La síndrome X-fràgil, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) o la progèria de Hutchinson-Gilford són només un exemple de les més de 6.000 malalties minoritàries conegudes. La majoria es diagnostiquen tard, uns 5 anys de mitjana, i el 95 % no disposen d’un tractament efectiu. 

Avui, amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries, et convidem a recuperar el més destacat del debat CaixaResearch amb els investigadors Pablo Lapunzina i Víctor Martínez González, del CIBERER i de l’IdiPAZ, líders de 2 dels 25 projectes als quals dona suport CaixaResearch per afrontar aquestes malalties poc freqüents. 

«S’han aconseguit grans avenços en els últims 15 anys gràcies a la investigació i a la innovació,

Cada 15 de febrer es commemora el Dia Mundial del Càncer Infantil amb l’objectiu de conscienciar sobre aquesta malaltia, que afecta prop de 400.000 infants i adolescents d’entre 0 i 19 anys.

El seu diagnòstic, devastador tant per a les persones que la pateixen com per als seus familiars i el seu entorn, acostuma a suscitar nombroses preguntes. En molts casos, sense una resposta fàcil.

El 24 de gener passat, vam respondre a algunes d’aquestes qüestions en el debat CaixaResearch protagonitzat per la Dra. Ana Patiño, catedràtica de Genètica i investigadora del Laboratori de Teràpies Avançades per a Tumors Sòlids del Departament de Pediatria de la Clínica Universidad de Navarra,

Estudi sobre la mobilitat de la població visitant a Barcelona i el seu impacte en la qualitat de vida de la població resident; Anàlisi sobre l’impacte de l’envelliment, el canvi urbà i la seva interacció als diferents barris de la ciutat; Millora i reutilització de l’espai dels terrats de Ciutat Vella. Aquestes són només tres de les set propostes seleccionades en la convocatòria Barcelona Ciència 2021, que han rebut el suport de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundació “la Caixa”.

Des de la seva creació en el 2019, el Pla Barcelona Ciència 2020-2023, té com a objectiu afrontar els reptes urbans més urgents de Barcelona. Una aposta pel coneixement i les solucions innovadores a favor de la qualitat de vida,

Al llarg de la vida, el nostre cor batega uns 2.500 milions de vegades i les nostres cèl·lules es divideixen més de 10.000 bilions de vegades. Són xifres estratosfèriques que ens parlen de la complexitat del cos humà, i també de la gran quantitat d’oportunitats que es produeixen perquè falli alguna cosa. Perquè la malaltia és tossuda, i ens posa a prova una vegada i una altra. 

Gràcies a la investigació biomèdica, hem aconseguit que moltes persones visquin més i amb més qualitat de vida. En són moltes les històries que ho demostren. Hi ha la del Jordi, que amb els tractaments antiretrovirals per a la sida gaudeix d’una vida no gaire diferent de la dels seus amics;

El dia 14 de març de 2022 se celebra el Dia Europeu per a la Prevenció del Risc Cardiovascular, amb l’objectiu de conscienciar la població sobre la importància que tenen les malalties cardiovasculars i sobre com es pot influir en els factors de risc implicats com ara el tabaquisme, el sedentarisme, la mala alimentació, l’obesitat, la hipertensió i l’estrès, entre d’altres.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que les malalties d’origen cardiovascular són la primera causa de mort a tot el món i que, considerant els coneixements actuals, és molt important conscienciar sobre els beneficis d’una forma de vida saludable.

Es van duent a terme anualment moltes acciones divulgatives que tenen com a objectiu fer visibles els factors de risc esmentats en la població general.