«El càncer ja és la primera causa de mort a 57 països, inclosos tots els europeus —també Espanya—», i al final d’aquest segle serà «la primera causa de mort abans dels 70 anys a tots els països del món», va dir Elisabete Weiderpass, directora de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC), durant la jornada Com es pot reduir el risc de càncer? Per prevenir, recerca, organitzada pel Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa” en ocasió del Dia Mundial de la Recerca contra el Càncer.

L’esdeveniment, obert al públic i celebrat a l’Auditori de CaixaForum Madrid, es va dedicar a la prevenció del càncer. És una àrea especialment important perquè, segons les dades de l’IARC, l’agència especialitzada en càncer de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), prop de la meitat de tots els casos de càncer es deuen a causes prevenibles i, per tant, són evitables modificant hàbits i eliminant carcinògens.

La incidència del càncer és cada vegada més gran. Per a les dues dècades vinents es preveu un augment del 47 %, cosa que suposa «una pressió creixent sobre les finances públiques i els pressuposts sanitaris», va advertir Weiderpass.

La situació d’Espanya està totalment en línia amb la internacional, va explicar Marina Pollán, directora del Centro Nacional de Epidemiología (Instituto de Salud Carlos III, ISCIII): «Som un dels països amb l’esperança de vida més alta; però aquesta població envellida exposa el nostre sistema sanitari, que ha estat molt bo, universal i públic, a un tsunami de casos de càncer, perquè l’envelliment de la població es tradueix en un augment de les malalties cròniques».

El càncer costa 1,2 bilions de dòlars l’any a tot el món

El cost anual del càncer a tot el món s’estima com a mínim en 1,2 bilions (milions de milions) de dòlars, va afirmar Weiderpass. La xifra, que inclou tant les despeses específiques d’atenció sanitària i medicaments com els costos indirectes —per exemple, la productivitat perduda per morts prematures—, creix a tots els països. 

Però l’augment no és igual, ja que on serà especialment acusat és als països pobres: «Les nacions amb menys recursos, sense tecnologia per diagnosticar i tractar els càncers i sense clima polític adequat per fer prevenció eficaç, seran les més afectades», va advertir Weiderpass, per a qui «fomentar l’accés equitatiu a tractaments serà crucial per abordar aquest gran repte els pròxims 20 anys», va ressaltar.

La pobresa, un factor de risc també a Espanya

L’impacte de la pobresa en el risc de desenvolupar càncer també s’aprecia als països rics, considerant la incidència en diferents grups socials. Weiderpass va mostrar dades de càncer de coll d’úter, prevenible amb proves periòdiques i amb la vacuna contra el virus de papil·loma humà (VPH).

«A Europa es veu una gran disparitat en les xifres de mortalitat per càncer de coll d’úter entre les dones més riques i educades i les més pobres i menys educades», va dir la directora de l’IARC. Per evitar-ho, «les campanyes de cribratge s’han de dirigir sobretot a dones de baix nivell socioeconòmic».

El tabac, principal ‘enemic públic’ també en format ‘vapeig’

Pel que fa als hàbits i les substàncies cancerígenes principals, Weiderpass va assenyalar sobretot el tabac: «És l’enemic públic número u. La mesura més important que hauríem de prendre avui dia és eliminar el tabac a escala mundial», va afirmar amb rotunditat, «i em preocupen moltíssim les noves formes de consumir-lo, com el vapeig, ja que són una porta oberta perquè les noves generacions esdevinguin dependents d’aquesta substància que mata molta gent».

L’OMS es basa en les avaluacions de l’agència que dirigeix Weiderpass per identificar i classificar carcinògens. Actualment, hi ha prou evidència per considerar carcinogen per als humans, a més del tabac, també l’alcohol, els embotits (carns processades), les radiacions ionitzants, la contaminació atmosfèrica i més d’un centenar d’altres substàncies.

Glifosat, treball nocturn i carn vermella

L’herbicida glifosat, molt utilitzat en l’agricultura europea, és «probablement cancerigen», perquè l’OMS té evidència sòlida que produeix càncer en animals i models cel·lulars, però no suficients dades en humans. En aquesta mateixa categoria hi ha la carn vermella, el treball en torn de nit, els fregits a alta temperatura i el plaguicida DDT, entre d’altres.

L’aspartam, un edulcorant el consum del qual, va subratllar Weiderpass, no prevé l’obesitat, es considera «possiblement carcinogen». És un subgrup de la classificació en què l’evidència en humans és encara menor, i en el qual s’inclouen riscos com el de l’exposició laboral del personal de perruqueries i barberies.

