By the end of this September, we held the second-ever CaixaResearch Health Meeting at the gardens of Cap Roig, a unique spot in the Mediterranean and an emblematic location on the Costa Brava, Spain. This edition brought together the project leaders and principal investigators from the 25 projects selected in the 2019 CaixaResearch Health Call. 

During the two-day gathering, especially designed to promote scientific exchange and create new opportunities for collaboration, participants had the opportunity to engage in multidisciplinary discussions and gain insights from other projects. This year’s edition brought together over forty researchers from Spain and Portugal, who explored pressing topics related to the present and future of health research and innovation.

Once again, we were privileged to have Quentin Cooper, an internationally acclaimed science journalist and facilitator and BBC radio host, as our master of ceremonies.

Here, we present key questions addressed during the sessions with the answers given directly by some of the speakers:

SESSION #1: OPEN TO IDEAS: Exploring new roads towards treatment opportunities

Scientific research has achieved remarkable complexity, reaching a transformative revolution in medicine. However, the underlying biology of many diseases remains an enigma and eludes conventional therapies. Can we challenge existing paradigms and explore unconventional strategies to address the way we approach diseases and unmet therapeutic needs? 

“We’re currently still decoding the complexity of biological systems, and many diseases remain enigmatic, eluding conventional therapies”, said Miguel Soares, Group Leader of the Inflammation Laboratory at the Instituto Gulbenkian de Ciência, Oeiras, who emphasised the importance of creating new ways of thinking. He was one of the participants in the first sessions, alongside Mariona Graupera, Juan Miguel Redondo, María Jesús Vicent Docón, Miguel Antonio López Pérez, Pau Gorostiza, Miguel Che Parreira Soares, Carmen María Fernández-Martos, and Marc Claret. 

He firmly believes that by embracing diverse perspectives from a multitude of disciplines, we have the potential to unlock new pathways towards treatment opportunities that may not initially seem evident. In this landscape of medical science, thinking “differently” becomes the catalyst for transformative breakthroughs.

In a similar vein, Mariona Graupera, Group Leader of the Endothelial Pathobiology and Microenvironment Group at the Josep Carreras Leukaemia Research Institute (IJC), Barcelona, highlighted the remarkably innovative nature of the projects presented. “They all exhibit an incredible capacity for thinking outside the box.”

SESSION #3A: OPEN TO PATIENTS: is science ready for personalised medicine? What will be the role of patients in the future?

How do we effectively translate health research findings into tangible benefits for patients? How is the relationship between basic researchers and clinical researchers changing the future? Is there a need for bidirectional or even tridirectional approaches? What is the best strategy?

Helena F. Florindo, Group Leader at the Research Institute for Medicines (imed.ulisboa, Universidade de Lisboa), moderated the session where María Abad, José Jalife, Oscar Vilarroya, Carmen Gil, and Raúl Méndez participated. She pointed out: “While there’s no golden answer, bridging the gap between fundamental researchers and clinicians is imperative. Placing patients at the centre is essential, as they play a crucial role in guiding fundamental research.”

Scientists unanimously concur that patients serve as key contributors, aiding clinicians’ comprehension of diseases and treatment outcomes. “By placing patients at the forefront, we shine a spotlight on the specific disease, making it more visible to society.” 

SESSION #3B: OPEN TO SOCIETY. Maximising social impact in health research: new approaches

How to achieve meaningful and impactful stakeholder engagement in health research? What are the challenges? What are the benefits for researchers and for research itself? What is the role/responsibility of individual researchers and research institutions to enable society engagement?

Michela Bertero, Strategy Director at IDIBAPS, who moderated the session with Blanca Fuentes, Frederic Bartumeus, Manuel Carreiras and Leonor Saúde, highlighted the importance of supporting researchers in professional engagement. “It’s crucial for researchers to be open to new types of collaborations, including patient associations, educators and  even game designers, to name but a few. These activities must also be recognised in researchers’ career paths.”

