Post de Manuel Porcar Miralles, grup de Biologia Sintètica i Biotecnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (UV).

Al famós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) hi ha un expert en ciències polítiques que diu que la biologia sintètica és un terme que sembla creat expressament… per produir rebuig. I és que això de sintètic o artificial, barrejat amb la biologia, grinyola una mica. Però, per què? El món que ens rodeja és, en gran mesura, artificial. Des dels vehicles o telèfons fins a les obres d’art: tot allò que ha estat creat per la humanitat és, per definició, artificial. Una part important de les coses artificials com ara les màquines funcionen, és a dir, fan una tasca determinada per a la qual han estat creades. Les màquines són, per tant, coses fetes per a funcionar, tenen un ús pràctic. Ara, imaginem. Imaginem uns éssers vius construïts a partir de peces d’altres éssers vius, o creades de nou; totes acoblades sàviament perquè funcionin. No es tracta de fer esclaus ni replicants com a Blade Runner. La idea és modificar organismes vius com ara bacteris o llevats perquè ens ajudin a fer front als grans reptes de la humanitat.

Imatge: Paraules de ciència i notícies d’actualitat. Per saber quins conceptes científics són els que més interessen a la societat, a Top Ciència trobaràs una taula tàctil que recull els deu termes relacionats amb la ciència més buscats a Google. Aquest mòdul es manté viu i canviant ja que cada quinze dies s’actualitza amb la finalitat de mostrar continguts d’última actualitat.

La biologia sintètica és la biotecnologia vista pels enginyers. És un ambiciós intent de convertir els éssers vius —microorganismes, sobretot— en màquines vives, capaces de sintetitzar medicaments, fer biomaterials o descontaminar el nostre planeta malalt.

A l’espai expositiu de Top Ciència de CosmoCaixa parlarem de biologia sintètica. I mirarem de fer-ho sense jutjar. Explicarem què és la biologia sintètica, quines són les fites aconseguides fins al dia d’avui, quins són els camps de recerca més innovadors, què es pot esperar dels éssers sintètics. Inclourem, fins i tot, vessants artístiques. Però també descriurem algunes de les crítiques que ha rebut la biologia sintètica, les pors que desperta i els possibles efectes adversos. És important tindre present que la biologia sintètica, com qualsevol altra branca de la ciència, no és bona o dolenta per se.  Allò que es pot exigir d’una tecnologia és que funcioni. Un cotxe, per exemple, ha de ser capaç de transportar-nos amb seguretat un bon grapat de kilòmetres. La utilització que se’n faci ja és una altra cosa.

La biologia sintètica funciona i és una eina potent que pot trasbalsar el futur d’una manera inimaginable. La necessitem realment? S’ha d’emprar indiscriminadament? Està a l’alçada dels gravíssims reptes ambientals del nostre planeta? Moltes preguntes  —i alguna resposta— sobre la biologia del futur a Top Ciència.

Enllaços

http://web.mit.edu/

http://agenda.obrasocial.lacaixa.es/ca/-/top-ciencia-2016-cl