Coneix els cinc tuits amb més repercussió al nostre canal

Post de J. Mora i R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

Us oferim el primer top 5 de 2017 de @CaixaCienciaCAT. El mes de gener ens va portar algunes notícies rellevants i novetats de l’actualitat científica. Els cinc temes que més interès van despertar van ser el vídeo del sincrotró ALBA sobre el primer mapa 3D de cèl·lules infectades pel virus de l’hepatitis C, una sèrie d’infografies que mostren el compromís de l’Obra Social “la Caixa” amb el medi ambient, el nou programa de beques de “la Caixa” INPhINIT, l’article de la revista Science sobre la implicació de l’Obra Social “la Caixa”

Imatge: Helloquence

Post de Julio M. Panizo, de la Fundació Fòrum Ambiental.

El món actual viu un moment que exigeix afrontar grans reptes mundials amb unes conseqüències que afecten tota la societat. L’impacte de les activitats humanes en l’entorn és cada vegada més gran, augmenta el consum de recursos, la despesa energètica, la generació de residus i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

Es preveu que l’any 2100 la població mundial haurà augmentat fins a arribar als 12.300 milions d’habitants i que l’any 2040 la demanda d’energia s’haurà incrementat un 37% o que el preu de les matèries primeres haurà crescut un 150%, entre els anys 2010 i 2020.

Coneix els cinc tuits amb més repercussió al nostre canal

Post de J. Mora i R. Fontelles, BCNscience Group. Smart. Tech. Knowledge

Us oferim l’últim top 5 de 2016 dels tuits publicats a @CaixaCienciaCAT. El mes de desembre ens va portar novetats en l’àmbit de l’actualitat científica i els 5 temes que més interès han despertat entre els nostres seguidors han estat la presentació dels projectes de recerca CaixaImpulse, els indicadors de ciència del baròmetre de l’Observatori Social “la Caixa”, les principals tendències en ecoinnovació empresarial, el Dia Mundial contra la Sida i el Dia Mundial del Voluntariat.

Avui #DiaMundialVIH2016 coneix més coses sobre @IrsiCaixa,

Michele Catanzaro, Esther Marín, Agustín López i Cristina Ribas de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El projecte Periodisme Científic d’Excel·lència (PerCientEx) neix de les ganes de fer la volta als remugaments de molts periodistes científics que diuen coses com: «la cosa va molt malament», «tenim massa poc temps», «ens paguen molt poc» o «¿per què la gent prefereix la cobra de la Chenoa a la meva peça sobre la microbiota?». Aquestes queixes estan fonamentades. Hi ha evidències i literatura acadèmica que confirmen que la cosa va efectivament força malament: el periodisme científic pateix una crisi,

Post de Lluís Reales, periodista a BTV, professor a la UAB i moderador del cicle Futur(s)

El Dr. Josep Maria Antó, director científic d’ISGlobal, i Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’OMS, en un dels debats FUTUR(s). Imatge: Obra Social “la Caixa”

El futur no està dissenyat ni es pot conèixer amb precisió. És incert però, com va argumentar el pensador Ilya Prigogine en el seu llibre La fi de les certeses, podem fer l’esforç de modelar-lo —o si més no imaginar-lo— a través de l’art de la pregunta i de la comprensió del present. La matèria primera que necessitem és el coneixement,