SESSION #4: OPEN TO LEAP AHEAD. What is the role of researchers and research institutions to foster innovation and knowledge transfer?

What are the incentives and hurdles for researchers to push their results beyond scientific publications? What strategies are research institutions following to stimulate innovation and knowledge transfer? How can we learn from each other or even collaborate to improve efficiency, build talent and attract investment? 

Luis Serrano, director of CRG, Barcelona, explained the main takeaways from the closing session about innovation, where he was joined by Bruno Silva-Santos and María A. Blasco. They examined different strategies to promote innovation and facilitate technology transfer at research institutions. “We’ve learned three important lessons: First, there’s no distinction between basic science or applied science; there’s science of excellence. Second, there must be institutional support to technology transfer; it cannot rest solely on the researcher’s shoulders. Competent professionals and adequate funding are essential. And last but not least, publishing in a high-impact journal and creating a start-up should both have the same importance when evaluating research projects. In other words, some researchers excel because of their outstanding publications, while others shine through their successful creation of companies.”

If you would like to consult the full programme and the ‘who’s who’, you can do so here.

 

***

Oberts al futur de la recerca en salut

Fa tot just unes quantes setmanes, vam celebrar el segon CaixaResearch Health Meeting als Jardins de Cap Roig, paratge únic al Mediterrani i lloc emblemàtic de la Costa Brava (Espanya). Aquesta edició va reunir els líders de projecte i investigadors principals dels 25 projectes seleccionats en la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut del 2019.

Durant els dos dies de la trobada, concebuda especialment per fomentar l’intercanvi científic i generar noves oportunitats de col·laboració, els participants van tenir l’ocasió d’intervenir en debats multidisciplinaris i de conèixer més en profunditat els altres projectes. L’edició d’aquest any va reunir més de quaranta investigadors d’Espanya i Portugal, que van debatre temes candents relacionats amb el present i el futur de la recerca i la innovació en salut.

Una vegada més, vam tenir el privilegi de tenir com a mestre de cerimònies l’aclamat Quentin Cooper, periodista científic, facilitador i conductor de programes radiofònics de la BBC. 

A continuació s’indiquen les qüestions clau que es van abordar durant les sessions de la trobada, juntament amb les respostes que van oferir directament alguns dels ponents:

SESSIÓ 1. OBERTS A NOVES IDEES: Exploració de noves estratègies per descobrir opcions terapèutiques

La investigació científica ha arribat a una complexitat extraordinària, la qual cosa ha donat lloc a una revolució transformadora en medicina. Tanmateix, la biologia subjacent de moltes malalties continua sent un enigma i eludeix els tractaments convencionals. Podem qüestionar els paradigmes actuals i explorar estratègies no convencionals per canviar la manera d’abordar les malalties i les necessitats terapèutiques no cobertes?

«Actualment, encara no hem desxifrat la complexitat dels sistemes biològics, per la qual cosa moltes malalties són encara un enigma i eludeixen els tractaments convencionals», va indicar Miguel Soares, líder de grup del Laboratori d’Inflamació de l’Instituto Gulbenkian de Ciência (Oeiras), que va destacar la importància de generar noves maneres de pensar. Va ser un dels participants en les primeres sessions, juntament amb Mariona Graupera, Juan Miguel Redondo, María Jesús Vicent Docón, Miguel Antonio López Pérez, Pau Gorostiza, Miguel Che Parreira Soares, Carmen María Fernández-Martos i Marc Claret.

Està plenament convençut que, si adoptem diferents perspectives des de diverses disciplines, tindrem la possibilitat de descobrir noves estratègies que ens ofereixin opcions terapèutiques que inicialment poden no semblar evidents. Davant d’aquest panorama de la ciència mèdica, pensar «de manera diferent» es converteix en el catalitzador d’avenços transformadors.

D’una manera semblant, Mariona Graupera, líder del grup de Patobiologia Endotelial i Microambient de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) de Barcelona, va destacar el caràcter excepcionalment innovador dels projectes presentats. «Tots els projectes mostren una capacitat increïble per pensar més enllà dels esquemes establerts.»

