Participants en el congrés CNIO-CaixaResearch Frontiers Meeting: Metàstasi. Crèdit: Laura M. Lombardía / CNIO

La principal causa de mort per càncer es deu al desenvolupament de metàstasi, el procés pel qual el tumor es dissemina a altres òrgans i contra el qual hi continua havent poques opcions de tractament. Els últims anys hi ha grans avenços en la recerca, amb resultats que canvien el concepte de metàstasi i que fan possibles noves formes de combatre-la, algunes ja en fase d’assaig clínic. Ho van explicar experts mundials en aquest camp en el congrés CNIO-Caixa Research Frontiers Meeting: Metàstasi, celebrat al Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO) del 6 al 8 de novembre.

El primer canvi de paradigma és que la metàstasi «és una malaltia diferent, amb mecanismes biològics propis», explica Eva González Suárez, cap del Grup de Transformació i Metàstasi del CNIO i coorganitzadora del congrés.

Fins ara, la metàstasi era vista com l’etapa més avançada d’un procés oncològic, però avui és clar que és un fenomen que evoluciona pel seu compte i que comença probablement molt abans, amb unes poques cèl·lules, molt específiques, que tenen la capacitat de colonitzar altres òrgans, com indica Héctor Peinado, cap del Grup de Microambient i Metàstasi del CNIO i també coorganitzador del congrés. Encara més, potser aquestes cèl·lules metastàtiques no procedeixen del tumor primari, com es creia fins ara, sinó d’altres metàstasis.

L’estrès i els canvis en els ritmes circadiaris influeixen en la metàstasi 

El coneixement més profund de la biologia pròpia de la metàstasi ja està obrint noves opcions terapèutiques per combatre-les, algunes de les quals són sorprenents. En els treballs exposats al CNOI s’explora la possibilitat de prevenir o tractar la metàstasi amb estratègies que impliquen l’ús de bacteris i fàrmacs contra la hipertensió, el control de l’estrès psicològic o la intercepció de la comunicació entre les cèl·lules canceroses i les neurones.

Aquests treballs s’emmarquen en un altre dels canvis conceptuals en aquesta àrea: el desenvolupament de metàstasi no és el producte d’unes quantes alteracions genètiques, sinó que en el procés influeixen molts altres factors i processos que s’esdevenen a la vegada al cos. «Estem veient que en el desenvolupament de metàstasi, a més de les mutacions i el microentorn en contacte amb les cèl·lules metastàtiques, hi intervenen també l’estrès i els canvis en els ritmes circadiaris, per exemple», diu Peinado.

«Sabíem que el tumor altera la gana, la son… Però no hi donàvem gaire importància. Ara comencem a entendre per què passa això», afegeix González Suárez.

El camp emergent de la neurociència del càncer 

Una de les claus les està desvelant el camp de la neurociència del càncer, que estudia la interacció entre el càncer i el sistema nerviós, tant el central (el cervell) com el perifèric. És una àrea tan nova que Caroline Dive, del Cancer Research UK Manchester Institute, reconeix que no la coneixia abans de coorganitzar aquest congrés.

S’observa que «les cèl·lules tumorals intercanvien senyals amb mecanismes similars als que utilitzen les neurones», afirma Manuel Valiente, cap del Grup de Metàstasi Cerebral del CNIO. 

Frank Winkler, pioner en neurooncologia, explica que «les interaccions entre el sistema nerviós i el càncer poden regular l’oncogènesi, el creixement del tumor, la propagació de la metàstasi i la resistència al tractament», a més d’estimular la inflamació i debilitar la resposta immunitària contra el càncer.

Interceptar neurotransmissors

Winkler, de la la Universität Heidelberg i del Deutsches Krebsforschungszentrum, centre alemany per a la recerca del càncer, va exposar al CNIO estratègies per interceptar la comunicació entre les cèl·lules canceroses i frenar d’aquesta manera el progrés de la metàstasi. Ja hi ha assajos clínics en fases inicials que busquen alterar i fins i tot destruir les xarxes de senyals entre cèl·lules tumorals.

També en la relació entre el càncer i el sistema nerviós, el perifèric aquesta vegada, hi treballa Erica Sloan, de la Monash University, a Austràlia. La seva investigació en l’última dècada aporta proves sòlides del vincle entre l’estrès crònic i l’agreujament del càncer i el desenvolupament de metàstasi. També identifica molècules que són claus en aquest vincle, en concret un neurotransmissor —una de les substàncies que medien la comunicació entre neurones.

Blocadors beta per prevenir metàstasi de càncer de mama

Sloan ha demostrat que un tipus de fàrmacs ja aprovats contra la hipertensió, els blocadors beta, intercepten la comunicació entre el sistema nerviós, el sistema immunitari i el càncer. Els seus assajos en pacients amb càncer de mama apunten que l’ús de blocadors beta redueix significativament la incidència de la metàstasi i és, per tant, una via terapèutica que ha de ser explorada. «El β-bloqueig redueix els biomarcadors associats amb el potencial metastàtic», diu Sloan. Aquest descobriment corrobora la importància de portar a terme assajos clínics de fase III més extensos.

També és innovadora la investigació de Maria Rescigno, de l’Humanitas University de Milà (Itàlia), en «la interrelació entre el cos humà i la microbiota —l’ecosistema de bacteris, virus i fongs que pobla els òrgans i teixits— per entendre el seu paper en les malalties»

“Començarem a tractar el càncer amb bacteris”

Rescigno és qui ha descobert fa poc l’existència d’una barrera intestinal que té una doble funció: protegir l’organisme de l’entrada d’agents externs i permetre l’absorció de nutrients. La seva investigació revela que certs bacteris prosperen especialment en ambients amb baixos nivells d’oxigen i teixits morts, condicions que són comunes en els tumors. Aquest descobriment ha suggerit la possibilitat d’utilitzar bacteris específicament preparats amb l’objectiu d’activar una resposta defensiva contra el càncer.

Una altra línia d’investigació mostra que els microorganismes estan implicats a preparar els teixits perquè acullin les cèl·lules metastàtiques; impedir amb fàrmacs aquesta preparació del niu per a la metàstasi seria una altra possible via terapèutica. González Suárez considera rellevant destacar en aquesta línia els assajos de Claudia Gravekamp, que impliquen tractaments amb bacteris contra els quals hem estat vacunats en la nostra infància com a truc per reactivar la resposta immunitària. «Començarem a tractar el càncer amb bacteris», afirma el coorganitzador del congrés Manuel Valiente.

Aquesta entrada és una adaptació d’un article publicat originalment al lloc web del CNIO.