Si llegeixes qualsevol revista científica no trigaràs a trobar articles sobre edició genètica, medicina personalitzada i resistència als antibiòtics. Les dues primeres qüestions estan transformant cada vegada més l’assistència sanitària, fet que ens permet entendre les complexitats de diverses malalties que en un moment donat es van considerar irresolubles i, per tant, tractar-les. Ara bé, la tercera qüestió amenaça deixar sense efecte moltes opcions terapèutiques fiables, a més d’imposar una càrrega sense precedents als sistemes sanitaris d’arreu del món.

Aquests són els principals temes que investiguen, de forma innovadora, els quatre projectes seleccionats a l’edició inaugural de CaixaImpulse Consolidate. Tots ofereixen solucions a necessitats biomèdiques que encara no han estat cobertes,

Entre els grans descobriments en salut dels últims anys destaquen les nombroses connexions que han aflorat entre símptomes, òrgans, proteïnes o gens. Ara sabem que petits biomarcadors poden indicar una malaltia encara en desenvolupament, o que una malaltia amb símptomes en una part del nostre cos pot, de fet, tenir l’origen en una altra zona. És el cas de l’obesitat, una malaltia caracteritzada per una acumulació excessiva de greix i sobre la qual estem aprenent que l’origen s’amaga darrere d’una combinació de múltiples factors genètics i ambientals.

Coincidint amb el Dia Mundial contra l’Obesitat, ens endinsem en la complexitat d’aquesta malaltia de la mà de Marc Claret, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS),

Al món, 300 milions de persones pateixen o patiran, en algun moment de les seves vides, una malaltia classificada com a ‘rara’, és a dir, molt poc comuna. Una és la distròfia miotònica de tipus 1, una malaltia neurodegenerativa d’origen genètic de conseqüències sovint devastadores i que encara no té tractament.

Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Rares, parlem amb Rubén Artero, que lidera el projecte TATAMI, seleccionat amb un ajut de recerca en salut Health Research 2018 de ”la Caixa”, i amb Beatriz Llamusí, que, a més de ser també investigadora del projecte, va rebre un ajut CaixaImpulse el 2017 per valoritzar l’enfocament terapèutic que han desenvolupat en la seva lluita contra la malaltia.

La missió de CaixaImpulse és ajudar els emprenedors biomèdics a transformar les seves innovacions en productes i serveis que tinguin un benefici real per a la societat. El 2015, ”la Caixa” va llançar el seu programa d’acceleració, reconeixent d’aquesta manera l’existència d’una bretxa entre la recerca i la indústria de la salut que calia reparar. Cinc anys després, 99 projectes han rebut suport a la convocatòria Validate, 20 dels quals ara són spin-offs. Aquesta iniciativa, una col·laboració amb Caixa Capital Risc, rep el suport de EIT Health des 2017. La comunitat de CaixaImpulse és cada vegada més gran i també ho és el compromís de ”la Caixa” amb la innovació de la salut,

La ciència té un deute pendent amb les dones. Tot i que cada vegada s’aposti més per polítiques adreçades cap a la igualtat i la inclusió, encara queda molt per recórrer. Hem volgut aprofitar una activitat que organitza CaixaForum Madrid amb motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència per parlar amb dues de les seves participants. 

Isabel Dorado, de la Universitat Politècnica de Madrid, treballa per predir l’impacte del canvi climàtic sobre els boscos i ho fa amb el suport d’una beca de postdoctorat Junior Leader. Helena Domínguez és arqueòloga i va tenir el suport d’una beca de postgrau a Amèrica del Nord de “la Caixa” per a la seva estada de recerca a la University of Pennsylvania.