En aquesta edició de News From the Lab us presentem els resultats d’un nou estudi publicat a la revista Journal of Translational Medicine, realitzat per l’Institut de Recerca del Sida IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS). Els investigadors han desenvolupat un sistema innovador de vacunació que, en estudis preclínics, ha demostrat reduir la progressió del melanoma, el càncer de pell més agressiu responsable del 80% de les morts per aquest tipus de càncer.

El melanoma és un tumor que pot manifestar-se inicialment amb lesions molt petites i estendre’s per l’organisme fins a originar metàstasi, les quals solen ser la principal causa de mortalitat.

La Fundació “la Caixa” ha subvencionat la instal·lació d’una nova plataforma transversal de seqüenciació de cèl·lula única de nova generació: UNderstanding cancer through sIngle cell seQUEncing: the UNIQUE CaixaResearch platform, pel seu acrònim en anglès (comprenent el càncer a través de la seqüenciació de cèl·lules individuals) que s’integrarà al core de plataformes tecnològiques del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) que forma part del Campus Vall d’Hebron.

Un sol tumor pot tenir milions de cèl·lules de poblacions i tipus tumorals molt diferents, per això és necessari l’anàlisi de cèl·lula única per estudiar l’heterogeneïtat del tumor, identificar diferents subpoblacions cel·lulars i el paper que juguen, descobrir nous biomarcadors tumorals per a tumors que fins ara es consideraven ben caracteritzats,

Durant un embaràs, el cos experimenta canvis fisiològics i anatòmics per adaptar-se a la gestació. L’equip de la investigadora CaixaResearch, Susana Carmona, en col·laboració amb altres investigadors, ha descobert que aquests canvis també afecten el cervell.

El seu nou estudi a l’Hospital Gregorio Marañón, amb la participació de 139 embarassades, ha observat que durant l’embaràs es redueix el volum de la substància grisa del cervell i que alguns d’aquests canvis remeten en el postpart, mentre que d’altres persisteixen. En altres investigacions, l’equip ha demostrat que poden persistir, com a mínim, fins als sis anys des del part.

Tot i que les finalitats d’aquests canvis segueixen sent una incògnita, Susana Carmona té una teoria…

Trobar un grapat d’avenços científics en el camp de la biomedicina i la salut que resumeixin el 2023 és complicat, però si preguntem als qui són a primera línia de la recerca, la resposta és clara. Guiats per set investigadors de la nostra xarxa, explorem algunes de les fites que han marcat aquest any passat i les tendències que mereixen una atenció especial aquest 2024.

Noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis tipus I

La publicació d’un estudi que descriu l’ús de fàrmacs que inhibeixen la proteïna quinasa JAK i alenteixen la progressió de la diabetis tipus I potser va passar desapercebuda entre el públic general, però va ser una de les fites científiques de l’any per a la comunitat investigadora que busca solucions a aquesta malaltia autoimmunitària que afecta la segregació d’insulina en el pàncrees.

El càncer de bufeta té una de les taxes d’incidència més elevades del món, sent a més el quart tumor més freqüent en homes. Tot i no tenir una elevada mortalitat, gairebé la meitat dels tumors de bufeta tornen a aparèixer al cap de 5 anys, de manera que es requereix una vigilància continuada del pacient, amb freqüents visites a l’hospital i la necessitat de repetir el tractament. Per tot això, el càncer de bufeta és un dels més costosos de curar.

Els tractaments actuals que impliquen l’administració de fàrmacs directament a l’interior de la bufeta han demostrat bones taxes de supervivència, però una eficàcia terapèutica baixa. Una alternativa prometedora és l’ús de nanopartícules,