Post escrit per David Carrera i Jordà Polo, investigadors del Barcelona Supercomputing Center – Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

Jordà Polo, investigador del BSC-CNS

En l’àmbit de la biomedicina, identificar alteracions genòmiques associades a malalties ha esdevingut un dels passos més importants a l’hora de classificar i diagnosticar pacients. Tanmateix, aquestes metodologies, considerades una de les bases del futur de la medicina personalitzada, encara no estan a l’abast de la majoria de la comunitat biomèdica. 

Al Barcelona Supercomputing Center (BSC), treballem per millorar les eines per identificar aquestes alteracions genòmiques, n’optimitzem l’eficiència i en reduïm el cost. Ho fem de la mà del Massachusetts Institute of Technology (MIT) a través del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation Seed Fund. 

El 17 de juliol, l’Organització Mundial de la Salud (OMS) va declarar emergència de salut pública d’importància internacional el brot del virus de l’Ebola a la República Democràtica del Congo. D’aquesta manera, va elevar al nivell més alt d’alerta de l’OMS, declarat només en quatre ocasions en el passat, aquest brot que va començar fa gairebé un any. És el desè brot del virus de l’Ebola al Congo, el més important dels declarats fins ara en aquest país, i el segon arreu del món des que es coneix aquesta malaltia.

El virus de l’Ebola, una malaltia hemorràgica greu que es transmet per contacte amb ferides o fluids,

És possible generar un teixit per curar ferides? Aquest és l’objectiu de Miguel González Andrades, de l’Instituto Maimónides de Investigación Biomédica de Córdoba – Hospital Universitario Reina Sofía, i el seu equip. Treballen en aquest projecte en col·laboració amb Jing Kong, del MIT, a través de la segona convocatòria del programa MIT-Spain ”la Caixa” Foundation SEED FUND. Junts, Miguel González i Jing Kong, han apostat per un enfocament alternatiu a aquesta qüestió.

Com a oftalmòleg, la seva recerca se centra a buscar un substitut de la còrnia, amb les propietats mecàniques necessàries per evitar els trasplantaments que no solen tenir un bon pronòstic.

Gràcies a la col·laboració amb “la Caixa”, el Servei d’Endoscòpia Digestiva del Vall d´Hebron incorpora un nou robot radiològic, el primer del món en un servei hospitalari.

Va ser l’any 2008 quan, amb la creació del World Institute for Digestive Endoscopy Research Barcelona (WIDER Barcelona), ”la Caixa” i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van enfortir lligams per primera vegada. Avui, després de més de deu anys, ”la Caixa” reafirma el seu compromís amb aquest hospital mitjançant un acord de col·laboració de 4.150.000 euros fins al 2022, un impuls econòmic dirigit a la incorporació d’Artis Pheno, un sofisticat i innovador robot radiològic, al Servei d’Endoscòpia Digestiva, com també a l’ampliació d’aquest servei,

El BIST, Barcelona Institute of Science and Technology, es crea l’any 2015 amb l’objectiu de donar un impuls i promoure noves col·laboracions científiques entre 7 centres d’excel·lència a Catalunya. Sota aquest paraigües, s’agrupen uns 1.440 científics i laboratoris innovadors a Europa en biomedicina, física i química. Aquest equip interdisciplinari publica gairebé 1.400 articles científics a l’any i ha posat en marxa amb èxit 25 empreses.

Imatge cedida pel BIST

”la Caixa” va donar suport al BIST des de l’inici. En els darrers mesos, aquesta col·laboració s’ha intensificat en l’àmbit de la innovació. Parlem amb el director general del BIST, Gabby Silberman, que ens explica les claus de l’èxit d’aquest projecte i la importància del model de finançament publicoprivat per fer avançar la ciència més disruptiva.