cardíac després d’un infart, ja que permet activar el tractament en el teixit i en el temps d’acció adequats per a cada pacient», va explicar. 

D’altra banda, Samuel Sánchez (Institut de Bioenginyeria de Catalunya, IBEC, Barcelona) va mostrar un altre model igual de revolucionari: nanorobots autopropulsats capaços de navegar per la bufeta i portar fàrmacs directament als tumors. El seu èxit ja és rotund: en reduir la dosi i la toxicitat milloren la regressió tumoral en models preclínics. 

Miguel Castanho (Instituto Gulbenkian de Medicina Molecular, GIMM, Lisboa) va abordar un dels grans reptes actuals: la metàstasi cerebral en el càncer de mama triple negatiu. «Explorem l’ús d’immunoteràpia dirigida a receptors específics a la barrera hematoencefàlica, cosa que permetria millorar l’efecte de la teràpia i l’evolució d’aquesta malaltia de difícil tractament», va assenyalar. 

Finalment, Ana Martínez (CSIC) va presentar models terapèutics personalitzats per a l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Es tracta d’una aproximació molecular centrada en el pacient que permet testar fàrmacs de manera més segura i efectiva. 

Tots van coincidir en un mateix punt: les teràpies dirigides obren la porta a una nova generació de fàrmacs: més segurs, més eficaços i més ben adaptats al pacient. Compartim amb més detall les conclusions recollides per Amadeu Llebaria, participant de la sessió (X i Bluesky). 

La salut des de la immunologia: visió del CaixaResearch Institute

Una altra de les sessions va girar a l’entorn del CaixaResearch Institute: el nou hub europeu en construcció dedicat a estudiar el paper del sistema immunològic en la malaltia. Josep Tabernero, president del Comitè Científic del centre, ho va resumir així: «La immunologia és el fil conductor que connecta des del càncer fins a la neurodegeneració, passant per les malalties infeccioses i metabòliques». 

L’institut promet atraure talent internacional i integrar tecnologies d’avantguarda i plataformes computacionals. La seva missió: aconseguir accelerar descobriments que es puguin aplicar directament en el diagnòstic, el tractament i la gestió de la salut pública de múltiples malalties. 

Quin serà el seu veritable impacte en l’ecosistema investigador? Recopilem les respostes dels nostres investigadors en el vídeo següent (vegeu també aquest fil de X i Bluesky). 

Mètriques i mèrits: l’avaluació de la recerca en transició 

En un context en què els criteris tradicionals d’avaluació científica no sempre reflecteixen l’impacte real de la recerca, com reconeixem el mèrit científic? 

En la sessió següent, Ismael Ràfols (UNESCO Chair on Diversity and Inclusion in Global Science, Universiteit Leiden, Països Baixos) va subratllar que les mètriques actuals poden generar desigualtats en passar per alt el treball interdisciplinari, la innovació i els descobriments inesperats. Per això «és fonamental avaluar la investigació de manera multidimensional per captar interaccions i connexions més enllà del simple recompte de publicacions». 

La intel·ligència artificial pot ajudar en aquest procés? El debat va deixar clar que, tot i que la IA pot alleujar càrregues administratives i superar barreres lingüístiques, el judici humà continua sent essencial per valorar la creativitat i la novetat científica. 

Com a exemple d’aquestes noves pràctiques, Ismael va destacar l’adhesió de la Fundació ”la Caixa” i el CaixaResearch Institute a la Coalició per a l’Avenç de l’Avaluació de la Recerca (CoARA), que reuneix més de 700 organitzacions compromeses amb models d’avaluació més justos i responsables. Aquesta iniciativa reflecteix un compromís compartit: avançar cap a sistemes d’avaluació que reconeguin la qualitat, l’impacte i la rellevància social de la recerca més enllà de les xifres i les mètriques tradicionals. 

Vols saber-ne més? Recupera les conclusions en aquest vídeo amb Ismael Ràfols i a les publicacions següents de X i Bluesky. 

Del descobriment al lliurament: fer accessibles les teràpies avançades 

Convertir els avenços científics en tractaments reals demana superar reptes reguladors, estructurals i financers. 

En la sessió que venia després, Silvia Martín Lluesma, directora de teràpies avançades al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), va explicar com es podia aconseguir, des de la investigació bàsica, els assajos clínics i l’autorització de la comercialització fins al lliurament en serveis sanitaris. 

«Cada pas exigeix planificació, col·laboració i finançament sostingut, com també el suport d’institucions com l’Agència Europea de Medicaments», va explicar Sílvia. «Les teràpies avançades poden transformar vides, però només si superem les barreres que calen per fer-les accessibles als pacients». 

Pots recuperar aquesta i altres idees clau de la seva sessió en aquest fil de X i Bluesky, i en aquest vídeo: 

Canvis globals i temps incerts: competir per talent i confiança 

Els canvis geopolítics, econòmics i tecnològics també estan modelant l’avenç científic en l’àmbit internacional. En l’última sessió, Javier Solana, president del Comitè Científic de la Fundació ”la Caixa”, i Jorge Juan Fernández, director d’Innovació de l’Hospital Clínic de Barcelona, van analitzar els reptes i les oportunitats que apareixen a l’horitzó. 

Un dels punts clau és el finançament: «Fluctua ràpidament», va explicar Jorge Juan. «S’estan reduint els ajuts públics en algunes regions i hi ha més dependència de la indústria.» A això se suma la competència global pel talent, intensificada per polítiques migratòries canviants, i els reptes que planteja l’adopció d’intel·ligència artificial en la salut, que van més enllà de la tecnologia, ja que afecten la infraestructura, la integració i el consum energètic, que és enorme. 

Malgrat la complexitat i la inestabilitat del moment, tots dos van coincidir que aquests desafiaments també obren oportunitats. Com va indicar Jorge Juan, «els avenços científics no garanteixen per si sols l’èxit comercial ni la confiança pública». De fet, Jorge Juan va recordar que «la clau és aprendre a navegar en la incertesa, aplicar la IA de manera responsable, adaptar-se als canvis globals i protegir la credibilitat científica». 

Descobreix les idees més destacades en aquest vídeo resum de Jorge Juan Fernández (més informació en aquest fil de X i Bluesky). 

Una llavor de canvi

El Health Research Meeting va acomiadar aquesta edició amb una reflexió compartida: la ciència no solament avança als laboratoris, sinó també amb el diàleg, la cooperació i el compromís amb les persones. 

«Tenim un compromís amb el futur que volem construir en el qual ciència i humanitat es trobin», va subratllar Josep Maria Coronas, director general de la Fundació ”la Caixa”. I Javier Solana, president del Comitè Científic de la Fundació, va subratllar de manera contundent: «Davant la situació global actual, no és moment per a la ciència de parar i pensar, sinó de parar i actuar». 

I així va ser com, un any més, el Health Research Meeting va donar lloc a dues jornades intenses al fèrtil entorn de Cap Roig, un paratge que va veure que les idees brollaven, les connexions es ramificaven i noves llavors de coneixement i col·laboració començaven el seu viatge per construir ponts entre la investigació en salut i la societat.