Post de l’Obra Social ”la Caixa”

Amb el lema “Preguntes per al futur”, el passat 5 de novembre va tenir lloc als serveis centrals de la Fundació Bancària ”la Caixa” (FBLC) la cerimònia de lliurament de Beques i Ajuts a la Recerca i la Innovació 2018. L’acte va guardonar 75 projectes d’excel·lència dins de diferents programes de la FBLC als quals s’han destinat, en conjunt, 26 milions d’euros.

En concret, es van lliurar les 30 beques de postdoctorat Junior Leader, que persegueixen atraure i retenir talent en centres de recerca espanyols. Alhora, també es van lliurar els 25 ajuts de la Convocatòria de Recerca en Salut per a projectes d’excel·lència en biomedicina que tracten malalties amb un alt impacte social i econòmic. Finalment, també es van lliurar els diplomes dels 20 projectes seleccionats per CaixaImpulse, que promou la translació al mercat de productes o serveis sorgits de la recerca en biomedicina. El programa es duu a terme juntament amb Caixa Capital Risc i compta amb el suport del consorci europeu d’innovació en salut EIT Health.

Arran de la cerimònia, hem conversat amb quatre investigadors guardonats que pertanyen a tres generacions diferents amb l’objectiu de copsar quines preguntes motiven la seva recerca.

La genètica de les cèl·lules de la sang representa un risc important per a les malalties cardiovasculars?

Valentí Fuster, de 75 anys, és director del Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares (CNIC) de Madrid i director del Cardiovascular Institute i Physician-in-Chief del Mount Sinai Medical Center de Nova York. Fuster lidera un projecte de la Convocatòria de Recerca en Salut que, basant-se en els genomes de 2.000 individus, estudiarà la relació existent entre el progrés de la malaltia cardiovascular i les mutacions genètiques. “Quan el nostre organisme detecta una substància nociva a l’interior, com pot ser un bacteri o el colesterol, un procés inflamatori tracta d’eliminar-la. No obstant això, certes mutacions genètiques fan que el sistema de reparació es torni nociu.” L’objectiu del seu projecte és determinar quins factors provoquen les mutacions responsables que el procés inflamatori traeixi l’organisme.

Valentí Fuster.

Les infeccions òssies cròniques es poden tractar amb una solució en un sol pas?

Susana Sousa, de 56 anys, és investigadora de l’Instituto Nacional de Engenharia Biomedica (INEB), Universidade do Porto. La seva recerca es focalitza en l’estudi de l’osteomielitis crònica, una infecció òssia el tractament de la qual comporta múltiples intervencions quirúrgiques, possibles complicacions i un fort impacte per als pacients que les pateixen. “L’osteomielitis afecta al voltant de quatre milions de persones cada any i les principals causes són les úlceres diabètiques al peu, les pròtesis i les fractures.”

Sousa és responsable del projecte HECOLCAP de CaixaImpulse, que treballa per oferir una solució eficient per erradicar la infecció i estimular la regeneració òssia. “La nostra tecnologia permet, en una única intervenció, l’aplicació d’antibiòtic i la introducció d’una matriu que permetrà la regeneració cel·lular del teixit ossi”. D’aquesta manera, “reduïm el temps de recuperació, el cost econòmic i el patiment de pacients i familiars.”

Podem entendre la metàstasi en tumors de pròstata?

Arkaitz Carracedo, de 39 anys, és investigador del CIC bioGUNE i és el responsable d’un projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca en Salut. “L’objectiu de la nostra recerca és identificar els factors que empenyen un tumor de pròstata a ser metastàtic”, comenta. “Entenent aquestes propietats, esperem poder detectar el tumor abans i tractar-lo de manera més eficient.”

Un de cada sis homes és diagnosticat amb càncer de pròstata. La majoria respon de manera positiva al tractament, però prop del 20 % patirà la reaparició del tumor i el més probable és que acabi sent un càncer metastàtic. “Aquest projecte ens ofereix l’oportunitat de mostrar que no tots els càncers són iguals i que no és una malaltia com d’altres, sinó que és una malaltia de malalties. L’hem d’entendre de manera individualitzada.”

Les nanopartícules ens poden ajudar a seleccionar tractaments millors?

Valle Palomo té 32 anys i és investigadora postdoctoral del Centro de Investigaciones Biológicas del CSIC amb una beca Junior Leader ‘Retaining’. La seva recerca se centra en la comprensió de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una malaltia neurodegenerativa que afecta les motoneurones. “El nostre objectiu és intentar entendre els mecanismes moleculars de l’ELA, per poder trobar fàrmacs eficients per tractar-la”, explica Palomo.

Per mitjà de nanopartícules bioluminiscents, “volem veure què està passant dins de cada motoneurona, i què és el que està funcionant malament en l’àmbit proteic perquè acabi morint”, afegeix la investigadora. Aquest mètode podria servir per identificar nous biomarcadors, tant per detectar la malaltia com per estudiar-ne la progressió, i també observar a escala molecular si un determinat tractament per l’ELA està funcionant o no.

D’esquerra a dreta: Valle Palomo, Susana Sousa i Arkaitz Carracedo.

Filantropia en recerca i innovació

Tots els participants han coincidit a destacar la importància de qualsevol iniciativa de suport a la ciència, la recerca i la generació de coneixement, com és el cas dels tres programes de la FBLC protagonistes de l’esmentada cerimònia. Segons Fuster, “l’èxit d’una recerca depèn de tres aspectes fonamentals: la creativitat, el lideratge i el finançament”. I afegeix, “el paper de l’Obra Social ”la Caixa” és crucial per a la ciència. Es tracta de la font de subvenció a la recerca més important que tenim a Espanya, i la competitivitat és equivalent a la que hi ha en les beques governamentals. El finançament ha de provenir de moltes fonts, però sempre amb un procés de selecció que asseguri que la recerca que se subvencioni sigui d’alta qualitat.” I, segons conclou Carracedo, “una iniciativa de finançament com aquesta obre una nova finestra al desenvolupament d’idees ambiciones i arriscades.”