Post de Eva Aguiar, investigadora, i Ana Bonilla, del Servei d’Educació i Divulgació, projecte MEDCLIC-SOCIB.

El sistema multiplataforma del SOCIB monitoritza el Mediterrani occidental.

Hi ha zones d’acumulació de plàstics a la Mediterrània? Si en aquest mar augmentés un grau la temperatura mitjana de l’aigua, cap a on migrarien les pesqueries? En quina posició hem de col·locar barreres de contenció per aturar un abocament tòxic? On hem de buscar un veler a la deriva? Ens caldrà un vestit sec per bussejar demà? Totes aquestes qüestions es poden resoldre d’una manera cada vegada més precisa i fiable, gràcies a la ciència i al desenvolupament de models de predicció oceànica.

Post de Michela Bertero, responsable d’Assumptes científics al Centre de Regulació Genòmica, i Ignasi Labastida, responsable de Suport a la recerca del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge de la Universitat de Barcelona.

Imatge: Biocat/B-Debate.

Per què una conferència sobre ciència oberta? La nostra motivació va ser reunir líders nacionals i internacionals clau que promouen la ciència oberta (Open Science) per iniciar un debat amb múltiples parts interessades i començar a redactar un full de ruta per a la implementació de la ciència oberta a Catalunya i Espanya, cosa que ja està passant en altres països europeus com els Països Baixos, França i Portugal.

Va ser un esforç conjunt de centres de recerca i universitats de Barcelona com el Centre de Regulació Genòmica,

Post de Glòria Carrasco, coordinadora d’Exposicions ambientals del projecte BiSC i tècnica de Recerca de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària ”la Caixa”.

Aquest article s’ha publicat de manera conjunta entre ISGlobal i el blog CaixaCiència.

Projecte BiSC – ISGlobal

9.600 tubs per mesurar el diòxid de nitrogen (NO2), 2.600 filtres per mostrejar les partícules en suspensió (PM2,5), 31 sonòmetres, 40 mòbils, 31.200 pots d’orina, 45 mesuradors de temperatura i humitat i 44 polseres d’activitat física i qualitat del son. Sense oblidar-nos de les 24 motxilles, les 4 motos elèctriques i els 200 metres de veta adherent industrial.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Bonaventura Clotet és un referent internacional en la lluita contra la sida. Fa més de 35 anys que investiga el virus que provoca la malaltia. Des del 1987 fins al 2015 va ser cap de la unitat de VIH de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona, i des del 1995 dirigeix un dels instituts de recerca sobre VIH/sida més importants del món, IrsiCaixa, que ha rebut l’impuls de l’Obra Social ”la Caixa” des del principi, amb un total de 24 milions de €. Amb motiu del Dia Mundial de la Lluita Contra la Sida,

Post d’Alfred Cortés, investigador ICREA a ISGlobal, centre impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”.
Aquest article va aparèixer inicialment al blog ‘Nature Research Microbiology’.

Les característiques bàsiques del cicle de vida del paràsit de la malària es van descobrir fa més d’un segle, però algunes etapes específiques encara es desconeixen. Una d’aquestes etapes és la transició de la fase asexual a la sang a la fase sexual, anomenada ‘gametòcit’ i necessària per a la transmissió de la malària. Quan vam començar a treballar en aquest projecte, no ens imaginàvem que modificaríem els llibres de text sobre aquesta part del cicle de vida de la malària.

El paràsit de la malària pot prendre dues vies alternatives durant la diferenciació sexual: multiplicar-se per un cicle addicional abans de convertir-se en la forma sexual o convertir-s’hi directament.