El cor és un òrgan vital del nostre organisme, però també un dels més vulnerables. De fet, la malaltia cardiovascular (MCV), que aglomera el conjunt de trastorns del cor i dels vasos sanguinis, és la major causa de morts al món. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que, d’aquí al 2030, gairebé 23,6 milions de persones moriran per alguna malaltia cardiovascular, principalment per cardiopaties i accidents cerebrovasculars.

Tenir cura del cor tant sí com no és una necessitat vital, però posar fi a la malaltia cardiovascular no és una tasca fàcil ni de pocs especialistes. Per això, a la Fundació ”la Caixa” donem suport als millors investigadors a Espanya i Portugal, i ho fem amb una aproximació holística, que inclou el suport continuat a centres i investigadors que lideren la recerca cardiovascular al món, com també projectes d’innovació i per conscienciar totes les persones sobre la importància d’adquirir bons hàbits.

Avui, en el Dia Mundial del Cor, parlem amb dos cardiòlegs i una professora i investigadora de prestigi internacional perquè ens expliquin què podem fer ara, i què podrem fer en un futur, per tenir un cor més fort.

En els bons hàbits trobem la força d’un cor sa 

Valentí Fuster és un dels científics més prestigiosos d’Espanya i un dels cardiòlegs més reconeguts del món per la seva llarga i productiva carrera professional. Actualment compagina les seves funcions com a director general del Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) de Madrid i com a director mèdic de l’Hospital Mount Sinai  de Nova York. A més de dedicar-se a la clínica i la recerca científica, Fuster ha creat la Fundació SHE, impulsada per la Fundació ”la Caixa”, amb la finalitat de fomentar una societat més saludable.

La Fundació SHE, per les seves sigles Science Health and Education en anglès, promou un estil de vida més saludable a través de la comunicació i l’educació basada en la recerca. El seu principal objectiu és prevenir les malalties cardiovasculars i els seus esforços se centren en l’adquisició d’hàbits saludables des de la infància, perquè nens, joves i adults tinguin la capacitat d’actuar positivament per a la seva salut. Es tracta d’un projecte de recerca i alhora un programa educatiu, que involucra a més de 50.000 nens i nenes en edat escolar, als seus professors i famílies, per potenciar aprenentatges i bones pràctiques sobre la nostra salut cardiovascular. “És un sistema educatiu on creiem que el que un aprèn a l’edat dels tres als set anys perdura quan un es fa gran”, apunta Fuster.

Però reduir la mortalitat de les malalties cardiovasculars és una tasca complexa, i per això Fuster estudia la possible relació entre les mutacions de les cèl·lules de la medul·la òssia i el desenvolupament d’aterosclerosi, una placa de greixos, colesterol i altres substàncies que es diposita a les parets de les artèries. “Quan els monòcits i els macròfags pateixen una mutació, en lloc de treure el lípid de l’artèria, la danyen, és a dir, que en lloc de ser cèl·lules de defensa, es converteixen en cèl·lules d’artilleria”. De moment, Fuster i el seu equip han observat que en animals aquestes mutacions poden donar lloc a la malaltia ateroscleròtica fins i tot en edats primerenques. I en aquest moment, amb el suport de la Convocatòria de Recerca en Salut 2018 de la Fundació ”la Caixa”, estan estudiant un grup de 6.000 individus per determinar què passa amb els humans.

En qualsevol cas, el Dr. Fuster recalca que, encara que aquestes mutacions són un factor de risc, és el control dels altres factors de risc que ja coneixem, com el tabaquisme, l’obesitat, la hipertensió, la diabetis, el colesterol elevat o la manca d’exercici el que redueix per a tots el risc de patir aterosclerosi. “La solució comença en els hàbits d’un mateix”.

Noves teràpies per a un cor amb futur 

El Dr. José Jalife, també investigador del CNIC, lidera un altre projecte de la Convocatòria de Recerca en Salut, encara que en el seu cas de l’any 2019. Jalife investiga els mecanismes subjacents que provoquen les arrítmies i, en última instància, la mort sobtada. “Aquesta síndrome representa el 20 % de totes les morts a escala mundial. Entre persones menors de 40 anys, les cardiomiopaties hereditàries i les malalties de canals iònics són la causa més comuna de mort sobtada”, indica Jalife.

El seu projecte se centra en les bases moleculars dels canals iònics de cor per comprendre per què les malalties cardíaques hereditàries condueixen a arrítmies. “Els canals iònics són la base fonamental de l’activitat elèctrica del cor. Aquests canals permeten el pas de ions i aquesta càrrega genera electricitat a la cèl·lula que es propaga de cèl·lula a cèl·lula sincrònicament. Aquesta sincronia es pot perdre per causa d’una mutació gènica en una de les proteïnes dels canals iònics produint una arrítmia i portant a la mort sobtada”, explica Jalife.

En un futur, potser podrem actuar sobre aquestes mutacions i prevenir les arrítmies i els seus efectes devastadors. De fet, les teràpies per al cor no deixen d’evolucionar. “Les meves probabilitats de sobreviure a un infart són molt millors ara que fa 20 anys, però la ciència avança i, d’aquí a uns anys, podrem reduir encara més l’impacte d’aquestes malalties cardiovasculars”, conclou Jalife.

Un dels camps terapèutics que més està canviant és el de la regeneració del cor. En els últims anys, els científics han observat que els mecanismes moleculars que guien la formació de cor durant l’etapa embrionària són compatibles amb els que intervenen en la regeneració d’aquest òrgan. Aquest paral·lelisme ha inspirat nous treballs que són l’avantsala d’innovadores teràpies, com ara la de la Dra. Ofelia María Martínez, professora i investigadora de la Universitat de Barcelona – Fundació Bosch i Gimpera, que lidera un projecte seleccionat a la Convocatòria de Recerca en Salut del 2018 dirigit a identificar nous mecanismes moleculars que participen en la formació de l’epicardi embrionari i durant la seva reactivació després de l’infart.

“Durant molt de temps l’estructura menys estudiada del cor ha estat l’epicardi, la seva capa més externa. No obstant això, sabem que té un paper fonamental en la formació del cor embrionari i durant la reparació després d’un infart”, explica la Dra. Martínez. El seu projecte analitza els interruptors metabòlics de l’epicardi pel seu paper fonamental tant en la morfogènesi com en la regeneració d’aquest òrgan. “La nostra recerca aporta dades per entendre com es forma l’epicardi durant el desenvolupament embrionari. Aquesta informació és bàsica per buscar noves opcions terapèutiques. Igual que els enginyers que dissenyen cotxes saben com reparar-los, si sabem com es forma el cor, serà més fàcil regenerar-ne els teixits danyats”. Gràcies a aquests estudis, en un futur proper es podrà millorar la capacitat de regeneració que té el cor després d’un infart, fins ara escassa.