Un dels problemes de major complexitat en la investigació biomèdica internacional és com traslladar el coneixement generat als centres de recerca a la pràctica clínica, i viceversa, de la forma més eficient i en el menor temps possible. Aquest procés, conegut com a “investigació translacional”, s’ha assajat a tot el món amb fórmules diverses, entre les quals s’inclou emplaçar centres de recerca fonamental a hospitals per propiciar el contacte entre tots dos àmbits i el desenvolupament de projectes conjunts.

La innovadora proposta de l’IRB Barcelona, en el marc del programa pilot TRIP (en anglès, Translational Research Innovation Programme), resideix en promocionar grups de recerca que estiguin liderats per,

Avui és un dia estrany. Només passa cada quatre anys i per això s’ha escollit per commemorar el Dia Internacional de les Malalties Minoritàries. Aquestes patologies es caracteritzen perquè tenen una freqüència molt baixa (menys de 5 casos per cada 10.000 habitants) i la majoria es manifesten en la infància perquè són d’origen genètic.

Es calcula que afecten entre el 6 i el 8 % de la població. I encara que són minoritàries (perquè són poc freqüents), com que són més de 10.000 patologies diferents, afecten molta gent. De fet, només a Espanya, les pateixen 3 milions de persones. Són malalties molt diverses que afecten diversos òrgans i sistemes del cos.

Moltes teràpies contra el càncer causen efectes secundaris i no aconsegueixen eliminar completament el tumor. Això es deu, en part, a la presència de cèl·lules mare tumorals, que són difícils d’eliminar i que tenen un paper clau en la recurrència del càncer i en els processos de metàstasi. Per aquest motiu, molts grups de recerca tenen un gran interès a desenvolupar teràpies dirigides a aquest subconjunt de cèl·lules tumorals.

Amb una ajuda CaixaImpulse Innovació, els equips del professor José Luis Mascareñas (CiQUS-USC) i del doctor Bruno Sainz (IIBM CSIC-UAM) han desenvolupat Ru1, un compost que interacciona amb l’ADN dels mitocondris —un orgànul cel·lular vital per a la respiració cel·lular— de les cèl·lules mare tumorals i impedeix la seva supervivència.

Avui, coincidint amb el Dia Mundial de l’Encefalitis, CaixaForum+ estrena el documental Mirar la por, que explica la història de Marta Huertas des que li van diagnosticar encefalitis herpètica i en la qual va ser crucial la intervenció de l’investigador CaixaResearch Josep Dalmau . El doctor Dalmau ha descobert més d’una desena de malalties neurològiques a l’equip que lidera a l’Hospital Clínic de Barcelona i en el qual col·labora Thaís Armangué, investigadora de referència internacional en encefalitis autoimmune. 

Amb un estil periodístic àgil i directe, aquest documental, que té el suport de la Sociedad Española de Neurología (SEN) i la Sociedad Española de Neurología Pediátrica (SENEP),

La malaltia del fetge gras és la malaltia hepàtica més prevalent al món. Però està infradiagnosticada. Es calcula que afecta 1 de cada 3 adults i el 10 % de la població infantil, encara que la majoria no ho sap. La malaltia, a més, és silenciosa: la majoria de les persones que la pateixen no experimenten símptomes en les fases primerenques. 

La incidència de la malaltia del fetge gras s’ha duplicat des del 1990 i no deixa de créixer. Les causes d’aquest augment són variades, però estan directament relacionades amb el sedentarisme, el consum d’alcohol i una dieta deficient, amb abundància de sucres i aliments ultraprocessats. Encara que hi ha moltes dificultats per tenir un mètode de diagnòstic eficaç i desenvolupar tractaments farmacològics específics,