Post de Marianne Achiam i Henriette T. Holmegaard, del Departament d’Educación Científica de la Universitat de Copenhaguen. 

Els museus i els centres de ciència sempre s’han considerat llocs acollidors i inclusius. Quan entrem en un museu de ciència amb totes les seves exposicions interactives, que ofereixen principis científics a l’espera de ser descoberts, és fàcil pensar que aquests espais estenen la mateixa invitació a tothom. Però una investigació recent mostra que els museus i els centres de ciència no ofereixen els descobriments en les mateixes condicions per a tothom. De fet, molts públics queden exclosos de participar en aquests espais de ciència abans fins i tot d’arribar a l’entrada.

Entre els molts mecanismes que poden excloure la gent de visitar els espais de ciència es troben la distància de desplaçament (per a aquells que viuen en zones rurals o allunyades dels espais de ciència), el preu de les entrades (per a la població de baixos ingressos) i la matèria (per a aquells en principi no interessats en la ciència i la tecnologia). Però, a més, hi ha altres mecanismes d’exclusió encara més subtils. Això és evident en la contínua lluita generalitzada per atreure més nenes cap a la ciència. En aquesta mateixa línia, una sèrie d’estudis han identificat els mecanismes d’exclusió de gènere en els espais de ciència.

La recerca mostra que podem estar construint mecanismes d’exclusió de gènere en el disseny de les nostres exposicions de ciència. N’és un exemple la pedagogia del descobriment d’alguns centres de ciència, que posen un interès particular en el fet que les personalitats extravertides gaudeixin de l’experimentació, la competició i l’assumpció de riscos. En altres paraules, la pedagogia del descobriment pot implicar un cert tipus de visitant i excloure’n d’altres. I això és important perquè fins i tot si els visitants que se senten exclosos aconsegueixen superar d’alguna manera les dificultats que troben, encara poden allunyar-se de l’experiència al museu amb la creença que aquest tipus de museus, on es reforça la competició, «no és per a ells o elles».

Atraient el nostre públic

Al projecte Hypatia treballem específicament la inclusió d’una diversitat més gran de joves en la ciència. Una de les estratègies que hem desenvolupat per acostar un major nombre de nenes i nens a la ciència és considerar acuradament qui és el visitant implícit en les nostres activitats i entorns, i com podem anar més enllà d’aquestes implicacions per atreure una gamma més àmplia dels interessos i les aspiracions de la ciència i donar-hi suport. Però, per descomptat, la justificació per examinar els mecanismes d’exclusió en els espais de ciència va molt més enllà del projecte Hypatia.

Aquests espais de ciència són, sobretot, per al públic. Per aquesta raó, moltes d’aquestes institucions estan en procés de renovar la perspectiva sobre el que significa ser inclusiu pel que fa al gènere. Però aquesta tasca no és gens fàcil. No n’hi ha prou simplement amb eliminar les barreres percebudes (o no) a la visita. Ser inclusiu vol dir examinar de prop els supòsits institucionals sobre els visitants i allunyar-se dels perfils idealitzats sobre ells que hi poden estar implícits o explícits.

Esdevenir una institució d’educació científica veritablement inclusiva per al públic en general no és fàcil ni senzill, però sens dubte val la pena.

Més informació

Hypatia Project

Inclusion: A new priority for museums and science centres (post original)

Per saber-ne més

Achiam, M. i  Sølberg, J. (2016). Practices of today and visions of tomorrow: New directions for science centres and museums. Spokes, 15, 1-8.

Dawson, E. (2014). «Not designed for us»: How informal science learning environments socially exclude low-income, minority ethnic groups. Science Education.

Sandell, R. (1998). Museums as agents of social inclusion. Museum Management and Curatorship, 17(4), 401-418.