Post de l’Obra Social ”la Caixa” en col·laboració amb CaixaImpulse.

A més de finançament i formació, CaixaImpulse posa a la disposició dels participants un mentor per guiar-los i aconsellar-los en el trajecte del laboratori al mercat. Directora científica i vicepresidenta d’Oryzon Genomics, Tamara Maes és mentora del programa des que va arrencar l’any 2015. Parlem amb ella sobre la seva experiència a CaixaImpulse i sobre el paper que hi té la figura del mentor.

Quina opinió tens sobre CaixaImpulse?

Penso que és un programa molt necessari. Hi ha hagut certa evolució, però encara avui en l’àmbit acadèmic no es té gaire en compte la possibilitat de transferir la teva recerca a la societat.

Post de l’Obra Social ”la Caixa”

La Fundació Bancària ”la Caixa” (FBLC) ha presentat els resultats de la seva primera Convocatòria de Recerca en Salut, destinada a impulsar la recerca biomèdica d’excel·lència a Espanya i Portugal. Una vintena de projectes adreçats a lluitar contra les malalties que tenen més impacte en el món, com ara les cardiovasculars o les oncològiques, rebran fins a 12 milions d’euros per a un període de tres anys.

“La recerca és una de les línies prioritàries per a la FBLC. Amb aquesta convocatòria es reforça el ferm compromís d’impulsar projectes d’excel·lència per desenvolupar estudis de recerca i trobar noves vies per resoldre alguns dels problemes de salut més urgents del nostre segle”.

El director del Programa de Malària de l’Organització Mundial de la Salut, Pedro Alonso, exposa alguns dels reptes més significatius als quals s’enfrontarà la salut pública global els anys vinents a la xerrada “Zika a Europa i càncer a Àfrica. La globalització de la salut”. Celebrada el 5 de juny, la conferència la va moderar Antoni Plasència, director de l’ISGlobal i també becari de ”la Caixa”. L’esdeveniment es va emmarcar en el cicle Horizons. Talks & Lectures, que organitza la Fundació Bancària ”la Caixa” amb la col·laboració de l’Associació de Becaris de ”la Caixa”.

Troba la conferència sencera aquí.

Post d’Audald Lloret i Jordi Rambla, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Conèixer el codi genètic ens permet explorar un dels factors més importants de les patologies humanes. El descobriment de mutacions puntuals, combinacions d’aquestes o altres factors genètics compartits o específics entre els pacients d’una determinada malaltia, ens ajuda a entendre i combatre millor aquestes condicions.

La millora progressiva de les tècniques de seqüenciació ha anat acompanyada d’una davallada substancial del preu dels experiments i de l’augment corresponent de la generació de dades. El genoma complet d’un individu ja es pot aconseguir per menys de 1000 dòlars, fet que ens catapulta cap a la realitat de la medicina personalitzada.

Imatge: Barcelona Brain Health Institute (BBHI) // Institut Guttmann

Post d’Álvaro Pascual-Leone, director científic del Barcelona Brain Health Initiative (BBHI). Catedràtic de Neurologia i degà associat d’Investigació Clínica i Translacional a la Facultat de Medicina de Harvard i director de la Unitat de Neurologia Cognitiva del Centre Mèdic Beth Israel Deaconess, Boston, MA, Estats Units.

Gràcies als avenços en medicina i salut pública cada vegada vivim més anys. El repte actual consisteix, tanmateix, a reduir l’impacte del deteriorament cognitiu associat a l’edat i a les malalties neurodegeneratives. La seva incidència —el nombre de casos nous per any— i prevalença —el nombre de persones afectades— creixents les converteixen en un dels desafiaments principals per a la salut pública i,