Post per Gemma Revuelta i Carme Pérez, de l’Observatori de Comunicació Científica (OCC-UPF).

 

Les societats més heterogènies són un exemple de tolerància i desperten un gran interès per la diversitat i el mestissatge cultural que presenten. És el cas de ciutats com Nova York o Londres, on la multiculturalitat és una característica essencial de la seva identitat i, alhora, un dels atractius principals. Però la convivència entre persones d’orígens i cultures diferents no és un camí fàcil, sinó el resultat d’un esforç conjunt. S’ha de construir i reinventar de manera contínua i requereix creativitat, voluntat política, estratègies i, evidentment, recursos. 

 

En aquesta línia s’orienten els projectes d’investigadors d’universitats i centres de recerca de tot Catalunya, que en el marc del programa d’investigació d’excel·lència RecerCaixa treballen per aportar coneixements, propostes d’acció i models educatius o de gestió que contribueixin a fomentar la interculturalitat. Per donar a conèixer la tasca que duen a terme i reflexionar sobre aquesta qüestió, alguns d’ells van participar el passat mes de febrer en un debat obert al públic al Palau Macaya. La iniciativa, que impulsen conjuntament l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) i l’Obra Social “la Caixa”, forma part d’un cicle anomenat Els debats de RecerCaixa, i té l’objectiu d’obrir un espai de diàleg que faciliti l’intercanvi d’idees i d’experiències amb la societat, així com fer-hi arribar els beneficis que la recerca pot aportar en diverses àrees d’interès social.

 

El concepte d’interculturalitat fa referència als processos d’interacció i comunicació per facilitar la integració i la convivència entre persones de cultures diferents. És una tasca en què, d’una manera més o menys directa, tots estem involucrats, ja que, segons les últimes dades de l’Idescat, a Catalunya el percentatge de població d’origen estranger sobre el total ha passat del 2,9% l’any 2000 a més del 15% el 2013, i en alguns municipis, com Barcelona, arriba gairebé al 25%. És cert que el nivell de segregació i concentració de la població nascuda a l’estranger a Catalunya és baix per  comparació amb els municipis d’altres països (i això tenint en compte el creixement impressionant de la immigració durant el primer decenni del segle XXI), i que, de manera paral·lela a aquest creixement s’han posat en marxa accions per fomentar l’acollida, la integració i la creació d’espais de convivència, tant des de l’Administració com des de la societat civil. Però malgrat els esforços, les desigualtats creixen i precisament per aquesta raó cal continuar-hi treballant.