Alcohol, obesitat i infeccions prevenibles amb vacunes «molt eficaces»

Les expertes van assenyalar també l’obesitat com un factor d’importància creixent, que augmenta el risc de desenvolupar 12 tipus de càncer. Weiderpass va recordar la importància de limitar la ingesta de productes amb moltes calories i els ultraprocessats; menjar més fruita, verdura, llegums, cereals integrals i fruita seca, i fer activitat física diàriament.

Pel que fa a l’alcohol, «està relacionat amb fins a 7 tipus diferents de càncer. Només dos vasos d’alcohol al dia són suficients per causar un dany molt considerable», va indicar Weiderpass.

Un altre factor de risc són les infeccions. Els patògens més importants són l’Helicobacter pylori, i els virus del papil·loma humà (VPH) i les hepatitis B i C. «Per sort, tenim com a mínim dues vacunes molt eficaces: contra el VPH i contra l’hepatitis B», va afirmar Weiderpass. «La inversió en vacunació és una de les mesures més efectives que pot aplicar un govern».

Espanya: líders en sobrepès infantil i amb més càncer per haver abandonat la dieta mediterrània

Marina Pollán va actualitzar xifres de tabaquisme i obesitat a Espanya: el 20 % d’adults a Espanya fuma, i dos de cada tres homes, i la meitat de les dones, tenen sobrepès. Com en altres països, aquest problema afecta més les zones més desafavorides.

L’abandonament de la dieta mediterrània (verdures, llegums, fruita, oli d’oliva, fruita seca, poca carn) ja es nota a la clínica: «Estem canviant a una dieta d’influència anglosaxona» i les conseqüències ja es perceben en la incidència «sobretot del càncer colorectal, que en aquest moment és un dels tumors principals al nostre país». Els països mediterranis, Itàlia, Grècia i Espanya, «liderem actualment la taxa d’infants amb sobrepès i obesitat».

EL botellot dels joves espanyols també preocupa: «Consumeixen molt alcohol en molt poc temps. Encara no tenim una mesura epidemiològica de com es tradueix això en incidència de càncer, però bo no serà», augura la directora del Centro Nacional de Epidemiología.

Treballs recents, va dir Pollán, mostren que «l’associació més gran entre alcohol i càncer de mama es produeix amb el consum en l’adolescència», i també que «els que inicien el consum en l’adolescència, el mantenen o l’augmenten més endavant».

Polítiques que facin «fàcil el que és sa i difícil el que és insà»

Weiderpass, Pollán i la directora del CNIO, Maria A. Blasco —que en la jornada va explicar com s’investiga al CNIO—, van insistir durant una taula rodona en la importància de les polítiques públiques de prevenció. S’ha de fer «fàcil el que és sa i difícil el que és insà». Per exemple, a través dels impostos. L’evidència apunta que augmentar el preu del tabac, per exemple, en disminueix el consum. 

Les regulacions són necessàries especialment per a factors que no podem escollir si exposar-nos-hi o no, com ara la contaminació atmosfèrica o la ingesta de pesticides prohibits a Europa, però no en altres regions d’on s’importen fruita i verdura. 

Codi Europeu contra el Càncer

Weiderpass va recordar que l’evidència científica sobre prevenció s’ha compilat en un Codi Europeu contra el Càncer, que inclou hàbits menys coneguts, com ara:

• Recomanar la lactància materna.
• Moderar els tractaments de teràpia hormonal substitutiva.
• Vacunar els nadons contra l’hepatitis B i les nenes contra el VPH.
• Esbrinar si estem exposats al radó a casa.
• Esbrinar si estem exposats a substàncies cancerígenes a la feina. 

Actualment, s’està treballant per adaptar aquest codi a altres regions del planeta i «és molt important arribar a establir un codi mundial del càncer», que alhora serveix per a la prevenció de recaigudes en persones supervivents de càncer. 

Va participar en la taula rodona César López-Palop, president de la Fundación Domingo Martínez (FDM), institució membre de la iniciativa filantròpica Amigos/as del CNIO. López-Palop va ressaltar la importància que tota la societat conegui la necessitat de la recerca en càncer. 

La jornada ha estat moderada i presentada per la periodista Cristina Villanueva, autora del llibre Desplegando velas. 

Text original del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO)

*Fa un any vam presentar, juntament amb la Fundación Científica de la Asociación Española Contra el Cáncer, la segona edició de l’informe sobre la recerca i la innovació en càncer a Espanya, Compromesos amb la recerca en càncer, realitzat per totes dues institucions. Descobreix-ne les conclusions principals aquí.