Si el genoma humà és el «llibre de la vida», és un llibre amb les pàgines doblegades en una figura complexa de papiroflèxia. És més, en aquest llibre, el significat de les frases canvia segons la proximitat física entre les paraules, una vegada plegat el paper. És a dir: la informació en el genoma està codificada tenint en compte una tercera dimensió espacial que tot just ara es comença a desxifrar.

Que la forma 3D del genoma influeix en la informació genètica ―quins gens s’expressen en quin moment, per exemple— és un dels canvis principals de paradigma en biologia en les últimes dècades. Es pot veure com una picada d’ullet de la natura a la tossuderia humana per comprendre-la: per entendre la informació que hi ha en el genoma no n’hi ha prou amb seqüenciar-lo,

Ja en l’època egípcia, es va descriure l’agressivitat d’un tumor molt pigmentat que apareixia a la pell i que, segles després, els grecs anomenarien melanoma. Però no ha estat fins fa poc més de 15 anys que s’ha avançat significativament en el diagnòstic i el tractament d’aquest tumor, i també en la comprensió de les seves causes moleculars.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), s’estima que el melanoma afecta un total de 325.000 casos a tot el món, i es preveu que aquesta quantitat augmenti un 50 % cap a l’any 2040. A Europa se’n registren aproximadament 60.000 casos l’any; els països nòrdics són els que presenten la incidència més alta,

El SJD Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB) de l’Hospital Sant Joan de Déu inaugura avui les noves instal·lacions de la seva  Unitat de Recerca en Càncer Infantil – CaixaResearch, l’única que es dedica exclusivament a l’oncologia pediàtrica. El nou espai ha estat subvencionat per la Fundació “la Caixa” amb 3 milions d’euros, i altres aportacions realitzades per famílies de pacients i altres entitats de la societat civil mitjançant l’organització d’iniciatives diverses. 

D’esquerra a dreta: Ignasi López, director de l’Àrea de Relacions amb Institucions de Salut i de Recerca de la Fundació ”la Caixa”; Joan Comella, director de Recerca de l’Hospital Sant Joan de Déu; Antoni Vila, director general de la Fundació ”la Caixa”;

23 de maig de 2023, a les 19.00 h, debat en línia. Apunta-t’hi aquí.

El melanoma cutani no és el càncer de pell més freqüent, però sí que és el més agressiu. Causa el 80 % de les morts degudes al càncer de pell. A tot el món se’n diagnostiquen prop de 160.000 nous casos l’any i es registren prop de 57.000 morts relacionades amb aquesta malaltia. 

El melanoma és una proliferació maligna dels melanòcits, que són les cèl·lules de la pell responsables de produir melanina, el pigment que dona color a la pell i als cabells. Quan una persona s’exposa al sol, s’activa la síntesi de melanina en els melanòcits per evitar que la pell es cremi i que es danyin els nuclis cel·lulars de l’epidermis.

Fa més de dos-cents anys, el doctor James Parkinson va descriure els primers símptomes motors de la malaltia que avui coneixem com a Parkinson. Des d’aleshores, tot i que s’han fet molts avenços en la comprensió de la malaltia i hi ha teràpies per a les etapes inicials, la recerca de nous tractaments per prevenir o, com a mínim, alentir el progrés del Parkinson i millorar la qualitat de vida dels pacients continua sent una necessitat urgent.

S’estima que entre 8 i 9 milions de persones al món tenen Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa més comuna després de l’Alzheimer actualment. A més, com que és una malaltia relacionada amb l’envelliment,