L’ambientòleg Martí Galí participa en campanyes oceanogràfiques, fa observacions per satèl·lit  i utilitza models numèrics per predir els canvis climàtics que el futur ens depara. Fa un any que es va incorporar al Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb una beca de postdoctorat Junior Leader de ”la Caixa”. Amb el projecte ORCAS, estudia el paper dels microbis marins, que constitueixen el plàncton, en el cicle del carboni. Parlem amb ell sobre els processos biològics que es produeixen a l’oceà i que podrien ser més importants del que pensàvem fins ara en l’absorció del diòxid de carboni (CO2) atmosfèric, un dels causants de l’escalfament global del planeta. 

Martí Galí a Baffin Bay,

El cos humà és la llar d’uns cent bilions de microorganismes, entre els quals hi ha bacteris, fongs, virus i altres microbis. Tots s’allotgen en teixits que estan en contacte amb l’ambient extern, amb les mucoses, la pell o al tracte digestiu, i formen la microbiota. L’estudi de la microbiota i els seus gens és el que es coneix com el microbioma i, fa ben poc, hem començat a dilucidar-ne el paper en el desenvolupament de diversos tipus de càncer. Entendre millor el microbioma és ara una necessitat en la recerca oncològica.

Amb motiu del Dia Mundial del Microbioma, entrevistem Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i líder de la Unitat de Recerca de Teràpia Molecular del Càncer –

En el Dia Mundial de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) volem destacar una recerca innovadora en aquest camp: la síntesi d’un fàrmac capaç d’alentir la progressió d’aquesta malaltia que, avui dia, gairebé no té tractaments efectius. Parlem amb Rubèn López-Vales, investigador del Grup de Neuroplasticitat i Regeneració de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.

López és líder de dos projectes que han rebut el suport de ”la Caixa”, un a través de la convocatòria de recerca en salut, amb la colaboració de la Fundació Luzón, i un altre a través del programa de translació CaixaImpulse.

El projecte europeu COMPASS va iniciar els seus treballs a mitjan del 2016, amb l’objectiu d’ajudar pimes i ‘start-ups’ del camp de les tecnologies emergents a gestionar les seves activitats d’I+D+i de manera responsable i inclusiva, dotant-les de les eines i els instruments necessaris.

La participació de ”la Caixa” a COMPASS ha permès la confluència d’alguns dels seus eixos d’activitat principals, com ara el suport a la recerca científica d’excel·lència i d’alta repercussió social en els àmbits de les ciències de la vida i de la salut, l’estímul de la innovació i transferència tecnològica, i la seva experiència i contribució al camp de la recerca i innovació responsables (RRI). 

L’estreta relació entre la síndrome de Down i la malaltia d’Alzheimer es coneix des de fa molt de temps. El motiu és una cadena d’excessos, que comencen amb un cromosoma extra –una anomalia genètica coneguda com a trisomia 21– i deriven en una acumulació de proteïnes tòxiques al cervell que desencadena la malaltia d’Alzheimer.

Aquests dies coincideixen a Barcelona una unitat que estudia el desenvolupament d’aquesta demència en persones amb la síndrome de Down –la Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau– amb el congrés internacional de la Trisomy 21 Research Society, amb sessions dedicades als efectes de l’envelliment prematur en les persones amb aquesta síndrome i,