Per Miquel Baidal Crespo, coordinador d’Il·lustraciència

Des de sempre hem fet servir el dibuix per tal de plasmar conceptes complexos, des de mapes fins a representacions socials i de l’entorn. El dibuix, les il·lustracions, el gravat i els olis ajudaven a representar escenes del món fins a l’arribada de la fotografia a la primera meitat del segle XIX. Malgrat que la fotografia ha substituït en gran part el dibuix, encara hi ha àmbits on els dibuixos són imprescindibles com en l’àrea científica, en el món acadèmic, en el cinema i en recreacions del passat o del futur. Aquí és evident: dibuixar ens permet mostrar allò que ningú no ha vist.

La humanitat sempre ha imaginat com seria el futur proper i com evolucionarien les ciutats,

Post de Christian Brander, investigador ICREA de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.

El passat 1 de desembre es va celebrar el Dia Mundial de la Sida. En les últimes dècades hem aconseguit grans avenços en la lluita contra aquesta malaltia, però avui dia encara hi ha més de trenta-cinc milions de persones al món infectades amb el virus que la causa, el VIH. Així doncs, aquest dia constitueix una oportunitat per recordar que encara queda molt camí per recórrer per frenar la pandèmia i eradicar el VIH. I això sense oblidar que cal seguir treballant per millorar la vida de les persones que viuen amb el VIH i reduir les desigualtats en l’accés a la prevenció i als tractaments,

Post de Javier DeFelipe, Pilar Flores Romero i Ruth Benavides-Piccione, Human Brain Project (SP1 Cellular), Laboratori Cajal de Circuits Corticals UPM-CSIC

Visitar l’espai Top Ciència-Cervell Humà de CosmoCaixa Barcelona suposa una gran ocasió per poder entendre per què i com es du a terme la investigació que es desenvolupa al Projecte Human Brain, així com la necessitat de promoure aquest tipus d’estudis a la societat actual. Mitjançant aquesta exposició podrem conèixer com s’avança en el coneixement sobre l’estudi del cervell en el marc d’un projecte d’avantguarda, interdisciplinari i d’extrema complexitat.

Un dels grans reptes científics del segle XXI és aconseguir comprendre el cervell humà. Això suposaria descobrir què ens fa humans,

Per Raül Toran, vicepresident de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC)

L’Antàrtida és un lloc d’especial interès per a la investigació científica per la seva situació geogràfica, el seu clima i la seva flora i fauna característiques. Malgrat la seva importància, no va ser gens fàcil tenir representació científica al continent més austral de la Terra. El procés va començar l’any 1986 quan els científics catalans Josefina Castellví, Agustí Julià i Joan Rovira, encapçalats per Antoni Ballester, gràcies a l’ajut del programa antàrtic polonès, van aconseguir acampar a l’illa Livingston, a uns 120 km de la península Antàrtica. Aquest fet va representar la primera gran fita per posicionar la investigació espanyola en el panorama internacional ja que va permetre que el nostre país pogués presentar la seva candidatura al Tractat Antàrtic.

Post de Rubén Díaz, director del CIDI Sant Joan de Déu, i Javier Macía, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra.

Des del Centre per a la Innovació de la Diabetis Infantil Sant Joan de Déu (CIDI), gràcies a la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, treballem per incrementar la conscienciació social sobre la diabetis tipus 1 i per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, però sobretot apostem fermament per la recerca per poder millorar el tractament i arribar a trobar-ne la cura.

Amb aquest objectiu, el CIDI,