Post del Dr. Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil URV – Fundació Grünenthal, Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor – ALGOS, Universitat Rovira i Virgili.

Imatge del cicle de conferències «El futur de la medicina» en què es parla sobre dolor crònic infantil. Font: Obra Social “la Caixa”.

L’experiència de dolor forma part d’un complex sistema de protecció de l’organisme. En general, és un avís força precís que alguna cosa no funciona adequadament al nostre cos; un senyal d’alerta i, com a tal, imprescindible per a la supervivència de l’espècie. De vegades, però, el sistema no funciona adequadament i el dolor es manté tot i que el mal que el va ocasionar en primera instància s’hagi resolt satisfactòriament. Aquest dolor crònic no té cap valor. Pitjor encara, interfereix negativament en la qualitat de vida de les persones i de vegades de manera molt significativa.

Els estudis epidemiològics disponibles no deixen marge per al dubte: el dolor crònic és un problema de salut pública, particularment greu en la població més jove. És més, pel que sembla, els índexs actuals arriben a duplicar o triplicar, en ocasions i segons les franges d’edat, els nivells existents fa quaranta anys.

Font: Obra Social “la Caixa” // Cicle «El futur de la medicina. 3 avenços significatius en investigació biomèdica»

La majoria de les vegades el dolor no és l’únic problema d’aquests nens i les seves famílies. Potser el pitjor sigui l’impacte que té en totes i cadascuna de les àrees de la vida del nen. En efecte, el dolor crònic afecta significativament l’estat de salut general dels joves, provoca restriccions importants en les seves activitats habituals, problemes de son, malestar psicològic, deteriorament de la xarxa social i de suport i absentisme escolar i laboral així com perjudicis en el rendiment acadèmic i professional. Tenir cura d’un jove amb dolor crònic té també un impacte per a la família: pares i germans informen de sentiments de càrrega i de malestar psicològic, així com de limitacions en el funcionament social. A més de l’impacte psicològic i social, el dolor crònic esdevé un problema econòmic greu per a la família, i també per a la societat.

L’escassetat de professionals ben formats per atendre les necessitats d’aquesta població és un problema generalitzat, encara que particularment urgent al nostre país. Sense la formació adequada és molt difícil que els avenços en l’avaluació i el tractament del dolor crònic en els més joves es consolidin entre nosaltres. A Espanya, per exemple, no hi ha unitats multidisciplinàries per tractar-lo com les que sí que hi ha per a adults. I això passa mentre que les evidències disponibles indiquen que un dolor mal resolt en edats primerenques és un factor de risc de dolor crònic i discapacitat en edats més avançades.

Si el control del dolor és en veritat un dret humà, sembla que en el cas de la població infantil i juvenil aquest dret no s’estaria respectant. L’avenç i la millora de l’atenció als nens amb dolor crònic (i les seves famílies) passen, entre altres coses, per impulsar la recerca. I, gràcies a ella, identificar quins tractaments són més adequats per a cada cas.

D’acord amb les dades disponibles cal considerar que el dolor crònic infantil és un problema molt estès, relativament poc investigat i sovint infratractat, al qual clínics, investigadors, gestors sanitaris i la societat en general, hauríem de procurar més atenció i interès.

A la xerrada «Dolor crònic en infants i joves. Mite o realitat?», que va tenir lloc a CosmoCaixa Barcelona el passat 30 de març, vam parlar sobre què és el dolor crònic, com afecta els més joves i quines alternatives hi ha per tractar-lo. Es va ressaltar la manera en què les noves tecnologies ens poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels joves amb dolor crònic.

Més informació

Dolor Infantil URV – Fundació Grünenthal

Unitat per a l’Estudi i Tractament del Dolor – ALGOS, Universitat Rovira i Virgili

El futur de la medicina. 3 avenços significatius en recerca biomèdica