La migranya és molt més que un mal de cap, és un problema de salut pública. 

Aquesta patologia afecta més de 4,5 milions d’adults a Espanya i, a escala mundial, és la discapacitat més important abans dels 50 anys –i, per tant, té un gran impacte en una etapa vital que sol ser de gran exigència tant en l’àmbit personal com en el professional. Tot i això, en molts casos el diagnòstic tarda més de dos anys, ja que ni els mateixos afectats la consideren una dolència que requereixi un tractament urgent. Així ho reflecteixen els resultats de l’enquesta duta a terme a Espanya, Atles de la Migranya 2018.

Segons l’OMS, les malalties cardiovasculars són la causa de mort prematura principal arreu del món: cada any moren més persones per alguna patologia relacionada amb la salut cardiovascular que per qualsevol altra cosa. Les dades són ja molt conegudes, però no per això menys impactants.

Quelcom més sorprenent és descobrir que el risc de patir lesions importants després d’un infart és més elevat al matí que més tard durant el dia o a la nit. Andrés Hidalgo, investigador al Centre Nacional de Recerques Cardiovasculars Carlos III (CNIC), ho vincula als cicles naturals de l’organisme de vigília i son.

En el Dia Mundial del Cor,

L’escriptor uruguaià Mario Benedetti escrivia en el seu poema Señales:

“… si habito en tu memoria, no estaré solo”. 

Una declaració que reflecteix perfectament l’anhel que sent tothom qui conviu amb un ésser estimat amb demència. Mario Benedetti ho sabia. I ho sabia perquè ho va viure de prop, perquè va perdre la seva dona, Luz López Alegre per culpa de la malaltia d’Alzheimer.

La malaltia d’Alzheimer és, en realitat, la causa de demència més freqüent arreu del món, i afecta uns 46 milions de persones. Amb motiu del Dia Mundial de la Malaltia d’Alzheimer, ens hem proposat “habitar” la funció de la memòria amb dos neurocientífics de prestigi internacional.

Per segon any consecutiu, ”la Caixa” va reunir aquesta setmana a la seva seu de Barcelona alguns dels millors científics d’Espanya i Portugal a la cerimònia de lliurament de les Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovació 2019. Durant l’acte, es van donar a conèixer els noms dels investigadors i investigadores que han vist com se’ls reconeixia el seu treball amb una de les 79 beques i projectes d’excel·lència que enguany impulsa la fundació. 

«Questions for the future» es el lema que centra el conjunt dels projectes, en els quals es formulen preguntes orientades a assolir un futur millor per a la societat a través del coneixement i l’avenç científic. 

Post escrit per Rafael Fernández-Leiro i Óscar Llorca del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas.

Imatge: Tom Ellenberger, Washington University School of Medicine in St. Louis.

En aquest post del blog CaixaCiència hem convidat els investigadors Rafael Fernández-Leiro i Óscar Llorca, del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), perquè ens expliquin un dels temes innovadors en la recerca del càncer: la reparació de l’ADN. Aquest va ser el tema del CNIO-”la Caixa” Frontiers Meeting del passat mes de maig, un esdeveniment que va reunir a Madrid investigadors d’arreu del món líders en aquest camp.

A l’interior de les cèl·lules que formen els teixits del cos humà tenen lloc multitud de processos d’enorme complexitat,