Des que va esclatar el brot de la COVID-19, investigadors de tot el món han treballat a contrarellotge per desenvolupar nous tractaments, vacunes i estratègies de diagnòstic. A la fi de març, La Fundació ”la Caixa” va llançar una convocatòria express de CaixaImpulse dirigida a projectes innovadors centrats específicament en l’actual emergència sanitària.

Sis projectes dirigits per centres de recerca espanyols i portuguesos han estat els seleccionats i rebran un total de 1,8 milions d’euros per accelerar el seu impacte en el mercat i la societat. Els seus objectius van des del desenvolupament de noves vacunes, kits de diagnòstic i agents antivírics, fins a la descentralització de la producció de respiradors per a cobrir l’excepcional demanda actual.

El món canvia cada vegada més de pressa. La industrialització primer i la revolució digital després van canviar la forma en què ens organitzem i ens relacionem com a societat. I, de fet, la pandèmia actual podria tornar a canviar les regles del joc.

La recerca social ens permet analitzar què va passar en revolucions i crisis anteriors, i ens dona eines per anticipar-nos a les futures. Com podem aprofitar aquest coneixement per enfrontar-nos als reptes actuals i futurs? L’objectiu és preparar-nos per minimitzar els potencials riscos i alhora aprofitar les oportunitats per millorar com a societat.

En aquest context, la Fundació ”la Caixa” ha llançat la segona convocatòria de Recerca Social,

Tot i l’enorme complexitat que suposa superar el repte de les noves malalties emergents, l’experiència acumulada en epidèmies i pandèmies anteriors ens permet comprendre millor com funciona el sistema immunitari i com estudiar els patògens que ens amenacen. IrsiCaixa, centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que fa 25 anys que estudia el virus de la immunodeficiència humana (VIH), no només lidera estudis per posar fi a la sida, sinó també contra la pandèmia de la COVID-19, entre d’altres.

El Dr. Julià Blanco a les instal·lacions d’IrsiCaixa. Crèdit: IrsiCaixa.

Amb motiu de la Setmana Mundial de la Immunització, hem parlat amb Julià Blanco, investigador principal del Grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa,

L’any 1876, a l’Anglaterra rural, el metge Edward Jenner va desenvolupar la primera vacuna. El nom d’aquests fàrmacs, que des d’aleshores han salvat centenars de milions de vides, deriva de la vaca. El motiu és que Jenner va crear aquesta primera vacuna a partir de la infecció de la grangera Sarah Nelmes per vaccí. Gràcies a ella, l’OMS va declarar l’erradicació de la verola humana l’any 1980, deixant-ne enrere els efectes devastadors: a finals del segle XIX, la verola matava el 10 % de la població anglesa i durant el segle XX va causar la mort d’uns 300 milions de persones al món.

Des de llavors, el creixent nombre de vacunes i les estratègies mundials d’immunització sistemàtica han aconseguit posar en escac una desena de malalties i reduir l’impacte de moltes altres.

Segons l’informe mundial sobre la malària de l’OMS, el 2018 aquesta malaltia va afectar més de 200 milions de persones i va matar-ne més de 400.000. El 93 % dels infectats viuen a l’Àfrica, i entre ells, els infants menors de 5 anys i les dones embarassades són les poblacions més vulnerables. A escala global, s’estima que aproximadament la meitat de la població mundial viu en risc de malària.

Avui, Dia Mundial de la Malària, parlem amb Alfred Cortés, investigador ICREA al Programa de Malària de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Cortés, que lidera un projecte seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut 2019 de la Fundació ”la Caixa”,