Un equip internacional d’investigadors, coliderat per la investigadora de la xarxa CaixaResearch Ana Janic, del Departament de Medicina i Ciències de la Vida de la Universitat Pompeu Fabra (MELIS-UPF), i per científics del Walter and Eliza Hall Institute (WEHI), a Melbourne, ha revelat el paper essencial del gen ZMAT3 com a supressor tumoral.

El càncer es presenta quan les cèl·lules es multipliquen sense control i es disseminen a altres teixits o òrgans. Per contrarestar aquesta proliferació anormal, les nostres cèl·lules disposen de diversos mecanismes de defensa, entre els quals destaquen els gens supressors de tumors. Gens com el p53, conegut com «el guardià del genoma», exerceix un paper crucial en aquest procés.

És innegable que la intel·ligència artificial (IA) ha permeat la nostra vida quotidiana. Allò que va començar amb el traductor de Google o els algorismes que alimenten les xarxes socials, s’ha convertit en una veritable revolució en els últims anys de la mà d’eines d’IA com el ChatGPT. Com estan influint aquests avenços en l’àmbit de la biomedicina? Són una finestra a noves fronteres i possibilitats?

Els sistemes d’intel·ligència artificial tenen la capacitat de recopilar, classificar, organitzar i racionalitzar la informació. Són capaços d’identificar patrons, establir connexions entre conceptes i derivar conclusions a partir de grans volums de dades, cosa que seria impracticable per al cervell humà. Gràcies a la capacitat de la IA per analitzar una gran quantitat d’informació en poc temps,

Els milers de milions de neurones que donen forma al nostre cervell (i al de molts altres éssers vius) constitueixen l’essència mateixa de la nostra identitat, dels nostres records, del nostre llenguatge i de la nostra creativitat. Tanmateix, al cervell, les coses no sempre funcionen tal com caldria.

Actualment, l’Alzheimer és la causa de demència més comuna a tot el món. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa que provoca la mort progressiva de les neurones i un deteriorament gradual de la memòria, el raonament, el comportament i les habilitats socials. Segons l’Organització Mundial de la Salut, s’estima que hi ha 50 milions de persones afectades per l’Alzheimer al món i cada any se’n detecten aproximadament 10 milions de casos nous.

Cada dia, el nostre cervell s’enfronta a una allau d’estímuls procedents del món exterior. Enmig d’aquest bombardeig es manifesta una de les característiques més impressionants de l’evolució del cervell: la capacitat d’ordenar una gran quantitat d’informació i de centrar-se en el que és emocionalment important. És un procés que es pot comparar amb un mecanisme intern de classificació, mitjançant el qual el cervell assigna un «segell» positiu o negatiu als diferents estímuls.

Però, com aconsegueix el nostre cervell portar a terme aquesta maniobra de classificació?

Durant la Setmana Mundial del Cervell, entrevistem la investigadora CaixaResearch Ana João Rodrigues, de l’Instituto de Investigação em Ciências da Vida e Saúde (ICVS) de la Universidade do Minho (Portugal).

Per a les persones que han patit un ictus, les paraules es poden convertir en un desafiament titànic. L’afàsia, una de les seqüeles més comunes de l’ictus, converteix cada interacció, cada lectura, cada intent d’expressió en una lluita contra el silenci, cosa que causa un impacte no solament en la vida diària dels pacients, sinó també en les seves relacions socials.

En el marc de la Setmana del Cervell, explorem un treball pioner en l’abordatge d’aquest trastorn del llenguatge. Parlem amb les investigadores de la nostra xarxa Blanca Fuentes Gimeno i Nereida Bueno Guerra, que ens expliquen els resultats del seu projecte innovador, DULCINEA. De quina manera el doblatge d’escenes de pel·lícules i sèries de televisió pot marcar una diferència en la vida dels pacients amb afàsia?