Post de Raül Toran, divulgador científic i president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC).

Moment de la XXX edició de les Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann. Foto: Raül Toran.

Per què em vaig fer voluntari del projecte Barcelona Brain Health Initiative (BBHI)? Quan vaig veure anunciat aquest projecte, coordinat per l’Institut Guttmann amb la col·laboració de l’Obra Social ”la Caixa”, vaig pensar que seria genial formar part del conjunt de participants voluntaris d’aquesta recerca per estudiar com millorar la salut cerebral en la població adulta a mesura que envellim. Tot un repte!

El projecte investigaria diversos aspectes com la importància d’una bona qualitat del son, la pràctica regular d’esport, l’alimentació equilibrada seguint la dieta mediterrània, el cultiu de les relacions socials, l’entrenament cognitiu, una bona salut integral i tenir un pla vital. Els resultats d’aquest estudi podrien ajudar la població sana i general a millorar encara més la qualitat de vida durant més temps. I ja només per això, era una bona raó per implicar-se en aquesta iniciativa.

En la II Trobada de Voluntaris del Projecte BBHI, celebrada el 9 d’octubre a CosmoCaixa, vam aprofundir en aquestes qüestions. A les jornades, a les quals van assistir més de 300 voluntaris, el neuròleg i director científic del projecte, el Dr. Álvaro Pascual-Leone, va presentar els resultats de la primera fase de l’estudi que ha avançat de manera significativa i que ha aconseguit reclutar més de 5.000 participants. La trobada, a més, va coincidir enguany amb la XXX edició de les Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann, centrades en com mantenir el cervell sa al llarg de la vida.

La importància d’una bona qualitat del son

Un dels punts clau és tenir una bona qualitat de son, que té efectes reparadors en eliminar certes substàncies a través de la circulació sanguínia. Per exemple, els infants que tenen mala qualitat de son es lleven de mal humor i cansats.

El son està regulat pel ritme circadià, un rellotge intern que ens indica que hem de dormir un cop al dia. Aquest es desgavella quan viatgem en avió llargues distàncies. És el que es coneix com a ‘jet-lag’. D’altra banda, la llum blava provoca una disrupció del cicle circadià, que a la vegada produeix un augment de pes.

Les dades epidemiològiques associen la manca d’hores de son amb individus que presenten sobrepès o obesitat. Aquesta associació és més consistent en infants que en adults. En la infància, un son inadequat té un impacte en processos cognitius i de conducta. No obstant això, les necessitats de son es van reduint a mesura que creixem. Les hores de son total baixen en la gent gran: hi ha una pèrdua d’uns 27 minuts per dècada des dels 60 fins als 80 anys. 

Funciona l’entrenament cognitiu?

L’entrenament cognitiu és una intervenció que potencia el funcionament del cervell per processar la informació a través proves estandarditzades. L’adherència al llarg de la vida d’accions que estimulin a pensar (llegir, escriure, aprendre, planificar, obligar-se a recordar…) protegeix el cervell, en augmentar la reserva cognitiva i en disminuir fins al 46 % el risc de demència.

Aquest tipus d’entrenament, que inclou proves de memòria, de velocitat de processament i de raonament, funciona i es manté en el temps, fins a una dècada després d’haver-lo fet. D’altra banda, s’ha vist que l’entrenament físic millora la memòria. Per tot això, cal desenvolupar intervencions individualitzades que incorporin l’entrenament cognitiu en l’àmbit d’una intervenció més global, adreçada a optimitzar hàbits i estils de vida.

Foto: Raül Toran.

El desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer

Com més neurones i més connexions entre elles (sinapsis) tinguem, més capital neurobiològic tindrem i, per tant, podrem tolerar millor una lesió cerebral. La literatura científica suggereix que l’exercici i l’estimulació cognitiva poden activar els mecanismes de plasticitat cerebral i remodelar els circuits en el cervell.

D’altra banda, alguns factors relacionats amb l’estil de vida també estan relacionats amb l’envelliment del cervell i el manteniment de la memòria. Per exemple, en la malaltia d’Alzheimer, primer es donen certs factors inicials (com petites pèrdues de memòria) i després apareixen els factors promotors. Això passa anys abans que apareguin els primers símptomes clínics. Investigadors han trobat que les persones amb baixa educació o ocupació tenen el doble de probabilitat de desenvolupar demència incipient que les persones amb educació superior o alts càrrecs d’ocupació.

Plasticitat cerebral i la importància de l’exercici físic

El cervell té la capacitat d’adaptar-se perquè ens puguem recuperar en cas d’una malaltia neuronal. I aquesta plasticitat cerebral es manté al llarg de la vida. I com més s’estimuli, millor salut cerebral tindrem. Quan envellim, hi ha zones de sinapsis que es desconnecten. Hem de treballar per evitar aquestes pèrdues.

Cal potenciar la neuroplasticitat per estar millor en el nostre dia a dia i retardar els efectes de l’envelliment en la nostra capacitat cognitiva. L’aprenentatge deixa traces visibles en l’anatomia neuronal, però perquè sigui efectiu, s’ha de mantenir en el temps.

L’exercici físic en models animals contribueix a la producció de BDNF, una proteïna que estimula la creació de noves neurones i protegeix el cervell davant d’alguns processos neurodegeneratius. L’exercici té efectes antiinflamatoris i els seus efectes es potencien si es fa amb música.

Més informació

• Post: Com mantenir el cervell sa al llarg dels anys.
• Els voluntaris del projecte BBHI tornen a omplir CosmoCaixa.
• Estils de vida i salut cerebral, eix de les XXX Jornades Tècniques de l’Institut Guttmann.