SESSIÓ 3A. OBERTS ALS PACIENTS: La ciència està preparada per a la medicina personalitzada? Quin serà el paper dels pacients en el futur?

Com podem convertir eficaçment els resultats de les investigacions mèdiques en avantatges tangibles per als pacients? Quins canvis futurs generarà la relació entre els investigadors en ciència bàsica i els investigadors clínics? És necessari adoptar estratègies bidireccionals o fins i tot tridireccionals? Quina és la millor estratègia?

Helena F. Florindo, líder de grup al Research Institute for Medicines (imed.ulisboa, Universidade de Lisboa), va moderar la sessió, en què van participar María Abad, José Jalife, Oscar Vilarroya, Carmen Gil i Raúl Méndez. Al seu parer, «tot i que no hi ha una resposta definitiva, és imprescindible tancar la bretxa entre els investigadors fonamentals i els metges. És essencial situar els pacients al centre, ja que tenen un paper crucial a l’hora de guiar la recerca bàsica».

Els científics coincideixen de manera unànime que la contribució dels pacients és fonamental, ja que ajuda els metges a comprendre les malalties i els resultats dels tractaments. «Quan situem els pacients en primer pla, posem el focus en una malaltia específica i la fem més visible per a la societat».

SESSIÓ 3B. OBERTS A LA SOCIETAT: Maximitzar l’impacte social en la recerca en salut: nous enfocaments

Com es pot aconseguir una participació significativa i influent de les parts interessades en la recerca en salut? Quins reptes afrontem? Quins són els beneficis per als investigadors i per a la mateixa investigació? Quin paper o responsabilitat ha de tenir cadascun dels investigadors i organitzacions de recerca per permetre la participació de la societat?

Michela Bertero, directora d’Estratègia de l’IDIBAPS, que va moderar la sessió en què van participar Blanca Fuentes, Frederic Bartumeus, Manuel Carreiras i Leonor Saúde, va destacar la importància de donar suport als investigadors en el seu compromís professional. «És crucial que els investigadors estiguin oberts a nous tipus de col·laboracions, per exemple amb associacions de pacients, formadors i fins i tot dissenyadors de jocs, entre molts altres. De la mateixa manera, aquestes activitats han de ser reconegudes en la trajectòria professional dels investigadors.»

SESSIÓ 4. OBERTS ALS AVENÇOS: Quin paper han de tenir els investigadors i les organitzacions de recerca per fomentar la innovació i la transferència de coneixement?

Quins incentius i obstacles hi ha perquè els investigadors portin els seus resultats més enllà de les publicacions científiques? Quines estratègies segueixen les organitzacions de recerca per estimular la innovació i la transferència de coneixement? Com podem aprendre els uns dels altres o fins i tot col·laborar per millorar l’eficàcia, generar talent i atraure inversions?

Luis Serrano, director del CRG de Barcelona, va explicar les conclusions principals de la sessió de clausura sobre innovació, juntament amb Bruno Silva-Santos i María A. Blasco. Van analitzar diferents estratègies per fomentar la innovació i facilitar la transferència de tecnologia en les organitzacions de recerca. «Hem après tres lliçons importants. En primer lloc, que no hi ha diferència entre la ciència bàsica i la ciència aplicada; el que hi ha és ciència d’excel·lència. En segon lloc, que la transferència de tecnologia ha de tenir suport internacional; no pot recaure únicament sobre les espatlles de l’investigador. És essencial comptar amb professionals competents i amb un finançament adequat. I finalment, però no per això menys important, que la publicació en una revista d’alt impacte i la creació d’empreses emergents han de tenir la mateixa importància a l’hora d’avaluar els projectes de recerca. En altres paraules, alguns investigadors assoleixen l’excel·lència gràcies a les seves publicacions destacades, mentre que altres ho fan creant empreses d’èxit.»

https://www.youtube.com/watch?v=_voXuv–0qI&feature=youtu.be