El 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques

Post de Roser Nadal, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INC-UAB) i professora del Departament de Psicobiologia i de Metodologia de les Ciències de la Salut (UAB).

Foto: B-DEBATE // Jordi Cabanes

Les experiències primerenques que s’estenen des de l’etapa prenatal fins al final de l’adolescència deixen una forta empremta en el nostre sistema nerviós en formació i refinament. Això té conseqüències a llarg termini sobre la nostra conducta i cognició a l’etapa adulta, i afecta la nostra vulnerabilitat o resiliència a desenvolupar diversos tipus de psicopatologies.

Es calcula que el 70% de les malalties mentals adultes s’inicien en etapes primerenques i, atès l’elevat cost econòmic i social que suposen aquests trastorns, la prevenció i el tractament durant aquestes etapes es converteixen en un problema de salut pública amb implicacions que transcendeixen la investigació bàsica en neurociències i psicologia i s’estenen a altres àmbits com l’educació, la sociologia i la política. Els estudis del Fòrum Econòmic Mundial assenyalen que a l’any 2030 les malalties mentals suposaran un impacte econòmic superior al de la diabetis, el càncer i les malalties pulmonars juntes. De tots els trastorns mentals, la depressió és un dels que té més incidència. De fet, l’11% dels adolescents pot desenvolupar una depressió cap als 18 anys i el 8% dels adolescents pot presentar trastorns d’ansietat entre els 13 i els 18 anys.

Per tractar reptes amb implicacions tan àmplies com els de la salut mental cal una integració de dades en humans i en models animals i un abordatge multidisciplinari com el proposat en el B-DEBATE, iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, celebrat els passats 25 i 26 d’octubre a CosmoCaixa amb el títol «Early Life Experiences. Vulnerability or Resilience?». La proposta, liderada per l’Institut de Neurociències (INc) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va comptar amb la col·laboració de la CORE de Salut Mental-UAB, l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron i l’Institute for the Study of Affective Neuroscience (University of Haifa). 

Foto: B-DEBATE // Jordi Cabanes

El debat, molt enriquidor, va permetre trobar sinèrgies entre els diferents investigadors presents, tant nacionals com internacionals, de diverses disciplines. Les jornades, els líders científics de les quals vam ser el Dr. Adolf Tobeña (INc i Departament de Psiquiatria de la UAB) i jo mateixa, estaven dividides en quatre blocs. En el primer es tractaven les conseqüències a llarg termini de les experiències primerenques estressants negatives. En el segon es feia referència a certes experiències que poden resultar positives, com ara les conductes parentals adequades, l’estimulació primerenca o l’exposició a determinades situacions d’estrès adaptatiu. La sessió següent estava dedicada a tractar l’efecte que pot suposar l’exposició a psicofàrmacs o drogues durant aquestes etapes. Finalment, el darrer bloc explorava un dels majors reptes de la neurociència actual: com, mitjançant mecanismes epigenètics, l’impacte de certes intervencions primerenques es pot transmetre a través de generacions.

De ben segur, les discussions que es van establir serviran a curt termini per dissenyar nous estudis i a llarg termini per millorar la qualitat de vida dels nens i els adolescents que estan en risc de desenvolupar alguna psicopatologia i la de les seves famílies. En definitiva, els resultats de la trobada ens poden ajudar a construir una societat millor per a tothom.

Més informació

B-DEBATE «Early Life Experiences. Vulnerability or Resilience?»