Post de Jordi Aloy i Domènech, Àrea de Ciència i Medi Ambient d’Obra Social “la Caixa”

El futur, com se sol dir, és on passarem la resta de les nostres vides. Per això, el que pugui passar en el futur ha atret poderosament la imaginació dels éssers humans al llarg de tots els temps. Però, es pot predir el futur? En termes absoluts, no, però avui dia disposem dels mitjans per poder fer prediccions raonables sobre com pot ser l’avenir. La tècnica que utilitzem, basada en el mètode científic, s’anomena «prospectiva». A grans trets, aquesta tècnica treballa de la manera següent: primer s’observa com ha evolucionat un determinat àmbit fins al moment actual —les anomenades tendències— i tot seguit es construeixen models matemàtics que extrapolen l’evolució d’aquestes tendències cap al futur.

Post de Frederic Ximeno, soci director d’ERF, Estudi Ramon Folch & Associats SL

Hi ha una altra manera eficient i competitiva de moure’s en vehicle privat que no sigui tan contaminant com el vehicle de combustió? És possible moure’s amb vehicles que emetin menys gasos d’efecte hivernacle i menys contaminants per a la nostra salut? L’any 2011, Ecotendències CosmoCaixa va tractar la mobilitat elèctrica. I ara és un bon moment per fer balanç de les perspectives que llavors generava l’arribada de nous models de cotxes híbrids i cotxes elèctrics.

El primer cotxe elèctric a Espanya es va matricular l’any 2009. En aquell moment, les expectatives sobre el desenvolupament que tindria eren altes.

Post de Joan Fontcuberta, artista, representant de la Fundació Sputnik a la Unió Europea i comissari de l’exposició «Sputnik. L’odissea del Soiuz 2»

Tsiolkovsky, el peoner de la cosmonàutica, va dir: «la Terra és el nostre bressol, però ningú no roman eternament al seu bressol». La descoberta de nous mons, doncs, resulta una empresa inevitable en la qual els humans no estalviarem ni esforços ni sacrificis.

Però entre el que realment va passar i el que se’ns vol fer creure hi sol haver una gran diferència. La història de la cosmonàutica està farcida d’impostures, sobretot en els inicis de risc i aventura. Era el temps en què els Estats Units i l’URSS treballaven contra rellotge per arribar els primers a la Lluna.

Per Miquel Baidal, coordinador d’Il·lustraFuturs. , coordinador de Il·lustraFuturs.

Des de petits hem imaginat com seria el futur i, fins i tot, crèiem que algun dia podríem teletransportar-nos. Gràcies als còmics i al cinema de ciència ficció ens apropem a mons i futurs imaginaris. Sota aquesta idea va néixer Il·lustraFuturs, Premi Internacional d’Il·lustració sobre les Grans Tendències del Futur, on els participants han enviat dibuixos per mostrar com pensaven que seria la Terra a l’any 2100. En les més de cent propostes rebudes, els participants han descrit com imaginen les ciutats, l’entorn, la natura, la tecnologia i les relacions socials al voltant de l’any 2100. S’han presentat propostes de vint-i-cinc països.

Post de Milagros Pérez Oliva, periodista d’El País i presentadora i moderadora del cicle Futur(s).

Qualsevol que tingui més de quaranta anys haurà fet alguna vegada el càlcul d’imaginar quina edat tindria i com seria la seva vida l’any 2000. Jo recordo haver imaginat el tomb del mil·lenni com una cosa molt, molt llunyana. Ja fa quinze anys que ho celebrem i ara em sembla també una data llunyana, però en el passat. Però necessitem posar fites al futur per poder-lo imaginar i mirar així de conquerir-lo. La propera és el 2050. Com serà el món i la nostra vida quan arribem a la meitat del segle XXI? En les últimes setmanes he tingut l’oportunitat de submergir-me en l’interessant exercici de prospecció que ha estat el cicle Futur(s),