Comentem el Top 5 dels tuits més rellevants del darrer mes a @CaixaCienciaCAT

Obrim aquesta secció del nostre blog en què repassarem els cinc tuits més destacats del darrer mes a @CaixaCienciaCAT, el compte de Twitter sobre els projectes de recerca, innovació i ciència de l’Obra Social “la Caixa”. En aquest espai en trobaràs una breu selecció, amb les últimes notícies en recerca i innovació, que ens ajudaran a conèixer els fets científics més rellevants que han ocorregut durant el mes i dels quals ens hem fet ressò.

1 d’abril de 2016. Inaugurem la llista de tuits destacats amb l’esdeveniment amb què va començar el mes d’abril,

Post de Jordi Lanuza Masdeu, responsable de comunicació de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE)

Imatge: Arnau Sebé Pabrós

La biologia evolutiva és la branca de la biologia que estudia els processos i mecanismes que generen biodiversitat. Tot i així, el plantejament experimental ha anat variant de manera significativa al llarg de la història.

Els primers biòlegs evolutius, tot i que ells encara no sabien que ho eren, es dedicaven a recollir i comparar fòssils. Amb això, no contradeien la teoria creacionista que defensava que Déu havia creat totes les espècies i aquestes eren immutables. En aquest sentit, Charles Darwin potser no va ser el «primer que va llançar la pedra»,

Entrevista a Enrique Baquedano, director del Museu Arqueològic Regional de la Comunitat de Madrid. Juntament amb Manuel Domínguez Rodrigo, professor de Prehistòria a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), és codirector de l’Institut d’Evolució Humana a l’Àfrica (IDEA). I tots dos són comissaris de l’exposició «El bressol de la humanitat», que es va inaugurar a CosmoCaixa el 9 de març.

Com es va començar a interessar per la recerca en arqueologia i evolució humana? I per les excavacions a l’Àfrica?

Quan era un nen, a la meva ciutat natal, Sòria, no hi havia gaire coses a fer. Tanmateix, hi havia el Museu Numantí.

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dimecres 27 de gener va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: resultats, acords i propers passos» al Palau Macaya. La sessió, que va ser presentada per Jordi Portabella, biòleg i director de l’Àrea de Recerca i Coneixement de l’Obra Social “la Caixa” i moderada pel periodista científic Lluís Reales, va tractar les principals conclusions dels acords assolits a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21. Aquesta sessió va comptar amb els mateixos ponents de la sessió prèvia celebrada el 26 de novembre: Flavia Rosembuj González-Capitel,

Post per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

El passat dijous 26 de novembre va tenir lloc el diàleg «La Cimera del Canvi Climàtic a París: objectius i expectatives» al Palau Macaya. A la sessió, que va estar moderada pel periodista científic Lluis Reales, es va parlar sobre les expectatives de possibles acords a la Cimera de Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, COP 21.

Durant dotze dies, quaranta mil delegats van prendre part en una reunió que es preveia crucial perquè havia de desembocar en un nou acord internacional sobre el clima. L’objectiu era mantenir l’escalfament global al llarg del segle per sota dels 2 ºC.