Segons l’estudi [email protected], liderat pel CIBERDEM —centre adscrit a l’Institut de Salut Carlos III—, el 25% de la població espanyola té diabetis o està en risc de desenvolupar-la. Per tractar la diabetis és clau estudiar les cèl·lules beta del pàncrees. Quan ingerim aliments, els nivells de glucosa augmenten i aquestes cèl·lules alliberen l’hormona insulina, que facilita el transport dels sucres de la sang als nostres teixits perquè puguin utilitzar-los com a reserva energètica.

En la diabetis tipus 2, la forma més comuna d’aquesta malaltia, les cèl·lules beta del pàncrees tenen més dificultat per alliberar insulina i, a més, els teixits es tornen més resistents a la seva acció,

La Fundació ”la Caixa” i l’Asociación Española de Investigación sobre el Cáncer (ASEICA) hem sumat esforços per organitzar el primer taller formatiu d’introducció a la innovació i a la transferència tecnològica en biomedicina i salut. La idea va néixer amb l’objectiu d’ajudar investigadores i investigadors en el camp del càncer a Espanya a acostar els descobriments i avenços del laboratori a la societat. 

La formació, coordinada pels membres de la xarxa CaixaResearch Marisol Soengas, presidenta de l’ASEICA, i Toni Celià-Terrassa, membre de la junta directiva de l’ASEICA, s’ha dividit en tres jornades, que s’han desenvolupat en format en línia i presencial amb la finalitat de proporcionar a deu investigadors principals (líders de grup) eines per impulsar la transferència científica de resultats i descobriments cap a aplicacions tecnològiques i clíniques.

Tothom ha sentit dolor alguna vegada. La falta de son, l’estrès, una menja feixuga o una mala postura poden desencadenar molèsties que generalment desapareixen al cap de poques hores. Tot i així, una part significativa de la població experimenta un dolor que va més enllà de la transitorietat: el dolor crònic. A diferència del dolor agut, el dolor crònic persisteix durant setmanes, mesos i fins i tot anys, i afecta la salut mental, les relacions personals i la qualitat de vida de les persones que en tenen. Actualment, a Espanya 1 de cada 4 persones pateix dolor crònic.

Però, què en sabem realment del dolor? Afecta a tothom de la mateixa manera?

Del 2 al 5 de juny, Barcelona ha esdevingut el centre neuràlgic de la ciència i la innovació, amb la celebració de la conferència internacional “Nanomotors International Conference“. Organitzada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i amb la col·laboració de la Fundació “la Caixa” i la Fundació Catalunya La Pedrera, aquest esdeveniment ha reunit els líders més destacats del panorama internacional en la innovadora biotecnologia dels nanomotors. 

Aquest esdeveniment, organitzat per l’investigador de la xarxa CaixaResearch Samuel Sánchez i celebrat al Museu de la Ciència CosmoCaixa, commemora el 20è aniversari de la recerca en nanorobots, una fita que marca dues dècades d’avanços científics i tecnològics. 

Des del primer article publicat sobre nanomotors l’any 2004,

En què es basen els metges per proposar un tractament contra el càncer o un altre? Com determinen quin és el més adequat per a cada pacient? 

Per avaluar com responen els pacients a les teràpies, els experts fan servir de manera estandarditzada els criteris RECIST (Response Evaluation Criteria in Solid Tumors). Aquest mètode permet avaluar si els tumors es redueixen, estan igual o creixen, utilitzant proves d’imatge com la tomografia computada (TC). Tot i que l’aplicació d’aquests criteris ha millorat les taxes de supervivència en oncologia i és molt útil per estudiar la resposta de tumors sòlids, no permet avaluar adequadament la resposta en pacients amb metàstasi en certes localitzacions,