Hi ha la falsa creença que dormir malament és un peatge inevitable de l’envelliment i d’etapes com l’embaràs o la perimenopausa, i que podem retallar hores de descans per guanyar productivitat, però no som conscients que la privació crònica de son compromet la nostra salut.

Dormir bé no és només descansar: és una necessitat bàsica i imprescindible que ens protegeix el cervell. A través de la mirada experta de la doctora Ana Fernández Arcos, neuròloga i investigadora del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), explorem per què la qualitat de descans en el present pot actuar com una barrera davant del deteriorament cognitiu i l’Alzheimer.

Dormir: un procés actiu d’autocura

Lluny de ser un estat passiu,

El 1948, l’OMS va proposar dedicar el 7 d’abril de cada any a donar una especial visibilitat als reptes de salut que cal que afrontem com a espècie. Des d’aleshores, en aquesta cita anual el focus ha anat canviant: la salut mental, l’assistència sanitària o la importància de l’alimentació, entre molts altres temes. Enguany, el lema del Dia Mundial de la Salut recull allò que molts desitgem després d’haver-nos enfrontat a un any de pandèmia: construir un món més just i saludable per a tothom.

Gràcies a la recerca, en aquests darrers 70 anys hem erradicat malalties com ara la verola, cronificat la sida amb nous tractaments i estem cada cop més a prop de cronificar també alguns tipus de càncer.